El 2 de març de 2014, en el penúltim partit de Javi López a la banqueta d'un equip que anava, o almenys això semblava, desbocat cap a Segona B, el Girona va perdre a Montilivi contra el Còrdova (0-1, gol de Xisco). Aquell dia, Javi López, que seria substituït per Pablo Machín una setmana més tard, després d'un 4-0 a Sabadell, va fer un onze titular sense cap gironí: Becerra, Iván López, Migue, Chus Herrero, David García, Richy, Timor, Carmona, Bordas i Ortuño. Ahir, sis anys i mig més tard, Francisco va tornar a jugar amb un onze titular sense cap gironí: Juan Carlos, Calavera, Ramalho, Bernardo, Franquesa, Cristóforo, Kebe, Samu Sáiz, Bárcenas, Mamadou Sylla i Nahuel Bustos.

Entremig, ni a Segona Divisió, ni en les dues temporades a Primera Divisió, ni amb Machín, Eusebio, Unzué, Marti i, fins ahir, tampoc amb Francisco, el Girona havia començat un partit de Lliga sense cap jugador gironí a l'onze titular. En Copa, sí que el Girona ha començat un parell de partits sense cap gironí en l'onze. L'any passat al camp, precisament, del Cartagena, quan militava a Segona B, i en la tornada de l'eliminatòria contra el Llevant en el primer any del club a Primera Divisió.

En aquell Girona-Còrdova el Girona va acabar perdent i, en canvi, ahir els gironins van guanyar el Cartagena amb dos gols del davanter nascut a Granollers Mamadou Sylla. Una diferència de resultats que pot fer que hi hagi qui cregui, al club segur que ho pensen així, que l'absència de gironins a l'onze titular és una anècdota. Per d'altres, és una petita, o gran, derrota per aquell «orgull gironí» que es va acabar convertint en un dels lemes del Girona.

Amb la sortida de Granell, Valery i Gumbau, que ahir va entrar a la segona part, són els gironins de l'equip, com, en aquella plantillla de la temporada 2013/14, ho eren Eloi Amagat, Matamala o Juncà. Cap d'ells, i això que per exemple Eloi va jugar 34 partits aquella temporada i Matamala 32, va ser titular contra el Còrdova. Una decisió de Javi López que ja va ser vista com un fet exepcional, perquè no havia passat en cap dels altres partits d'aquella temporada i només en dues de l'anterior amb Rubi a la banqueta. En els anys posteriors, amb l'arribada de Granell i la consolidació de Pere Pons es va acabar convertint en gairebé impensable que no hi hagués cap gironí en l'onze. Sense Eloi, sense Pons i ara sense Granell, ja semblava cada cop més possible. I ahir va arribar el moment.