Jordi Calavera no demanava pas tant. Només volia retrobar-se, sentir-se de nou futbolista. Vestir-se de curt, entrenar com un més i anar jugant. Sembla fàcil de dir, però durant dues temporades a l'Eibar això li havia sigut gairebé impossible per culpa de les lesions. El 2019 arribava al Girona, cedit, i ho feia amb l'objectiu de tornar a jugar, d'anar acumulant minuts i experiències, formant part d'una plantilla que sobre el paper aspirava a tot. No li van anar massa bé les coses i mai va arribar a tenir continuïtat per més entrenadors que anessin desfilant per la banqueta. Algun contratemps físic i sobretot la presència de l'intocable Pablo Maffeo li van barrar les portes de bat a bat de la titularitat. Context que s'ha capgirat com un mitjó mesos després. Aquesta temporada la història és una altra i ben diferent. Malgrat el cop dur que va suposar quedar-se sense ascens i l'haver de tornar cap a Eibar, el de Cabra del Camp va acceptar el repte fitxant pel club de Montilivi, on ha passat de ser un actor secundari a algú imprescindible.
En tot un any, el passat, Calavera va acumular 806 minuts repartits en 13 partits, comptant la lliga regular, el play-off d'ascens i també la Copa del Rei. Mai va trobar la continuïtat desitjada per a tot futbolista i només va encadenar tres jornades. La resta, aparicions esporàdiques. El que viu ara no té res a veure. Sense una competència tan ferotge -Yan Couto encara no ha fet mèrits per guanyar-se un lloc a l'onze-, tot just acabarà el mes de novembre amb millors números que els de l'últim exercici. En menys de tres mesos de competició ja ha jugat 14 partits i 1.127 minuts. Això, quan el campionat no ha arribat ni de bon tros a la meitat. És un dels dos únics jugadors de la plantilla que han tingut participació en tots i cadascun dels partits oficials d'aquest curs. L'altre és Gerard Gumbau, amb menys minuts (988) i també menys titularitats. Perquè Calavera ha sortit d'inici en 13 de les 14 jornades que el Girona ha afrontat fins ara. Només va descansar un cop. Va ser a l'RCDE Stadium, on acabaria sortint de la banqueta al tram final.
