De cop i volta, Juan Carlos va quedar esborrat del mapa. Va desaparèixer. Una pífia a Saragossa i un parell d´errades a Sòria, amb el 2019 tancant la paradeta, el van condemnar a la banqueta. Asier Riesgo li pisparia la titularitat i, tret d´un vist i no vist a la Copa en una nit per oblidar i passada per aigua, no ha tornat a escena fins aquesta tardor. Ho ha fet segur d´ell mateix, decidit a mantenir un estatus que semblava que l´havia perdut davant la imponent presència del jove Arijanet Muric. El seu cap fred i un grapat d´intervencions de mèrit han convençut Francisco Rodríguez. Sembla que hi ha porter per estona. Dimarts va mantenir el Mirandés a ratlla i la victòria no només s´explica pel gol de Mamadou Sylla, sinó sobretot per les seves intervencions. Els seus números l´avalen i, tot i que encara es troba lluny d´altres porters que han deixat empremta a Montilivi, va camí de consolidar el seu rol i fer-hi carrera.

Camí dels 33 anys, a Juan Carlos ja poques coses l´agafen per sorpresa. Si en el seu dia Pep Lluís Martí va enviar-lo cap a la banqueta ho va entendre de meravella perquè mai va alçar la veu més del compte. Va callar i esperar, ajudant Asier Riesgo en tot allò que va poder. Tampoc va torçar el gest quan Francisco, al setembre, apostava per Muric, un nouvingut, per obrir la Lliga. Dues setmanes després recuperava un lloc a l´onze i no l´ha abandonat. Ho ha agraït el Girona perquè més d´un partit l´ha tret endavant a partir de les seves aturades. Acaba contracte el mes de juny de 2021 però de continuar així no seria gens estrany allargar el vincle un xic més. Això li permetria, sempre que continuï com fins ara, engreixar encara més els seus números com a blanc-i-vermell. Ara per ara fan prou patxoca. Juan Carlos, entre la passada temporada i el que portem d´aquesta, acumula 35 partits amb els de Montilivi entre totes les competicions oficials. Ja són més dels que va acumular Gorka Iraizoz, per exemple. El navarrès en va sumar 23. En aquest temps el manxec ha encaixat 41 gols. La mitjana és de les millors dels últims anys. Surt a 1,2 gols per actuació. L´únic que el millora, si s´agafa com a referència aquestes darreres temporades, és Isaac Becerra. Al llarg de quatre cursos al Girona va participar en 139 partits, rebent 133 gols. La seva mitjana és de 0,96 gols per trobada.

Ara bé, amb els números a la mà, Juan Carlos ofereix un millor rendiment per exemple que Dani Mallo (1,4 gols per partit), Roberto Santamaría (també 1,4) o Yassine Bounou (1.36), per dir alguns dels porters que han superat la barrera de les 50 aparicions vestint la blanc-i-vermella.

De ben segur que si algú li pregunta per quines fites es proposa aquesta temporada, Juan Carlos desviarà l´atenció per focalitzar-la cap al col·lectiu, demanant la permanència sense patir i, per si de cas, alguna meta un xic més ambiciosa. Però a títol personal, si es vol treure alguna espina de sobre té dues marques a l´abast i ben presents que de ben segur li farà patxoca superar. La passada temporada va disputar 21 jornades consecutives abans de desaparèixer per complet. Ara duu 13 partits seguits jugant. Està a set d´igualar la seva marca més recent i a vuit de batre-la. Si ho fa, voldrà dir que Francisco continua comptant amb ell fins i tot a l´inici de la segona volta. Una altra. L´últim curs va ser capaç de deixar la seva porteria a zero en sis ocasions. Aquesta temporada ja ho ha fet cinc vegades: Leganés (0-1), Oviedo (1-0), Castelló (0-1), Almeria (0-0) i Mirandés (1-0). N´hi falta una més per atrapar-se. El camí és el correcte.