Els aficionats del Girona van acabar molt decebuts dimecres al vespre després de veure com l'equip oferia una pobra imatge al camp del Lugo i se'n tornava amb tres barraques i una expulsió cap a casa. Un 3-0 dolorós sí, però que també va servir per frenar de cop la progressió d'un Girona que semblava enlairar-se i començava a engrescar. I ara què? Es deuen preguntar els seguidors blanc-i-vermells mentre observen una ampolla. És mig plena o és mig buida? Cal amoïnar-se després d'encaixar tres derrotes i fer només dos gols en cinc partits o bé s'ha de ser optimista veient la versió que l'equip va oferir contra el Leganés i l'Oviedo?
La resposta s'anirà descobrint durant l'any però fent un cop d'ull ràpid al passat, hom s'adona d'uns quants detalls importants. La temporada passada, amb Juan Carlos Unzué, els gironins van signar uns números lleugerament millor que els d'enguany: 7 punts en dues victòries contra Màlaga i Rayo i un empat amb l'Sporting. Una altra dada a tenir en compte és que els 6 punts sumats pels de Francisco Rodríguez de 15 possibles no són la pitjor xifra del Girona en els inicis de Lliga a Segona A. De fet, en l'última dècada en trobem dos de pitjors amb 5. Això sí, la màgia del futbol fa que un dels pitjors fa que un d'aquests començaments de Lliga tan discrets sigui el de la temporada 2016-17. Sí, el curs de l'ascens a Primera Divisió. Aquella campanya, els de Pablo Machín van inciar-la a batzegades i amb resultats molt irregulars. El Girona es va estrenar amb un empat al camp del Sevilla Atlètic (3-3) i després va superar l'Elx a Montilivi (3-1). Tot seguit, però, l'equip va caure a Valladolid (2-1), no va poder superar l'Almeria a l'estadi (3-3) i va perdre també al camp del Mallorca (1-0).
Aquella temporada 16-17 acabaria d'allò més bé per al Girona. En canvi, va caldre una mica més durant l'exercici 2011-12, en què també es va començar amb 5 punts. Els de Raül Agné van estrenar-se amb golejada en contra a Montilivi (1-4) davant l'Elx, van esgarrpar un empat d'Almeria (2-2), van tornar a igualar a casa contra el Valladolid (1-1) i van cedir a Los Pajaritos contra el Numància (1-0). La victòria contra Las Palmas a Montilivi (4-2) va tallar els primers nervis en un any en què passarien tres entrenadors per la banqueta (Agné, Josu Uribe i Javi Salamero).
Un curs abans, el 2010-11, el Girona van calcar el mateix inici que l'actual amb 6 punts aconseguits després de dues victòries davant Tenerife (4-2) i Osca (3-1) i tres derrotes a Tarragona (2-0), Alcorcón (3-1) i contra Vila-real B (2-3).
Força millor van ser les primeres jornades de les temporades 2012-13, 2013-14 i 2014-15, en les quals el conjunt gironí va aconseguir sumar 10 punts en cadascuna. En la 14-15, la dels 82 punts i el quasi ascens contra el Lugo, els de Machín van començar la Lliga amb tres victòries consecutives contra Racing (1-0). Alcorcón (1-2) i Tenerife (2-0) i després van sumar un punt a Gijón (1-1) i perdre a Montilivi contra el Betis (1-3). Un curs abans, l'inici amb Ricardo Rodríguez va ser molt prometedor: triomfs contra Alabès (1-0), Eibar (0-3) i Lugo (1-2), empat davant el Numància (2-2) i derrota a Jaén (3-1). Tot i això, l'equip mai va carburar del tot i només l'arribada de Machín el va salvar d'un descens cantant. Amb Rubi a la banqueta (12-13), el Girona va començar de seguida a il·lusionar amb victòries contra Ponferradina (1-0), Guadalajara (1-5) i Las Palmas (5-0), empat davant el Sabadell (0-0) i derrota amb l'Hèrcules (2-1).
