Tres partits i tres empats és el que ha aconseguit el Girona des que va guanyar a Montilivi davant el Cartagena. L'equip porta 5 jornades sense perdre però s'ha de preparar bé per afrontar dos duels consecutius de màxim nivell davant Mallorca i Espanyol. En tres partits han passat moltes coses. Els de Francisco han jugat condicionats per les baixes i les sancions, no han perdut, tampoc han guanyat però si que han competit fins al final. Toca millorar per aconseguir sumar de tres en tres però el camí fa pujada.
8 contra 11 a Almería. En terres andaluses el Girona es va enfrontar a una situació poc freqüent, de fet pocs partits podem recordar on un equip jugui mes d'una hora amb 10 jugadors, 17 minuts amb nou i 13 amb vuit. Els de Francisco van resistir, defensant al límit cada jugada, i demostrant un sacrifici col·lectiu insuperable. L'esforç individual pel bé del col·lectiu va servir per reforçar un conjunt que va superar totes les adversitats, que va disposar d'una sola ocasió per poder guanyar el partit, la que Mamadou Sylla va enviar per sobre el travesser. Un cop analitzat el partit el punt aconseguit a l'estadi Juegos Mediterráneps té molt mèrit. Les opcions de victòria eren pràcticament nul·les i el màxim que es podia aconseguir era un empat deixant la porteria a zero. La part final del partit s'assemblava més a un exercici de treball defensiu que no ha una situació real. Moltes vegades, i amb la finalitat de poder treballar dues línies defensives, es preparen entrenaments on un equip complert ataca contra una línia defensiva de 4 jugadors i 3 migcampistes. Aquesta és la disposició i el sistema amb què va acabar el Girona: Juan Carlos sota pals, Jordi Calavera i Luna als laterals, amb Bernardo Espinosa i Santi Bueno de centrals, i per davant seu, una línia de mitjos on es col·locaven Valery Fernàndez a la dreta, Gerard Gumbau al mig i Nahuel Bustos a l'esquerra. Sense possibilitats d'atac només valia defensar. L'ordre i la sincronització en les basculacions eren bàsiques. Mantenir la posició i no sortir de zona també servia per aguantar el resultat. Els locals van precipitar-se, la superioritat numèrica els era tan favorable que tenien massa ganes d'acabar les jugades i a mesura que avançaven els minuts el desgavell ofensius els condicionava el joc. L'equip dirigit per José Gomes havia de buscar més passades en curt exigint molt més a la defensa visitant, la velocitat de pilota era massa lenta i en poques ocasions anaven de dreta a esquerra o a l'inrevés per buscar els espais lliures. La mala decisió tàctica va beneficar un Girona que de forma meritòria i amb uns jugadors desfets físicament sobre la gespa va sobreviure fins al final.
Maleït temps de descompte a Saragossa. Es jugava entre setmana el partit corresponent a la primera jornada de campionat. El Girona va viatjar a Saragossa per enfrontar-se a un dels equips amb més recursos del campionat amb 8 baixes de molt pes a la plantilla. Una llista de jugadors titulars en qualsevol moment condicionava l'onze inicial de Francisco. Muric a la porteria, Ramalho i Juanpe a l'eix de la defensa, al mig camp Ibrahima Kébé, Monchu i Sebas Cristoforo i Samu Saiz i Cristhian Stuani a la part ofensiva. Les baixes més sensibles eren les del mig camp ja que deixaven la zona de creació deserta on Gerard Gumbau es va quedar com a únic jugador especialista en aquesta posició. Després d'uns 90 minuts impecables i segurs de continuar mantenint la porteria a zero l'equip es va oblidar de competir en el temps de descompte. Circumstàncies del futbol i de les situacions dels partits, tot el que es va fer bé a Almeria durant tot el partit no es va poder mantenir durant 4 minuts en un maleït descompte a la Romareda. Tot i les baixes l'equip va realitzar un partit excel·lent. Dos gols de Mamadou Sylla i Valery Fernandéz deixaven molt tocat un Saragossa que no trobava la fórmula per combatre un Girona molt ordenat. Va debutar a l'onze incial Ramon Terrats. El jove del filial va ocupar la posició del doble pivot, molt ben ubicat en tasques defensives va ajudar molt en les cobertures i recuperacions. Al final i amb un equip molt jove sobre la gespa amb Éric Monjonell, Pau Víctor, Pablo Moreno i Jandro tan jugadors com entrenador van donar el matx acabat abans d'hora, els dos gols en temps de descompte van fer volar dos punts del sarró gironí.
Sense remuntada davant del Las Palmas. Tot feia pensar que dilluns a Montilivi tocava ensumar de nou una victòria. El Las Palmas de Pepe Mel va fer un partit molt correcte, amb algunes mancances alhora de defensar les accions a la pròpia àrea els canaris van disposar d'oportunitats per poder guanyar el matx. Ràpids en les transmissions defensa-atac però poc resolutius en la finalització, el travesser va ajudar el Girona, els visitants van estar prop d'anotar-se els tres punts. El locals van anar a remolc d'un gol en un moment clau del partit on Sergio Ruiz va anotar just abans d'arribar al descans. L'estratègia ofensiva i el cop de cap de Bernardo van igualar el matx quan encara quedava temps per a la remuntada. Mamadou Sylla, amb molèsties físiques, va sortir a la segona part per ajudar a l'atac, Nahuel Bustos no trobava la seva millor posició per crear ocasions de gol mentre Crhistian Stuani seguia sense reaparèixer ja que encara està lesionat. La manca de recursos ofensius va col·lapsar un equip que es va deixar dos punts més com a local. El cos tècnic ha de continuar treballant amb una plantilla incomplerta. Un bon exemple serà la manca de centrals pel partit de dissabte davant el Mallorca: amb Bernardo sancionat, Juanpe lesionat, i la incògnita de Ramalho, només quedarà Santi Bueno com a únic futbolista disponible a l'eix de la defensa.
