05 de novembre de 2020
05.11.2020
Diari de Girona

La ingenuïtat deixa el Girona més valent sense premi (2-2)

L'equip se sobreposa de la millor manera possible a les baixes, signa uns 92 minuts notables i arriba al descompte amb el partit sota control, però es deixa empatar de manera incomprensible un 0-2 amb dos gols consecutius

04.11.2020 | 23:56
La ingenuïtat deixa el Girona més valent sense premi (2-2)


El Girona és l'equip dels impossibles. Allò que li passa no és quotidià, sinó que escapa de tota lògica. Perd ascensos amb desenllaços cruels, de la mateixa manera que suma punts amb èpica o en deixa escapar quan ningú s'ho espera. És així. Tot era tan bonic a La Romareda que el 2-2 final va ser inesperat, xocant. Van ser 92 minuts de somni i tres més per oblidar. El descompte va acabar amb l'heroica dels de Francisco, castigats de mala manera per les incomptables baixes, però capaços de posar un 0-2 a Saragossa fent debutar fins a tres nanos del filial. El que passa és que els partits s'han de lligar. Més si el resultat et somriu. Cosa que no es va saber fer ahir. La gesta de fa pocs dies a Almeria, aguantant amb vuit homes, es va transformar en tota una debacle. Dos empats, però amb lectures contraposades. Els cops de cap de Narváez al descompte van ser letals i de l'alegria es va passar a la tristor, la decepció d'haver perdut un triomf que era del tot a l'abast.

Es podria parlar d'un fora de joc posicional en l'1-2. I de la possible falta a Bárcenas just abans del 2-2. Aquest és el problema, que s'hagi de centrar l'atenció en coses així, precisament el dia que Mamadou Sylla ampliava el seu ventall de recursos, fent una nova exhibició de potència i d'ingredients ofensius. El vespre dels debuts dels joves Ramon Terrats, Èric Monjonell i Jandro Sánchez. Partit en què Valery Fernández marcava el seu primer gol a la Segona Divisió A, que la defensa semblava resistir una i altra vegada com ho havia fet pocs dies enrere a Almeria. El Girona havia sabut encarar una situació catastròfica; mermat per les baixes, s'havia hagut de reinventar i era capaç de dominar el marcador amb certa claredat. Una actitud digna d'elogi per un equip que dibuixava una línia ascendent i que partit rere partit havia sabut superar tots els obstacles. El final ho va espatllar tot. Narváez, amb un parell de rematades de cap, va batre Juan Carlos de manera consecutiva i va llançar per terra tota la feina feta.

Fins al descompte, poc a retreure. Al contrari, perquè la situació semblava del tot controlada. Actuació convincent dels gironins, que es presentaven a La Romareda amb un munt de baixes. Als lesionats Juanpe, Muric, Samu Sáiz i Stuani se'ls sumaven els sancionats Cristóforo, Ramalho i Monchu. Ibra Kébé, amb coronavirus i en quarantena, tampoc havia viatjat. Veient el panorama, Francisco va fer jugar d'entrada el migcampista Ramon Terrats al costat de Gerard Gumbau. No hi havia gaire més on triar. La resta, tots jugadors del primer equip, els disponibles tret de Franquesa, Moreno, Valery i l'inèdit Couto, que esperaven el seu torn a la banqueta. Va saber llegir bé el partit el Girona, que no es va arronsar. Ni quan Zanimacchia va estar a punt de fer el primer als quaranta segons, però Bernardo va treure la pilota sobre la línia. Ni tampoc quan el pal rebutjava una fuetada de Bermejo des de la distància. En cap moment va decidir estar un esglaó per sota, sinó que va ser fidel al seu estil. El d'un equip intens, valent, tossut. En l'intercanvi de cops va dir la seva. Aday va tenir el 0-1 ben aviat, però de manera icomprensible va enviar als núvols una rematada franca al segon pal, amb el porter ja venut. Terrats també ho va provar des de fora de l'àrea i a Sylla se li va fer de nit en un contracop en què James li va guanyar la partida quan l'acompanyava Bustos pel mig.

Passaven els minuts i al Saragossa li agafava el neguit evident quan en fa més de 400 que no veus porteria, quan els resultats pressionen. El nerviosisme es va accentuar amb el 0-1. El va signar Sylla, en estat de gràcia, pletòric en totes les facetes. Va ser pacient a l'àrea, buscant el forat i veient com Aday es col·locava la pilota a la cama dreta, la bona. La centrada del vallesà venia de lluny, però era un caramel ben dirigit. El 18 va tenir temps de saltar i copejar-la entre el cap i l'espatlla per batre Cristian Álvarez. La tarda de Sylla va ser de matrícula d'honor no només pel gol. Domina moltes facetes l'atacant, un autèntic corcó per a les defenses per la seva insistència i velocitat. Es va vestir de golejador i també d'assistent. Ja al segon temps, va tenir cames per buscar l'espai i rebre una passada llarga. Va aixecar el cap i va veure l'entrada de Valery, que feia pocs minuts que havia substituït Aday. L'escalenc no està tenint gaire protagonisme aquesta temporada, per la qual cosa aquella jugada segur que li injectarà la confiança necessària per treballar amb una dosi extra de motivació. Més llest que ningú, va marxar Valery de Tejero amb un moviment de cos que el va deixar tot sol dins l'àrea. Sylla va llegir l'acció a la perfecció i l'assistència va anar a abraçar el peu. Rematada per sota les cames del porter i el 0-2 que era ja una realitat.

Debuts i desgavell

Baraja es veia amb l'aigua al coll i tenia l'obligació de fer alguna cosa. Van entrar Javi Ros i el Toro Fernández. El pas endavant va ser evident. No li quedava cap altra opció al Saragossa. L'uruguaià va gaudir d'un parell de bones ocasions per retallar distàncies, amb un cop de cap que flairava el pal esquerre i un llançament de falta que va atrapar Juan Carlos. El Girona recuperava la versió d'Almeria. Amb onze jugadors a la gespa, aquest cop, però ben posicionat, centrat a no concedir i a intentar sortir amb velocitat al contracop. En una d'aquestes ràpides transicions els dos protagonistes del 0-2, Sylla i Valery, no van trobar el tercer i l'estocada definitiva per ben poc. Vist com van anar les coses, hauria estat la millor notícia. Llavors no sabia Francisco quin seria el desenllaç. Segurament ni se l'esperava. Com ningú. Va ser valent per fer entrar Èric Monjonell i Jandro, dos debutants, a qui també acompanyaria Pau Víctor. Jovenalla a la gespa, atreviment. Il·lusió per fer-ho bé, per agradar-se i agradar, per gaudir d'un moment pel que han estat pencant durant uns quants anys. Però també inexperiència.

Al partit li va sobrar el descompte. Aquell que tants maldecaps ha provocat al club de Montilivi. Al temps extra han volat ascensos. També punts. Dos ahir a Saragossa. Narváez va connectar una centrada de Tejero amb el cap i va enviar la pilota al pal dret, impossible per a l'estirada de Juan Carlos. Era el minut 92. De cop i volta, dubtes. Nervis, pors, indecisions. Un metre enrere, i un altre. Sense gairebé ni voler-ho, quan semblava mort i enterrat, l'equip local va decidir jugar-se-la a una sola carta, a l'última i a la desesperada. Nova pilota penjada, també per Narváez. Bingo. Un 2-2 incomprensible i alhora dolorós. Dos punts que volen, punts que haurien tingut un gran valor, tenint en compte el context. El d'un Girona tant valent com ingenu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit