I de cop i volta tot es va aturar. El silenci. Graderies buides i la gespa orfa dels protagonistes habituals. La pandèmia del coronavirus, que esclatava el passat mes de març, irrompia amb tanta força que desgavellava tot el que trobava pel seu pas. El futbol no se'n va escapar. Tampoc les seves competicions professionals, amb més mitjans per sobreviure, però víctimes també del context general. Durant dos mesos, aturada general a l'espera d'esdeveniments. Molts dubtes, incertesa i els rumors es multiplicaven. De mitjan març al juny la Segona i la Primera Divisió van obrir i tancar un llarg parèntesi. Enmig, jugadors treballant pel seu compte a casa, entrenaments en solitari, primer, per després ser per grups fins a arribar a certa normalitat. Amb tot desorganitzat, la patronal va decidir tirar pel dret i totes dues categories es posaven de nou en dansa. Els partits s'amuntegaven, les vacances s'endarrerien i també ha rebut la temporada següent. L'actual. El resultat, una activitat sense descans. No hi ha aturador. El temps per lamentar derrotes i celebrar les victòries és inexistent. I això, com és lògic, afecta. Se'n ressenteix l'aspecte mental i sobretot el físic. La càrrega de partits és inusual i així serà fins que no es restableixi un cert ordre, fins que es recuperin les dates habituals. Ara bé, el futbol ha anat canviant. Amb i sense pandèmia. Trobar un dia sense partit és gairebé una quimera. Ho està patint el Girona, aquest curs amb una plantilla més curta de l'habitual, i castigat per les lesions sense treva.
L'equip tancarà el mes de novembre havent jugat 29 partits oficials des que el 13 de juny tornava a la competició. Això vol dir que en aquest lapse de temps, en el qual s'inclou també un període de vacances més curt del que és habitual, Francisco i companyia han afrontat una mitjana de gairebé sis partits per mes. Això en només 167 dies, en dues temporades diferents. Superada la pausa pel coronavirus, la 19/20 va acabar amb 15 partits pels blanc-i-vermells, allargant-ho més del compte perquè s'arribaria fins a l'última eliminatòria de la promoció d'ascens. Un esforç lloable però que al cap i a la fi no va servir per aconseguir l'objectiu, ja que l'Elx acabaria amb tota esperança el 23 d'agost. Just l'endemà, jugadors i membres del cos tècnic iniciaven uns dies de descans. Ben pocs, perquè el 8 de setembre ja els tocava tornar a la feina. Les vacances més curtes que es recorden a Montilivi.
Llavors, pretemporada exprés i a posar-s'hi de nou. Comptant els compromisos d'aquest curs, s'acabarà el mes de novembre amb 14 partits oficials repartits en només dos mesos i una setmana. Se n'hauran jugat 7 aquest novembre, pels 6 de l'octubre i només un del setembre, el debut al camp de l'Sporting. Dos mesos, els últims, bastant exigents. Com el passat juliol, amb 6 partits. N'hi va haver un menys, cinc, al juny. Però llavors es començava amb el mes encetat. El play-off s'acabaria traslladant a l'agost. Aquell mes, quatre partits. Un ruix final marcat pel suspens, perquè la promoció es va jugar més tard del previst per tot el rebombori originat pel duel ajornat entre el Deportivo i el Fuenlabrada degut als positius del conjunt madrileny i tota la polseguera que va acabar aixecant.
Més de 40 jugadors utilitzats
Per a un esportista, per més ben preparat que s'estigui, és ben difícil aguantar un cert ritme competitiu davant d'una càrrega com aquesta. És per això que en menys de mig any, el Girona ha utilitzat un total de 42 futbolistes diferents per afrontar tots i cadascun d'aquests compromisos. Als 28 que han jugat en el que portem de temporada s'hi sumen els 14 que també van participar en el tram final de l'anterior i que a dia d'avui juguen en d'altres equips: Asier Riesgo, Pablo Maffeo, Ignasi Miquel, Johan Mojica, Pape Diamanka, Àlex Granell, Borja García, Jairo Izquierdo, Àlex Gallar, Joaquín Zeballos, Brian Oliván, Christian Rivera i Jonatan Soriano.
De moment, si només es tenen en compte els resultats, el balanç és més positiu que no pas negatiu per als interessos del Girona. A l'espera del que faci demà al camp de l'Alcorcón per tancar el mes, en els 28 partits restants des que es reprenia la competició acumula 11 victòries, 8 empats i 9 derrotes. Ara bé, el got no sempre es pot veure mig ple i al llarg d'aquest període l'equip s'ha quedat sense pujar a Primera malgrat esgotar totes les opcions possibles i aquest curs no fa altra cosa que encadenar lesions, obligant al cos tècnic a fer invents cada setmana per completar la convocatòria de torn.
