Girona celebrava aquest dijous un Sant Narcís atípic. Festa a la ciutat, pràcticament tot tancat però res més. Ni Fires, barraques, res. Moment per posar-se nostàlgic, per recordar. Escapant una mica de la tradició i la festivitat, un 29 d'octubre d'ara fa tres anys el Girona guanyava el Reial Madrid (2-1) a Montilivi en una de les victòries més trascendentals dels 90 anys d'història del club. Pel com, amb remuntada inclosa, i per l'entitat del rival, en la primera experiència a la màxima categoria del futbol estatal, una aventura que va durar massa poc. Llavors ningú hi va caure, però just llavors s'aconseguia la segona de les tres victòries consecutives que sumaria l'equip. Cosa que acabaria repetint uns mesos després, com a cirereta del pastís d'una temporada extraordinària. El que podia ser bufar i fer ampolles, o si més no un fet a l'abast, no s'ha tornat a repetir. Ni tampoc l'any del descens, ni el curs passat a Segona. El Girona, des del març del 2018, que no guanya tres partits seguits. Aquest cap de setmana, enèsima oportunitat per aconseguir-ho, cosa que consolidaria encara més el projecte liderat per Francisco Rodríguez des de la banqueta. El d'una plantilla pràcticament nova, que trenca amb el seu passat més recent, però que acumula uns números notables mentre poleix aspectes i consolida l'adaptació dels seus futbolistes tot esperant lluitar per tot, ascens inclòs encara que no es vulgui reconèixer, en uns mesos i quan el més calent sigui a l'aigüera.

Tornem al passat. Entre febrer del 2018 i el mes de març d'aquell mateix any, es vivia un moment dolç a Montilivi. Victòries sense aturador contra el Celta (1-0), Vila-real (0-2) i Deportivo (2-0). A part d'atrapar els sis triomfs successius a l'estadi, el conjunt llavors dirigit per Pablo Machín guanyava tres partits seguits, cosa que també havia fet uns mesos abans, entre octubre i novembre. Llavors, 1-2 a Riazor, 2-1 al Reial Madrid (el famós dia de Sant Narcís) i 1-2 al Ciutat de València, estadi del Llevant. No hi va haver una quarta victòria en cap dels dos casos. Com tampoc s'ha tornat a repetir la ratxa. El curs següent, el que acabaria amb el final més amarg possible i el Girona tornant a la Segona Divisió A, els d'Eusebio Sacristán van enllaçar dos triomfs només dos cops en tota la temporada. 2-1 al Rayo i 0-1 a València també per aquestes dates, entre octubre i novembre. Una mica abans, tot acabant l'estiu i amb el campionat tot just començant, 0-1 a Vila-real i 3-2 al Rayo Vallecano. En tots dos casos, a la tercera s'acabaria empatant.

El curs passat, ja una divisió per sota, ni amb Unzué, tampoc amb Martí ni Francisco l'equip seria capaç de lligar tres victòries consecutives. A la Lliga,ni tampoc afegint-hi el play-off. Dos partits seguits es van guanyar fins a cinc cops. Però sempre, la jornada següent s'acabaria ensopegant. Va passar, per exemple, a la promoció, amb una doble alegria davant l'Almeria (1-0 i 1-2), per després signar taules al camp de l'Elx (0-0). De moment, aquest curs es va perdre a Lugo (3-0) després de supera el Leganés (0-1) i Oviedo (1-0). Oblidat el sotrac de l'Anxo Carro, l'equip s'ha refet i ha doblegat el Castelló (0-1) i Cartagena (2-1). Diumenge toca l'Almeria. Arribarà la tercera?