Potser no hauríem d'esperar que el Girona fes un joc brillant i un futbol per enlluernar, perquè entre altres coses a Segona no ho fa ningú. I potser si ens conforméssim amb un equip que ho lluita tot, fins i tot quan està molt pressionat, llavors com aficionats, seguidors i incondicionals del Girona, seríem feliços. Perquè aquesta segona vessant és la que Francisco sí pot aconseguir amb el seu equip. Ja es va veure al final del curs passat i es torna a veure ara. I és amb aquesta tàctica que es poden guanyar molts punts, que d'altra banda són els que donen bones classificacions i que, de passada, fan que de tant en tant sí surti un partit molt lluït. De fet, amb el triomf, el Girona s'ha instal·lat en una situació de calma i d'autoconfiança. A partir de la tranquil·litat que donen els 12 punts dels darrers 15, l'equip pot viatjar amb la màxima confiança a Almeria i Saragossa, sabent que si manté el nivell alt de treball pot fer molt mal als rivals.

I mentrestant, en pocs partits s'ha descobert que ja no cal dependre exclusivament de Stuani i això és una gran notícia. Potser no cal esperar que Mamadou Sylla sigui el nou Stuani, però només que faci de Sylla l'equip ja té un argument molt vàlid a l'àrea rival. I encara falten Nahuel, Yoel i la resta de jugadors de la segona línia, com va mostrar Monchu el dia de l'Oviedo.

I canviant de tema, un nom molt propi d'aquest inici de curs: Ibrahima Kebé. Fins ahir havia jugat en tots els partits, però només en un havia estat titular. Ahir va tornar a sortir en l'onze inicial i a més va completar els 90 minuts per primer cop. Fa tasques tan diverses que és difícil de catalogar, però en tot cas no sembla que sigui un vailet de vint anys acabat d'arribar a la Lliga. Segur que per edat i adaptació viurà algun moment baix, però quan això hagi passat és molt probable que sigui un jugador imprescindible. D'aquella mena de jugadors que brillen per si sols i que amb el seu joc fan que els companys també creixin exponencialment. Vaja, que faria bé Monchu de mimar-lo, perquè d'aquí a unes quantes jornades podem tenir una parella de millennials que sí siguin capaços de donar un impuls de futbol a l'equip.