La muntanya russa en què havia entrat el Girona les últimes jornades ha agafat una pendent perillosa cap avall. No és que l'equip no corri o no estigui a l'altuva però la realitat és que, després de perdre ahir a Alcorcón, la ratxa és ja de 6 punts dels últims 21. Una derrota, la segona consecutiva, que allunya encara més el Girona de la part noble i que pot provocar els primers dubtes. Tothom sabia que ahir al Santo Domingo es veuria un partit igualat, de molta intensitat i on tant el Girona, com l'Alcorcón, necessitat de punts i en una gran dinàmica de resultats, mirarien de no equivocar-se. Un clàssic partit de Segona dels de tota la vida on qui s'equivoca perd.
Segurament, el Girona va tenir ocasions per marcar i avançar-se, sí, però també és veritat que va fer més errades. Així, després que Gual enviés al travesser i a fora un penal per mans absurdes i clares de Samu Sáiz, l'Alcorcón no va perdonar més. En l'altra ocasió clara de gol dels madrilenys, Arribas no va desaprofitar el refús del travesser al primer xut de Barbero, l'home del partit, i les facilitats de Bueno per marcar. La moneda va tornar a sortir creu per a un Girona que va encaixar el gol quan feia un pas endavant per anar a buscar el partit. Qui sap si assegurar el punt hauria estat més bon negoci.
Sense gaire temps per descansar, Francisco va tornar la titularitat a tres homes que havien descansat contra el Màlaga com Luna, Gumbau i Cristóforo. El tècnic enfortia el mig del camp amb més presència conscient que l'esperava un partit lleig, amb més joc directe que no pas de combinació. Era un dia per pencar i embrutir-se per mirar de reconduir la dinàmica irregular de l'equip amb què el Girona arribava al partit. Sobretot també, controlar molt bé les accions d'estratègia tant per mirar de treure'n profit com per no sortir-ne penalitzat com contra el Màlaga. Els madrilenys van avisar en una pilota morta després d'un córner que Gorostidi va rematar i Bueno va estar a punt de desviar-la a gol. Més a prop del gol va estar Bárcenas poc després quan en posició franca per rematar de cap la pilota al fons de la xarxa arran d'un refús de Dani Jiménez, va veure com el porter reaccionava bé i li blocava l'intent (m.22).
El partit era travat, intens amb molts duels però sense ocasions clares. Sylla ho intentava amb potència i es barallava sol amb els centrals madrilenys perquè el Girona ben poca cosa més oferia en atac. Tampoc l'Alcorcón que amb prou feines trepitjava àrea. Superada la mitja hora de joc, el Girona es va salvar de veure's per sota al marcador. Una mà absurda i involuntària, però clara, de Samu Sáiz dins l'àrea en l'intent de començar un contracop va suposar penal en contra. Marc Gual va ser l'encarregat de fer el llançament amb la fortuna que la pilota va sortir fora després de tocar el travesser (m.34) . El badaloní, que arribava enratxat al partit, es va quedar sense poder batre el seu exequip.
Altre cop una errada individual havia estat a punt de suposar un fort peatge pels gironins, que se n'havien escapat per ben poc. Un xut sec de Boateng, desviat, va ser l'última acció d'una primer part equilibrada. Sense fer res de l'altre món, el Girona estava ben posicionat, mossegava i havia tingut l'arribada de Bárcenas. Tot i això, amb menys encara, l'Alcorcón s'havia acostat més al gol gràcies amb el penal de Gual.
Francisco va fer entrar Kebé a la mitja part en el lloc de l'amonestat Cristóforo per evitar riscos. La represa va començar amb una bona oportunitat pel Girona d'avançar-se. Gumbau, tanmateix, no va saber rematar, vinguent des del darrere, una gran centrada de Luna. La igualtat era màxima,però el Girona havia tornat a perdonar. Els dos equips tenien molta por d'equivocar-se i per això, prenien els mínims riscos. Els madrilenys van intentar-ho amb una internada per la dreta de Laure que va acabar amb la pilota al segon pal i Juan Carlos haguent d'intervenir doblement, primer per desviar la centrada i després per atrapar la rematada tova de José Carlos.
De mica en mica el Girona començava a guanyar metres i trepitjar àrea amb força més perill. Sylla no va arribar a una centrada de Calavera que es va passejar per l'àrea petita sense que ningú la toqués. Semblava que el Girona anava a buscar la victòria. Per la seva banda, l'Alcorcón començava a patir i Anquela va fer un triple canvi per refrescar el seu equip canviaria el signe del partit. També estava fos un Samu Sáiz que va cedir el seu lloc a Pablo Moreno. Amb un quart d'hora per endavant el Girona, amb molta prudència, inclinava el camp. Ho feia amb les màximes precaucions conscient que els locals, en qualsevol acció de contracop, podien clavar-li un ensurt letal i sense temps per reaccionar. A punt va estar de fer-ho Barbero amb un xut al lateral de la xarxa. El davanter andalús -el pare del qual havia jugat amb Francisco a l'Almeria- tornaria a aparèixer poc després per liquidar el Girona amb una gran acció personal que, després de tocar el travesser, Arribas només va haver de finalitzar enviant la pilota al fons de la xarxa. En l'acció del gol va mancar contundència a Santi Bueno per rebutjar la pilota després que toqués el travesser i evitar la rematada d'Arribas.
El Girona havia rebut en el pitjor moment i quan semblava que feia un pas endavant per cercar la victòria. Ja sense Kebé al camp, lesionat, restava només esperar el miracle que alguna de les pilotes penjades a l'olla trobessin el cap de Sylla o Pachón. Era molt esperar. El Girona no se n'havia sortit durant tots els minuts anteriors i ara tot eren presses. No hi havia res fer. Una setmana després de celebrar la gran victòria a Cornellà, el Girona ha vist com dues derrotes per la mínima en dos partits ajustadíssims fan que li entrin els primers dubtes de la temporada. Dimarts contra el Mirandés, els de Francisco tindran una nova revàlida a Montilivi on, una ensopegada podria encendre ja les primeres alarmes i agreujar la depressió.