Com afecta el futbolista?
No és, ni de bon tros, la situació ideal. Per a un ésser humà qualsevol, per descomptat. Tampoc per a un futbolista professional, per més ben preparat que estigui. «Una rutina així no es pot mantenir. El gran problema és tota l'alteració que rep el jugador». En parla el doctor Jordi Surós, metge especialista en Medicina de l'Educació Física i l'Esport, cara visible del centre SportCat i anys enrere, el 2012, cap dels serveix mèdics del Girona. La problemàtica va més enllà de si es juga un partit. Molts més factors tenen una forta incidència. Moltíssims. Tot plegat, afecta directament el jugador. «D'una banda hi ha l'aspecte mental. Si la tònica és bona i l'equip va guanyant, es genera més adrenalina i serotonina i els futbolistes semblen que vagin més endollats. Però també passa a la inversa. Quan es perd, la ratxa és dolenta i no surten les coses, el cos no les segrega amb els mateixos nivells i sembla que estiguin més cansats de l'habitual».
Això, d'una banda. De l'altra, el factor físic. Castigat pel volum de partits, com també per les hores, els desplaçaments, les rutines. En un món on tot es mima al mínim detall, qualsevol alteració comporta una feina per retocar-ho tot i que l'esportista se'n ressenteixi el mínim. «Un partit és un partit. Tot el que l'envolta és molt gran i si ara n'hi ha tants, queden afectats molts altres aspectes. Es canvien els horaris, hi ha desplaçaments pel mig, s'han de tenir en compte les dietes. Ara es mira tot. Els períodes de descans, quantes hores es dormen. Si hi ha tants partits i molts són a la nit, es trenca la rutina. Els futbolistes no poden anar dinats, ni sopats, ni potser tampoc descansats, per dir-ho d'alguna manera. Tot això afecta, i molt, el ritme».
Amb una alteració tan gran del dia a dia, implementar una rutina es complica. Cal fer malabarismes per quadrar horaris, perquè els entrenaments es facin quan toca , el futbolista mengi adequadament i pugui descansar un mínim d'hores. Tot suma en aquest món. Però amb el context actual, costa dur-ho a terme i les lesions es multipliquen. Està passant a Montilivi, on Francisco encara no ha pogut disposar ni una jornada de tots els seus efectius sans i sense cap contratemps físic. En un partit d'alt rendiment es poden perdre tres o quatre quilos, si el jugador ho dona tot. Quan es fa un excés, el mateix estrès que es genera provoca la pèrdua de moltes sals minerals i volum. La musculatura es deshidrata. Per l'estrés que ha patit necessita un mínim de 72 hores per recuperar-se i això no sol passar», diu Surós. Sense mirar massa enrere, el Girona jugava el dimarts amb el Màlaga i ho farà demà de nou contra l'Alcorcón. Just, 72 hores de diferència. Amb entrenaments pel mig i també un desplaçament. «Un ritme així el que acaba provocant és una sobrecàrrega tendinosa, pel que és molt més fàcil que hi hagi lesions.
El principal problema d'aquesta situació és tota l'alteració que es genera al cos. No es pot mantenir una rutina que estabilitzi aquests nivells i amb tants canvis el futbolista és més propens a prendre mal». Aquesta tònica continuarà com a mínim fins que la pandèmia s'estabilitzi i es pugui quadrar la temporada amb el calendari. Igualment, en una categoria amb 22 equips que no s'atura pels compromisos internacionals i que s'enllaça amb la Copa del Rei, el volum d'activitat és elevat. Com a mesura, s'aprovava la possibilitat de realitzar fins a cinc substitucions. Un petit pas, però potser encara insuficient. «Una plantilla més àmplia? Podria ser, però al cap i a la fi hi ha uns jugadors que solen ser titulars. Perquè són millors, perquè venen més. Pel que sigui. Són aquests els que s'acaben menjant més minuts i així no podem solucionar res». De moment, demà a les set toca partit a Alcorcón. I dimarts vinent, contra el Mirandés per inaugurar un desembre que es presenta ben carregat, amb l'estrena a la Copa i també el duel aplaçat amb el Logronyès. No hi ha aturador. Tot just s'acaba la tardor i
