Baixar a Segona A és un drama. Es miri com es miri. Però per trobar-li un aspecte un xic positiu i veure el got una mica ple, la possibilitat de convertir-se en una potència almenys el primer any a la categoria d'argent és un fet que motiva qualsevol. El Girona va viure aquesta situació la temporada passada, quan es va convertir en el club més poderós, parlant de l'aspecte econòmic, del campionat. El límit salarial es va disparar fins als 29,278 milions d'euros. Malgrat obrir la caixa forta i gastar a tort i a dret, disposant de la plantilla més cara de la divisió, l'equip no se'n va sortir. Mai va estar entre els tres primers classificats, va veure passar fins a quatre entrenadors per la banqueta i va classificar-se per al play-off, on acabaria caient en l'última eliminatòria. Aquell estatus de màxims ha quedat reduït i ja és història. El que sol passar amb els clubs que no saben aprofitar l'oportunitat a temps. Sembla que sí ho està fent l'Espanyol. La temporada és molt llarga i pot passar de tot, però l'inici dels de Vicente Moreno és espectacular, amb números excel·lents i una trajectòria que el converteix en el candidat número u a l'ascens. Una realitat diferent de la que es viu a Montilivi, on malgrat disposar d'un pressupost que encara no és dels més baixos, les baixes constants per lesió i sanció, i el fet de comptar amb una plantilla curta, fa que els blanc-i-vermells es trobin a hores d'ara ben lluny de la seva millor versió.

L'Espanyol és líder i ha sumat 27 punts de 36 possibles. En té 15 el Girona, instal·lat a mitja taula amb encara un partit menys. La primera diferència. Molt més accentuada és la facilitat amb la qual un i altre equip veuen porteria. Sense Cristhian Stuani, qui encara no té data de retorn, el problema amb el gol és evident. Els de Francisco n'han fet 8. Només hi ha dos equips que han vist menys porteria: el Sabadell (7) i l'Alcorcón (3). Com no podria ser d'altra manera, és l'Espanyol qui lidera també aquesta classificació amb 17 dianes. La majoria, amb la signatura de Raúl de Tomás i Adrián Embarba, la parella més letal de tota la Segona Divisió A. Una societat que funciona a les mil meravelles i que ja va coincidir al Rayo Vallecano, que l'any 2018 aconseguiria l'ascens a la màxima categoria. De Tomás ha fet 7 gols pels 5 d'Embarba. És a dir, una dotzena. Tots dos ja han vist porta més vegades que tot el Girona. I també que el pitxitxi ara mateix a Montilivi, un Mamadou Sylla que n'acumula 4. Per arrodonir-ho, el conjunt blanc-i-blau també és el que millor defensa perquè només ha encaixat 3 gols des de l'inici de la competició. Tant De Tomás com Embarba ja saben el que és marcar als gironins. El primer ho ha fet un parell de vegades, vestint la samarreta del Reial Madrid Castella (13/14) i Valladolid (16/17), mentre que el d'Azuqueca de Henares ho va fer la temporada passada, quan encara estava al Rayo (19/20).

Són dos dels molts noms propis de la plantilla més cara de l'actual Segona Divisió A. El seu valor de mercat, segons alguns portals especialitzats, supera els 80 milions d'euros. Quantitat lleugerament superior amb la qual es valorava el vestidor del Girona ara fa un any. Amb el límit salarial passa tres quarts del mateix. Avui se'n fan públiques les dades, encara que ningú dubta que és l'Espanyol qui també encapçala aquesta classificació.