12 de novembre de 2020
12.11.2020
Diari de Girona

La nova feina de Chando

L'exdavanter del Girona (13-14) torna dissabte a Montilivi com a delegat del Mallorca Reconeix que la seva etapa al club «no va ser bona» i associa l'estadi al «cruel» descens amb el Múrcia (09-10)

11.11.2020 | 23:35
Chando saluda els jugadors del Mallorca després d'una substitució al camp del Lugo.

Malgrat que al Girona (2013-14), per culpa de les lesions i d'una situació personal complicada no ho va poder demostrar (1 gol en 22 partits), Alejandro Torres, Chando, es va inflar a fer gols durnant tota la seva carrera. En va aconseguir 145 durant gairebé dues dècades entre Segona A i Segona B amb les samarretes Mallorca, B, Betis B, Reus, Oriola, Zamora, Lorca, Múrca, AEK Larnaca, Girona i Atlètic Balears fins que el 2016 el genoll li va dir prou durant un partit amb els illencs. Un cop retirat, el mallorquí es va treure el carnet d'entrenador i va fer el curs de director esportiu per continuar vinculat al que més l'apassiona. El primer pas va ser ser segon entrenador del Mallorca B, fins que fa poques setmanes els propietaris del club el van reclamar per oferir-li el càrrec de delegat del primer equip. «És una figura important. El club cercava un perfil d'un exfutbolista professional que pogués conèixer companys, tècnics, àrbitres. És una feina que m'agrada i em permet continuar lligat i gaudir del futbol professional», explica Chando, de 39 anys, que revela que la primera persona que el va felicitar pel nou càrrec va ser el delegat del Girona, Javi Galiano. «Se'n va alegrar molt. És un delegat espectacular, és quasi com un company», diu Chando de Galiano, a qui dissabte ja té pensat atabalar amb un bon feix de preguntes. «Tinc alguns dubtes, sí. Dissabte, després de fer-li una abraçada si el protocol ens ho permet, segur que em donarà un, dos, tres o mil consells. Ja em va dir que m'ajudaria amb el que fes falta», detalla.

Montilivi sempre serà un estadi especial per a Chando. No pas per viure-hi grans tardes golejadores, sinó tot el contrari. Quan el balear sent el nom de l'estadi gironí el primer record que li ve no és la de cap partit amb el Girona ni el de la salvació d'aquell curs 13-14 contra el Deportivo en el primer any de Pablo Machín. No. Per a Chando, Montilivi sempre serà l'estadi on va baixar a Segona B de manera cruel amb el Múrcia la temporada 2009-10 amb el famós penal de Kiko Ratón en l'afegit. «Va ser el moment més cruel que he viscut mai, que cap futbolista pot viure». En el moment del gol, Chando era a la banqueta perquè havia estat substituït i el Múrcia dominava per 0-1, resultat que els salvava i condemnava el Girona. «Va ser de pel·lícula de por. El recordo amb molt de dolor. Va ser molt cruel. Vam perdonar el 0-2 de Dani Aquino i a darrera hora va passar el que mai havia d'haver passat...», continua. Chando reconeix, això sí, que la falta d'Albiol a Juanma Hernández «va ser penal; tot s'ha de dir». Durant el llançament de Kiko Ratón, Chando recorda sobretot «la maleïda pluja» que va començar a caure els últims minuts del partit. «Va fer bo durant quasi tot el partit fins que al final va començar a ploure. L'aigua va fer que la pilota se li escapés de les mans a Alberto Cifuentes».

Aquell «traumàtic» descens passa per davant de l'etapa que va viure al Girona uns anys més tard (13-14). No va fer una bona campanya. N'és conscient i ho reconeix amb autocrítica. «La meva temporada al Girona no va ser bona. Vaig tenir problemes físics, personals i un cúmul de circumstàncies que van fer que no estigués en les millors condicions. Hauria d'haver ofert més», confessa sincerament. Aquell any Chando va jugar força amb Ricardo Rodríguez i Javi López, però amb Machín va desaparèixer. «No dono la culpa a ningú. Vaig aprendre de tots els entrenadors. De Machín ens va sorprendre el sistema, amb la línia de 5. Va fer una gran feina perquè estàvem a 8 punts de la salvació i ho vam aconseguir». Chando només va fer un gol en 22 partits i va ser en la primera jornada al camp de l'Eibar (0-3). «Als davanters se'ls mira pels gols. Tato va venir a l'hivern i tampoc en va fer cap. En canvi, Ortuño, que venia de Segona B, en va fer moltíssims i va ser clau». A part del seu nou col·lega, Galiano, de l'època de Chando al Girona ja només queden Ramalho i Gumbau, que pujava a entrenar-se amb el primer equip.

Els delegats moderns

Chando és un dels molts delegats exfutbolistes que els clubs han incorporat els últims temps. En aquest sentit, no és l'únic exjugador del Girona delegat d'un equip de Segona A. Dani Bautista (2010-11) és el de l'Oviedo des de fa uns anys. D'altres exjugadors delegats de Segona A són Mario Cotelo (Sporting), Josemi (Màlaga), Alberto Belsué (Saragossa), Rubén Anuarbe (Fuenlabrada), Rubén Ruiz (UD Logronyès), Pablo Cañizares (Alcorcón) i l'expalamosí Antonio Manchado (Castelló).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook