L'impacte del límit salarial del Girona, que en un any ha passat de ser el més poderós de Segona (29), al segon més baix (4,3), va ser tan gran ahir al matí, quan LaLliga el va fer públic, que fins i tot es va convertir en trending topic a Twitter, amb milers d'internautes preguntant-se com era possible aquesta quantitat en un club que té Stuani, per exemple, a la plantilla. Quique Cárcel ho havia advertit fa algunes setmanes, quan va valorar el tancament del mercat de fitxatges, assegurant que la xifra seria «sorprenent» sense revelar-la. I sí, els 4,3 milions que li atorga la patronal, només superant els 3,6 d'un Màlaga en desconstrucció, van provocar un desconcert entre l'afició, per molt que poc després es conegués que LaLliga, davant del context de crisi sanitària, havia permès al Girona excedir-se del seu límit i que aquest s'acabarà situant entre els 10 i els 16 milions, en el top-10 de la categoria.

S'ha passat, per tant, de ser la temporada passada l'equip més poderós, amb 29 milions de límit, al segon més petit, amb 4,3. L'Espanyol, amb un límit salarial a la seva plantilla esportiva de 45,3 milions d'euros i l'Almeria, gràcies als diners del xeic, amb 27,6 milions, són ara els dos equips que tallen el bacallà. Completen la nòmina de clubs amb més límit de despesa el Leganés (26,7) i el Mallorca (19), els altres dos clubs descendits de Primera el curs passat, amb els blanc-i-blaus.

El límit salarial es calcula restant les despeses dels clubs (sense incloure-hi la massa salarial de la plantilla i cos tècnic) a la xifra d'ingressos. En el cas del Girona, aquí cal trobar l'explicació de per què s'ha perdut un 85% del crèdit de la temporada passada. Ara bé, a l'hora de la veritat, els de Montilivi no són el penúltim equip inversor de la categoria, sinó el setè o el vuitè: fruit de la situació d'excepcionalitat que es viu per culpa de la crisi sanitària, amb la reducció d'ingressos conseqüent, LaLliga ha introduït un canvi en les regles del joc i ha permès, en funció de diversos barems, que els clubs s'excedissin. Com que la tresoreria del Girona està sanejada, s'ha pogut agafar a aquesta circumstància i, tot i que en la llista el club aparegui com el segon menys poderós, a l'hora de la veritat el valor de la plantilla està per sobre del top-10 de Segona amb una inversió d'entre 10 i 16 milions d'euros, que li faria superar clubs com el Castelló, el Logronyès o el Sabadell, recent ascendits, i que en el rànquing oficial figuren per davant dels de Montilivi.

L'explicació per a la dràstica davallada que ha tingut el club s'ha d'analitzar des de diversos punts de vista. D'una banda, des de l'últim any a Primera (2018/19) fins aquest curs (2020/21) els ingressos del Girona s'han rebaixat un 80% i, en canvi, les despeses externes a la plantilla s'han intentat mantenir, amb una estructura més pròpia de Primera que de Segona. L'any passat, gràcies a l'ajuda pel descens i les vendes de jugadors com Pere Pons, Pedro Porro i Portu, el club va poder aconseguir el límit més alt. Ara, sense la compensació de LaLliga, i amb vendes de menys valor, la inversió també s'ha vist reduïda. A més, un altre dels factors que explica la retallada del límit és que a Montilivi continuen amb una estructura d'alt rendiment, amb unes instal·lacions d'entrenament al PGA (La Vinya), una residència per al futbol base als Maristes i evitant llargs viatges en autobús, per exemple, canviant-los, en la mida del possible, per l'avió.

L'excés que se li ha permès al Girona, però, no sortirà de franc i si no s'apliquen les mesures correctores pertinents, la temporada que ve es pot pagar amb un límit salarial encara més baix. I sense la flexibilitat d'aquesta temporada. Per això hi ha diverses fórmules. En tot cas, el club haurà de recorrer a la venda de jugadors, a una ampliació de capital o a un préstec dels propietaris. LaLliga ha acceptat el pla que ha presentat el Girona, sense problemes de tresoreria i sanejat, una circumstància que també han aprofitat 15 clubs més de Primera i Segona. De cara al mercat d'hivern, però, poden arribar els primers problemes perquè sense sortides no hi podrà haver arribades si no s'injecta capital per part dels accionistes de referència.

A l'altra banda, l'Espanyol, beneficiat en el seu límit salarial per les ajudes econòmiques que s'atorguen als descendits, lidera aquesta llista de Segona tot i comptar amb un 34% menys de despesa per a plantilla que en la temporada anterior, quan era a Primera. És el mateix cas que el Leganés (26,7 milions, un 49% menys) i el Mallorca (19 milions, un 36% menys), tercer i quart equips amb més límit. Un dels casos més impactants és el de l'Almeria, que millora el seu límit de salari un 52,2% respecte a la temporada passada, dels 18,1 milions de la campanya 2019-20 als 27,6 de la 2020-21, gràcies al xeic Turki Al-Sheikh.

El club amb menys límit de despesa en salaris és el Màlaga, que disposa de 3,67 milions (el 62,9% menys, per la situació econòmica d'un club està intervingut judicialment). La gran majoria de clubs es mouen entre els 4,5 del Logronyès, el quart pressupost més baix, i els 10,8 del Tenerife, en un escenari de dràstica reducció econòmica a gairebé tot arreu.