02 de novembre de 2020
02.11.2020
Diari de Girona

Heroic punt d'un Girona castigat per les expulsions

Empat amb regust de victòria l'aconseguit anit al camp de l'Almeria en un partit que l'equip de Francisco acaba amb només vuit futbolistes al damunt de la gespa per les vermelles que veuen Ramalho, Cristóforo i Monchu

02.11.2020 | 00:27
L'àrbitre expulsant Monchu anit a Almeria.

Aguantar més d'una hora amb un jugador més és tota una gesta. Jonás Ramalho era expulsat abans del descans. Tota una rutina per aquest Girona, que ja ho havia experimentat a Gijón i Lugo amb regust amarg al final. Anit, a Almeria, exercici de supervivènvia que anava in crescendo a mesura que avançaven els minuts. Però posats a fer-la grossa, a deixar empremta, la història va multiplicar la seva èpica just quan més apretava l'equip local i el gol estava al caure. Cristóforo i Monchu tambe van veure la targeta vermella, tots dos en un lapse de temps ben curt i amb encara estona per davant perquè l'estrip fos impossible d'evitar. Si el 0-0 no es va moure va ser perquè l'exercici de solidaritat i esforç dels de Francisco va ser brutal. Es pot parlar de la poca punteria dels atacants, del partidàs de Bernardo o de les intervencions de mèrit de Juan Carlos. Tot suma i explica el resultat final. Però si és aquí on finalment s'acabaria arribant és perquè els gironins van saber apagar la frustració i desesperació per encendre el botó del compromís, de la unió i la solidaritat. Un punt que val per tres. O per mil, vist el panorama. També un punt car, amb la seva part fosca. Una vegada més, expulsions evitables. Aquest cop es van amuntegar, cosa que feia temps que no es veia.

Hauria jugat aquest mateix partit el Girona deu vegades i potser l'hauria acabat perdent en nou ocasions. La lògica s'hauria imposat. Onze contra vuit. Un equip amb molta qualitat al davant, amb gent diferencial, desequilibrant. Davant un grup fos, desorganitzat. Molts haurien apostat sense pensar-s'ho que la victòria s'acabaria quedant a casa. En això del futbol tot és possible i el primer empat de la temporada acabaria arribant de la manera més estrambòtica i inimaginable. Semblava que la història es repetia. La del Molinón i l'Anxo Carro, quan dues accions evitables es van traduir en expulsions que acabarien costant el partit. A Gijón va ser Franquesa. A Lugo, Antonio Luna. Li va tocar el rebre ahir a Jonás Ramalho, tot i que en aquesta ocasió el dit acusatori no l'hauria d'assenyalar. Va enfilar el camí dels vestidors al minut 27 el central, que va fer caure Sadiq quan era l'últim defensor. Però no va tenir massa més remei per frustrar un atac que naixia d'una passada criminal cap enrere de Gumbau. Passada enverinada de Campllong, falta com una catedral i la groga que primer li ensenyava Arcediano Monescillo que es va convertir en vermella després de la intervenció del VAR. Per jugar-se, una hora encara. I al davant, un rival amb moltíssims arguments per fer mal. Aquest però acabaria sent el menor dels problemes del Girona, que s'acabaria quedant amb dos jugadors menys en tres minuts d'insomni del segon temps.

Cristóforo també va ser expulsat. L'uruguaià estava ratllant la perfecció, amb una actuació defensiva per emmarcar, però en una disputa amb Balliu va entrar amb la planta del peu per davant i l'àrbitre va decidir enviar-lo cap al vestidor. Vermella rigorosa. La més discutible, segurament. Res a veure amb la de Monchu, a qui se li van creuar els cables. Una cosa és destacar-ne la seva intensitat, el seu caràcter. L'altra, i ben diferent, és permetre que faci entrades salvatges fruit de la desesperació. Ho va pagar car l'equip, que encara no havia paït que li tocava jugar amb vuit jugadors que en va perdre un més pel camí.


Defensa i més defensa

En gairebé un centenar de minuts el Girona només va gaudir d'una clara ocasió. Força normal, tenint en compte les circumstàncies. Va ser Mamadou Sylla, de nou titular davant l'absència de Cristhian Stuani. Encara amb un home menys, va rebre una passada a l'espai en un contracop elèctric, quan tot l'Almeria estava buscant el gol. El control va ser precís, però la rematada va sortir fregant el travesser. Abans de tot això, fins i tot de la vermella a Ramalho i en igualtat de condicions, la productivitat ofensiva de l'equip havia sigut bastant minsa. Intens i agressiu, dedicava massa esforços en evitar la creació del rival que quan li tocava tenir la pilota i buscar la porteria rival no se'n sortia. Es notava l'absència de Samu Sáiz, jugador amb imaginació, però anit a la banqueta. La sala de màquines no fructificava en atac, però sí que ho feia en defensa, encara que els andalusos trobaven força espais pel mig i atacaven amb un munt d'homes. Fruit d'això les ocasions arribarien. Primer, de mica en mica. Morlanes va xutar a les mans de Juan Carlos i Fran Villalba ho faria a fora, prop del pal. Ja sense Ramalho, minuts d'incertesa pels de casa. Calavera va fer de central fins al descans i Aday es va situar com a lateral dret. Es van unir les línies i no hi havia manera de passar. Un cop va desxifrar el jeroglífic, però, el joc d'atac de l'Almeria no va tenir aturador. Va ser un atac-i-gol constant fins al xiulet de l'àrbitre. Abans del descans, Sadiq no va saber connectar dues rematades franques, Carvalho no va trobar porteria i Morlanes va topar de nou amb el porter.

Les arribades es van multiplicar a la represa. A mesura que passaven els minuts i que el Girona acumulava expulsions. Abans de les vermelles a Cristóforo i Monchu, i ja amb Santi Bueno a la gespa (va entrar per Aday per reforçar l'eix), Juan Carlos va fer de les seves refusant amb els punys un cop de cap de Sadiq, que va portar de corcoll tota la defensa cada cop que va trepitjar àrea. El porter va parar quan va haver de parar, i va perdre temps quan era necessari, fins al punt de guanyar-se la targeta groga. I on no hi arribava ell estava Bernardo per salvar els mobles. Ja no per rebutjar sota pals una rematada de Corpas, que també. Sinó per l'esforç que va haver de fer per treure pilotes, per col·locar els seus companys. Se li va acumular la feina quan Cristóforo i Monchu van deixar la gespa. Feia poc que Carvalho havia trobat el travesser amb un xut ple d'intenció, quan els atacs es van succeir. Era un rere l'altre. Els últims minuts van ser d'infart. La imatge del Girona era dantesca. Jugadors baixant a defensar com podien; alguns d'ells arrossegant-se, llançant-se al terra per tallar qualsevol contracop. Juan Carlos va volar per evitar el gol a tocar del descompte i Mendes veia com li anul·laven un gol per fora de joc. El xiulet final va ser alliberador. El punt, una gesta.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook