S'ha acostumat el Girona a patir garrotades. Cada setmana, a Francisco Rodríguez li toca lamentar les moltes baixes que acumula la plantilla. Les sancions i les lesions no semblen tenir aturador. La sort li ha girat l'esquena a l'equip, massa maltractat pels contratemps. Enmig de tanta foscor, tot bri de llum sempre és benvingut i les bones notícies ajuden a aixecar l'ànim d'una afició que no les té totes, i que està desanimada pels últims resultats i sobretot molesta pel criteri arbitral. La dosi de positivisme s'accentuava ahir quan el club va difondre tres fotografies a les xarxes socials acompanyades d'un text força breu. S'hi podia veure un Cristhian Stuani somrient, exercitant-se al damunt de la gespa, a La Vinya, i fins i tot tocant pilota. Res estrany si no fos perquè el davanter va camí del mes sense jugar. Sense encara data de retorn, continua cremant etapes en la seva recuperació, tot esperant vestir-se de curt el més aviat possible per donar un cop de mà als seus companys des d'on més li agrada fer-ho, que és en un terreny de joc.

«Stuani continua treballant per completar el seu procés de recuperació. T'esperem, pitxitxi!». El text servia com a introducció per a un reguitzell de «m'agrada» i comentaris optimistes per part dels aficionats, que dipositen moltes esperances en el retorn de l'uruguaià, el jugador franquícia d'aquestes tres últimes temporades a Montilivi des que se'l va fitxar procedent del Middlesbrough anglès l'estiu del 2017.

Malgrat la bona nova, Stuani no jugarà aquest divendres al camp de l'Espanyol. No està al cent per cent i fins que això no sigui una realitat, Francisco no comptarà amb ell ni l'inclourà en alguna de les seves convocatòries. De moment, però, les sensacions són positives i és just això el que el club ha volgut traslladar a l'entorn, mostrant el jugador de nou exercitant-se, somrient i tocant pilota. Encara no s'ha integrat en la dinàmica del grup, sinó que treballa en solitari a l'espera de poder-se exercitar ben aviat amb els seus companys.

Acostumat a trencar la barrera dels trenta partits per temporada i a inflar els seus registres golejadors des que és futbolista del Girona, l'actual temporada està sent una mica estrambòtica per al mateix Stuani, afectat també per una sèrie de contratemps que li impedeixen haver participat més enllà de 118 minuts en el que portem de Lliga.

Es va perdre el debut a Gijón per unes molèsties i va estrenar-se en la derrota a casa amb el Fuenlabrada (0-1). Una inflamació al genoll va fer que s'hagués d'esperar vint dies per participar de nou, a part de no poder viatjar per incorporar-se amb la seva selecció. Al camp del Castelló, el 24 d'octubre passat, va ser suplent i va jugar la darrera mitja hora. No va tenir continuïtat, perquè pocs dies després, quan havia de ser titular a casa contra el Cartagena, no es va sentir en les millors condicions durant l'escalfament i va acabar deixant el seu lloc a Nahuel Bustos. Va caure llavors de les convocatòries i Francisco es limitava a explicar que Stuani no estava al cent per cent. Encara és lluny de la seva millor versió, però més a prop que no pas fa pocs dies. El pas endavant és un fet i la seva posada a punt va per molt bon camí. El 7 ja veu la llum. Ho aplaudeix l'afició i ho agrairà el Girona.