02 de desembre de 2020
02.12.2020
Diari de Girona
Girona 10Mirandés

El Girona té la sort de cara per retrobar-se amb la victòria

El conjunt de Francisco en fa prou amb un gol de Sylla a la primera part per batre el Mirandés i sumar tres punts d'or · Els burgalesos es mostren infinitament superiors a la segona part, on Juan Carlos evita almenys el gol de l'empat unes quantes vegades

02.12.2020 | 00:37
El Girona té la sort de cara per retrobar-se amb la victòria

Qui s'esperés un recital de joc i gols veient l'onze que va presentar el Girona, ahir amb Stuani, Sylla, Bárcenas i Samu Sáiz, no coneix la Segona A. Ja va quedar clar l'any passat que amb noms sols, no n'hi ha prou i que qualsevol equip sense tats noms, si corre més que l'altre, pot guanyar. Segurament ahir, els aficionats del Mirandés que van veure el partit a la tele des de casa se'n van fer creus quan l'àrbitre va xiular el final i el seu equip va sortir derrotat de Montilivi. El solitari gol de Sylla, aconseguit en els cinc únics minuts bons del Girona de tot el partit, va ser suficient per a què els de Francisco trenquessin la mala ratxa i sumessin els tres punts. Els gironins van jugar tota la segona part amb foc i no es van cremar de miracle gràcies a les intervencions de Juan Carlos i la poca punteria dels burgalesos. Segurament ahir no tocava guanyar però això és futbol i el Girona va veure com, després de molts dies sortint creu, ahir la moneda va sortir cara. Una victòria important a nivell de classificació que deixa, tanmateix una sensació de dubtes i preocupació després de veure com l'equip es va veure atropellat literalent pel Mirandés a la segona part. Sigui com sigui però, els tres punts han de donar aire a un Girona, fos, per a continuar creixent.

La mala dinàmica dels últims partits i les dificultats acumulades per marcar van fer que Francisco decidís presentar un onze d'allò més ofensiu amb Stuani com a exponent. Un factor, el retorn de l'uruguaià, que havia d'intimidar el Mirandés i que, amb la resta d'artilleria que disposava Francisco al camp feia preveure una nit alegre. Tot i que els aficionats es fregaven les mans només veure l'alineació, derrotar el sorprenent Mirandés no seria bufar i fer ampolles. Els gironins van formar amb un agosarat 4-4-2 amb Samu Sáiz i Bárcenas a les bandes i el conseqüent risc que l'equip es partís.

Malgrat les altes expectatives amb què va començar el partit, a l'hora de la veritat al Girona li va costar Déu i ajuda generar perill. Un mal refús de Trigueros va ser la única aproximació dels gironins durant la primera mitja hora. Tot va canviar a partir d'un cop de cap de Bernardo a la sortida d'un córner que va sortir fora per ben poc. La jugada va despertar el Girona que en l'acció posterior va obrir la llauna. Va ser Sylla, després de rebre de Bárcenas a la frontal, que va batre Lizoain amb un xut ajustat al pal des de fora l'àrea.

El gol va animar un xic el Girona que va començar a combinar i a trepitjar una mica més d'àrea. Res de l'altre món. Amb Sylla i Stuani en punta d'atac i Samu Sáiz escorat a l'esquerra, l'equip trobava a faltar fluïdesa al mig del camp. Mancaven idees i algú que fes arribar pilotes als dos killers blanc-i-vermells, que ben poques pilotes van tocar durant els primers quaranta-cinc minuts.

El Mirandés va cercar un canvi de guió a la represa amb un triple canvi al descans. El Girona tenia el partit encarat però res més. L'avantatge ni era suficient ni tempoc convincent per viure de rendes i, per tant, calia apujar les prestacions i no abaixar la guàrdia. Els visitants van clavar un bon ensurt mitjançant Moreno,un dels tres canvis, en una pilota morta a dins l'àrea i que només Juan Carlos amb una gran intervenció va evitar que suposés l'empat. Els burgalesos, frescos de cames, començaven a guanyar metres. Veient-ho, Francisco va retirar Stuani del camp a l'hora de joc per posar més contensió al mig del camp amb Cristóforo. El Mirandés estava ben viu i tornaria a fregar l'empat en una ràpida transició que Iván Martín va enviar a mans d'un ben col·locat Juan Carlos.

Sense clarividència, el Girona necessitava quelcom que frenés el ritme que imposava el Mirandés. Mentrestant Juan Carlos aguantava l'equip amb les seves aturades i hauria de tornar a aparèixer per desviar un cop de ca de Moreno, que estava en fora de joc. El porter castellà no donava l'abast i encara en va haver de treure una altra de més clara fins i tot de Javi Muñoz per evitar el gol de l'empat. El Girona es veia superat per la intensitat d'un rival que hi anava més i trobava amb massa facilitat la porteria.

No li agradava gens a Francisco el color que estava agafant el partit. Per mirar de frenar el ruixat va mirar de protegir l'equip amb l'entrada de Ramalho i passant a jugar amb defensa de cinc. Ni així es van acabar els espants. Els gironins es van tornar a salvar quan Jackson va rematar forçat, al segon pal, un xut de Víctor Gómez i quan, acte seguit, Javi Jiménez, no va saber definir entrant per la banda esquerre. La superioritat del Mirandés era aclaparadora i que el Girona no hagués rebut el gol de l'empat era realment un miracle. Al final, amb el rival bolcat, Bustos va tenir la sentència, ja en l'afegit, però tampoc va saber definir davant Lizoai. Malgrat el drama general, els tres punts es van quedar a Montilivi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit