Entre els De Tomás, Embarba, Wu Lei, Fran Mérida i tota la resta de munió de cracs que l'Espanyol ha aconseguit reunir aquesta temporada a Segona A, hi treu el cap un jove gironí, Jofre Carreras, que en pocs mesos ha passat del juvenil al primer equip sense, pràcticament, passar pel filial. Aquest extrem de 19 anys de qui tothom parla meravelles treballa des de la pretemporada en dinàmica absoluta del primer equip a les ordres de Vicente Moreno, que ja l'ha fet participar en tres partits aquesta temporada. Carreras va debutar a Oviedo i també ha participat, amb bones actuacions, contra el Mirandés i el Màlaga. Demà, però, el partit serà un xic més especial per al jove gironí, perquè el rival serà el Girona, el seu Girona.

Carreras es va formar al Quart, abans d'entrar al planter de Montilivi el 2013, des d'on al cap de només un any, amb 13 anys, va incorporar-se al futbol formatiu de l'Espanyol. «A banda de la tècnica, en el camp físic era molt potent. Destacava per sobre de tots i el fitxatge era cantat. Qualsevol que l'hagués vist n'hauria fet un informe favorable», recorda el coordinador del planter del Girona de llavors, Jordi González, que va ser qui el va dur del Quart a Montilivi. Un cop desvinculat del Girona, arran de l'aterratge d'Oriol Alsina a l'entitat, González va passar al departament de scouting de l'Espanyol i va recomanar el fitxatge de Carreras a Jordi Lardín, responsable del planter del conjunt barceloní. I lògicament, Lardín no s'ho va pensar dos cops quan el va veure en acció en un Vilassar de Mar-Girona.

Assessorat per l'agent i exjugador del Girona, Marc Bernaus, la família del jove gironí va decidir acceptar la proposta de l'Espanyol. Carreras se'n va anar a viure a La Túrbula, la residència per a joves valors que té el club a Sant Adrià i des de llavors no ha parat de créixer i cremar etapes. El gironí no ho ha tingut gens fàcil per arribar al primer equip. De fet, és conscient que encara no hi és, que el seu lloc és el filial, a Segona B, amb qui només ha jugat fins ara un partit. El camí de Carreras ha estat ple d'entrebancs de tot tipus. Només arribar, encara en edat infantil, es va trencar el braç i al cap de poc va rebre al lligament lateral intern del genoll. Els metges van desaconsellar la intervenció i van apostar per un tractament conservador però, al cap de cinc mesos, el dia que reapareixia, es va tornar a trencar el mateix genoll. Va haver d'estar un any aturat. Un cop superades i oblidades les lesions, Carreras va continuar la seva progressió i la temporada passada va explotar a l'equip juvenil de Divisió d'Honor. «Tenen el seu nom marcat en vermell» assegura González.

Responsable amb els estudis i molt més madur del que diu el seu carnet d'identitat, Carreras ho té tot per convertir-se en jugador d'elit. «Té potència i velocitat, que són dues virtuts bàsiques en el professionalisme. Ho sap explotar molt bé», diu González, actual director de l'acadèmia del Riga FC. El tècnic gironí subratlla que totes les dificultats que ha patit aquests anys fan que «tingui molta fam competitiva». Carreras pot actuar per les dues bandes i desbordar amb espais a l'esquena de les defenses i, a més a més, és un futbolista amb una gran capacitat de treball defensiu. Fruit d'això ha enamorat Vicente Moreno, que no ha dubtat gens a l'hora de comptar-hi malgrat la seva joventut. Amb contracte fins al 2024, l'Espanyol ha trobat en Carreras un complement ideal, i molt més barat, per als Embarba, De Tomás, Wu Lei, Vargas o Puado.