Ni amb Juan Carlos Unzué, ni amb Pep Lluís Martí ni tampoc amb Francisco Rodríguez, el Girona va ser mai la temporada passada un equip fiable lluny de Montilivi. Segurament aquesta fragilitat a domicili va ser un dels principals motius que van impedir a l'equip lluitar més per l'ascens directe. La xifra de victòries a fora va ser d'allò més minsa per a un dels màxims aspirants a l'ascens a Primera. Només tres victòries va aconseguir el Girona 2019-20 a fora de casa a la lliga regular: Santander, Extremadura i Fuenlabrada. Un balanç fluixíssim i que, afegit a set empats, van sumar un total de 16 punts en tota la temporada a domicili convertint el Girona en el quart pitjor visitant de la categoria. Només Ponferradina i Racing (15) i Numància (12) van sumar menys punts que els gironins fora de casa.

Res a veure amb aquell equip tan dèbil del curs passat té l'actual Girona. Els de Francisco van sumar dissabte a Castelló la segona victòria fora de casa en tres partits i, de retruc, van netejar la fluixa imatge oferta a Lugo dimecres passat. De moment, aquest nou Girona de Francisco ha aconseguit ja guanyar a Leganés i a Castelló en dos partits, en dos exercicis de sacrifici col·lectiu, solvència defensiva i màxima efectivitat (0-1). És a dir, la recepta màgica que tan poques vegades es va posar en pràctica el curs passat.

Després de dues derrotes consecutives i d'una imatge més que preocupant en els dos primers partits contra l'Sporting (2-0) i el Fuenlabrada (0-1), l'arribada dels últims fitxatges, Cristóforo, Sylla, Bárcenas i Bustos va permetre a l'equip trobar l'estabilitat necessària i fer un salt de qualitat tant pel que fa a la plantilla com a resultats. La victòria a Leganés (0-1) va suposar un punt d'inflexió en la trajectòria d'un Girona que arran d'aquell triomf va començar a veure el futur menys grisós.

La bona trajectòria de l'equip va continuar amb un triomf treballadíssim contra l'Oviedo a Montilivi (1-0) però es va veure escapçada altre cop dimecres passat a l'Anxo Carro, on el Lugo va aprofitar l'expulsió de Luna per sotmetre els gironins amb justícia (3-0). Els de Francisco, tanmateix, va respondre de la millor manera possible dissabte a Castelló. Una altra soferta victòria per la mínima, la segona a domicili i que confirma que l'equip no ha aturat la seva fase de construcció.

Els dos triomfs a fora de casa, després de només sis jornades disputades, gairebé igualen els que va aconseguir l'equip la temporada passada a la Lliga, sense comptar l'1-2 a Almeria del play-off. Una dada esfereïdora i que diu molt, negativament parlant, del rendiment de l'equip el curs passat lluny de l'estadi. De fet, els 6 punts que acumula fins ara el situen ja entre els millors visitants de la categoria empatat amb Espanyol, Sporting, Màlaga, Ponfe, Lugo i Mirandés.

El Girona actual, doncs, comença a acostar-se més als equips de Machín d'abans de l'ascens. Aquells exercicis 14-15, 15-16 i 16-17, el conjunt gironí va ser un visitant temible amb 13, 8 i 8 triomfs, respectivament. El curs 14-15, va ser fins i tot el millor visitant de tota la categoria amb 42 punts.