29 de octubre de 2020
29.10.2020
Diari de Girona

Mamadou Sylla, rere les passes dels més grans

Els tres gols i una assistència que acumula en els seus cinc primers partits amb el Girona converteixen el seu inici de curs en un dels millors que han protagonitzat a Segona els últims davanters golejadors que han passat per Montilivi

28.10.2020 | 23:40
Mamadou Sylla, rere les passes dels més grans

L'ídol, per convertir-se'n, ha de fer alguna cosa més que caure en gràcia. S'ha de guanyar el seu públic col·leccionant virtuts, trets que enganxen una tropa de fidels que decideixen, de cop i volta, seguir-lo fins a la mort, passi el que passi. Mamadou Sylla està reclutant el seu propi exercit. Ha necessitat ben poc per fer-ho. Aplaudit el seu rendiment dins del vestidor, l'entorn també s'hi ha encomanat ben ràpid. Amb menys d'un mes n'ha fet prou el jugador per guanyar-se l'admiració. No sembla un miratge. Números a banda, el seu rendiment té continuïtat i cotitza a l'alça. L'últim en arribar i de qui més se'n parla. Sylla ha jugat cinc partits a l'octubre. El seu primer mes com a blanc-i-vermell. Ha fet ja tres gols, tots imprescindibles per guanyar el partit de torn. I ha signat una assistència. També clau per sumar la victòria a Castàlia. Un rendiment impecable que el converteixen, de moment, en el pitxitxi de l'equip. Ho aplaudeix l'afició, que es frega les mans tot desitjant que l'atacant, d'origen senegalès però criat a Granollers, es converteixi en un dels golejadors que sol explotar de tant en tant a Montilivi. Sempre, amb el permís d'un Cristhian Stuani que encara no ha posat la directa, però que de ben segur té ganes d'engreixar un xic més les seves xifres estratosfèriques.

És precisament Stuani un dels únics quatre davanters que durant aquestes temporades a la Segona Divisió A han iniciat la lliga amb millors xifres que Sylla jugant amb el Girona. L'uruguaià es va fer un tips de fer gol a Primera i l'últim curs va destrossar tots els límits a la categoria d'argent. L'inici ja va ser prometedor, perquè els seus primers 5 partits es van saldar amb 5 gols. Això, en 488 minuts. Ara per ara, el rècord de l'equip en aquesta divisió. Stuani acabaria aquella Lliga, la de l'ascens frustrat amb l'Elx, amb 29 gols al campionat regular i un parell més al play-off. Sylla ha jugat alguns minuts menys, 383, i ha vist porteria en tres ocasions. Una al camp del Leganés (0-1) i dos cops el dimarts, contra el Cartagena i a l'estadi (2-1).

Ben pocs el milloren. Un d'ells, Samuele Longo. El pitxitxi de la plantilla que acabaria pujant el 2017. L'italià també va fer tres gols en cinc partits, però va necessitar menys minuts. En va fer prou amb 233, més d'un centenar menys que Sylla. A tot això, va tenir temps fins i tot de marcar-se en pròpia porteria, al camp del Mallorca. Longo va tancar aquella temporada amb 14 dianes, abans de fer les maletes per seguir acumulant equips en un currículum que no para de créixer.

Similars són els registres de Felipe Sanchón. No va ser qui més gols va fer del Girona el curs 14/15, però el seu inici va ser contundent. No va ser titular en cap dels cinc primers partits que va disputar, però malgrat tot va fer tres gols. Amb 368 minuts en va tenir suficient. Aquell l'any, el pitxitxi se l'emportaria Fran Sandaza, en la primera de les dues etapes que ha viscut a Montilivi. Va marcar dos gols en els primers cinc partits, un menys que Sylla.

L'altre davanter que el millora, encara que sigui per ben poc, és Ferran Corominas. També tres gols després de cinc aparicions. El comptador de minuts, una mica per sota: 352. Aquell any, patit fins al final i amb una permanència suada i treballada, el banyolí el tancaria amb 18 dianes. Un dels millors registres que ha signat mai un jugador del club en aquesta categoria. L'havia aconseguit una temporada abans el serbi Ranko Despotovic, encara que la seva arrencada va ser a mig gas, molt més pausada. Després de cinc partits i una mica menys de protagonisme (161) minuts, només havia aconseguit un gol. Es va anar entonant amb el pas de les jornades.

Si fa no fa, situació similar a la que va protagonitzar el paraguaià Javier Acuña entre el 2012 i 2013. Tot just feia el primer gol en el seu cinquè partit, però n'acabaria marcant 16, liderant un equip que es va quedar a les portes de l'ascens, caient a la final de la promoció contra l'Almeria. També havia vist porta només un cop en aquest mateix lapse de temps Kiko Ratón. Era el 2009, en el seu primer any a Montilivi, en què acabaria sent el màxim artiller d'aquella plantilla primer dirigida per Cristóbal Parralo i després entrenada per Narcís Julià.

Tots plegats van protagonitzar inicis de Lliga molt similars al que ara viu Mamadou Sylla. Gairebé tots, acabarien el curs sent els màxims golejadors de la plantilla de torn, com a mínim amb deu dianes en els seus respectius comptes particulars. Després pot passar qualsevol cosa, perquè el futbol no sol anar de la mà de la lògica i deixa per a l'atzar bona part del seu devenir. Però l'arrencada de Sylla és una declaració d'intencions. Va rere les passes dels més grans i demostra que hi ha vida més enllà de Cristhian Stuani.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook