L'impuls anímic que semblava suposar l'empat heroic amb 8 homes a Almeria (0-0) ha quedat en no-res després que a Saragossa l'equip es deixés empatar en tres minuts en l'afegit (2-2) i que ahir l'equip fos incapaç de doblegar el Las Palmas. Bé, l'empat d'ahir més aviat es pot considerar positiu després que l'equip oferís una versió molt pobra, sobretot ofensivament, i que el rival, a part de mostrar una sensació de molta superioritat, gaudís d'un travesser i d'ocasions prou clares per acabar guanyant el partit. El travesser, Juan Carlos i la mala punteria dels jugadors rivals van evitar-ho i van permetre al Girona sumar el tercer empat consecutiu. Els de Francisco encadenen cinc jornades sense perdre, sí, però si volien començar a acostar-se a la part noble, aquest últim 3 de 9 ho fa impossible. Per si no n'hi hagués prou, l'equip no va faltar a la cita amb les expulsions i ahir li va tocar a Bernardo. El colombià va ser doble protagonista del partit. Primer, perquè amb un cop de cap inapel·lable (min. 67) va aconseguir empatar la diana inicial de Sergio Ruiz al límit de la mitja part i, ja en l'última acció del partit, per veure la segona targeta groga i deixar l'equip amb deu homes. Una expulsió cara no pas per ahir, perquè el partit ja era a les acaballes, sinó perquè deixa la defensa en quadre per rebre el temible Mallorca dissabte (Juanpe està lesionat i Ramalho té partit amb Angola). Un problema afegit a l'estancament de la progressió d'un Girona que ahir no va tenir el dia i va acabar havent de donar per bo l'empat final. Ni Sylla, tocat, va poder sortir al rescat dels gironins.

Unes molèsties als isquitoibials van fer que l'home més en forma del Girona, Mamadou Sylla, comencés el partit a la banqueta. Sense el vallesà ni Stuani, Nahuel Bustos partia com l'home més avançat de l'equip. El retorn dels tres expulsats a Almeria, Ramalho, Cristóforo i Monchu, juntament amb Samu Sáiz, ja recuperat, van ser els quatre canvis a l'onze respecte l'última jornada a Saragossa. L'empat a La Romareda havia fet mal i, de passada, havia evitat que el Girona fes un salt endavant a la classificació. Això sí, tot i que les urgències no hi són, encara, sí que per evitar que els de dalt comencin a obrir forat, l'empat a Saragossa obligava l'equip a intentar assegurar els punts ahir contra els canaris. Li va costar al Girona entrar al partit. El Las Palmas de seguida va apoderar-se de la pilota i la hi amagava al Girona amb possessions llargues. Mentrestant, els de Francisco es desgastaven amb l'habitual pressió a la rereguarda rival cercant robar i generar alguna ocasió. Un xut desviat de Monchu va ser el primer intent d'un partit que convidava a badallar a la primera mitja hora. Imprecisions, pèrdues i ben poc risc eren la tònica dels dos equips en un partit molt tancat i sense arribades clares. Ni el Girona ni el Las Palmas trepitjaven àrea i feia la sensació que ho deixaven tot per a la segona part. Només una errada podia evitar-ho i a punt va estar el Las Palmas de beneficiar-se'n. Una excursió de Bernardo a l'atac va deixar la defensa desguarnida i en un ràpid contracop per la banda dreta, Rober va obligar Juan Carlos a estirar-se per desviar un bon xut amb la cama esquerra.

La resposta del Girona al xut de Rober (m.38) va ser molt tímida. Altre cop Monchu, en un llançament de falta escorat va enviar la pilota fàcilment a les mans del porter Valles. El 0-0 semblava que no es mouria abans de la mitja part però el Girona va cometre una altre errada i aquest cop, el Las Palmas no la va desarofitar. Una pèrdua de pilota d'Aday al mig del camp va permetre els canaris entrar per la banda dreta amb comoditat i que Rober centrés la pilota al punt de penal on Sergio Ruiz va afusellar un Juan Carlos venut (m.45). Ni temps per servir de centre va tenir el Girona.

Els de Francisco havien rebut un gol psicològic. D'aquells que fan mal, a l'últim sospir. Com a Saragossa feia pocs dies amb la diferència però, que ahir hi havia temps per a reaccionar i mirar de capgirar el resultat. A punt va estar d'igualar el marcador només començar la represa. En la primera jugada de la segona part, Monchu es va quedar una pilota dins l'àrea però no va saber ni rematar ni passar-la a Bustos, que només l'havia d'empènyer. Ni una cosa ni altra va fer el mallorquí i l'acció se'n va anar en orris. El Girona havia sortit amb un aire ben diferent del de la primera part. Amb poc més de cinc minuts, els de Francisco ja havien trepitjat més àrea que en els quaranta-cinc anteriors. Un cacau sec des de fora de l'àrea de Samu Sáiz va ser el segon intent local i a punt va estar de sorprendre Valles. El porter va refusar com va poder però Luna no va saber aprofitar-se del refús.

El Girona semblava fer un pas endavant a la recerca de l'empat. Tanmateix, els canaris no renunciaven al contracop per matar el partit. A punt van estar de fer-ho en una rosca de Rober que va sortir llepant el pal dret de Juan Carlos. Arribats al quart d'hora de la segona part, Francisco va moure la banqueta i va fer entrar al camp el tocat Sylla i Valery en el lloc de Cristóforo i Aday. Els gironins tornarien a fregar l'empat en una acció de pissarra que Bernardo remataria, de cap, a les mans d'un segur Valles. Quedava molt partit per davant. El Girona continuava viu. Començava a generar perill i amb Sylla al camp tenia un altre argument ofensiu més, de pes en aquest cas, per a confiar en la igualada. L'empat arribaria, no pas en una acció combinativa sinó a través de l'estratègia. En una jugada calcada a la de pocs minuts abans, Samu Sáiz va servir una pilota al cor de l'àrea perquè Bernardo, lliure de marca, rematés al fons de la xarxa sense que Valles hi pogués fer res per impedir-ho.

Començava un altre partit. El Girona havia fet el més difícil i tenia minuts de sobre per, amb calma, cercar el segon. Tanmateix, el gol va semblar fer l'efecte contrari i va despertar el Las Palmas. Els gironins van veure com Loiodice es treia de la màniga un xut potent des de la frontal que es va estavellar al travesser. L'espant va ser monumental. Com també un ràpid contracop després d'una falta a favor dels gironins. No s'hi valia a badar.

El Girona, inconformista, arriscava acumulant molta gent d'atac, pujant els laterals i deixant sols Monchu i Gumbau al mig del camp amb el perill de les ràpides transicions dels canaris. Era el moment de tenir el cap fred i mesurar bé cada acció perquè qualsevol mal pas podia ser genial, o letal. Així, els gironins van veure com Jonathan Silva arribava fins a la cuina des del lateral esquerre i rematava llepant el pal de Juan Carlos (m.84) en un altre ensurt dels bons. Francisco es gastava el darrer cartutx que tenia a la banqueta amb la carta del jove Pau Víctor, en el lloc d'un frustrat Samu Sáiz. El partit arribava al final i el Girona no se'n sortia ni de generar l'última ocasió. Al final, Bernardo va veure dues grogues en menys de deu minuts i va allargar la llista d'expulsats de l'equip aquesta temporada. L'empat feia estona que era bo i encara gràcies que l'última jugada no va tenir conseqüències.