Hi ha professions més o menys visibles, quan el treball no està exposat públicament o no es depèn constantment d´un rendiment on calgui donar explicacions cada tres dies. Normalment la pressió no és tan alta. L´entrenador de futbol exposa públicament el seu treball cada vegada que el seu equip juga un partit. Sobre la gespa és on podem observar les seves idees, les tasques que ha preparat per cercar els objectius i les variables que té pensades en cas que no s´aconsegueixi el desitjat. També és l´encarregat de donar explicacions abans de començar l´examen, en aquest cas el partit, i de contestar les preguntes un cop acabada la prova. L´examen s´aprova o se suspèn mentre els examinadors, en aquest cas seguidors, directius, adversaris, periodistes... valoren en directe com es fa la feina. La majoria d´aspectes importants no dependran d´ell, les condicions del partit, els encerts dels futbolistes, el rendiment dels rivals, lesions, o per exemple encerts o desencerts de l´arbitratge. Cada tres dies o com a mínim un cop a la setmana ha d´exposar el seu treball, en el qual la victòria és un èxit de tot l´equip i una derrota l´assenyala com a màxim responsable.

Qui anima l´animador? Sempre s´ha d´estar rodejat d´un cos tècnic de màxima confiança. Durant la temporada arriben moments delicats en què cal ser fort mentalment, mantenir la serenor per cercar la millora, clar per no cometre errades i despert per ser resolutiu. La diferència entre l´entrenador que es troba sol davant el perill o el que està recolzat és importantíssima. És quan els resultats no surten el moment que necessita una abraçada d´afecte. El tècnic és qui motiva els jugadors, qui els anima a capgirar situacions adverses, qui transmet confiança, qui treu les pors al fracàs o a la derrota. Qui motiva el motivador? Els companys que formen el cos tècnic són imprescindibles, on no arriba l´entrenador arriben ells. L´ajuda constant i el recolzament arriba quan el grup està fort i unit.

Comunicador, gestor i tècnic. Segurament aquest seria l´ordre més adequat en l´entrenador d´elit, conceptes que són bàsics per al bon desenvolupament de la tasca de l´entrenador. En primer lloc, cal ser un bon comunicador. L´entrenador ha de transmetre, buscar que els jugadors captin el missatge, ser creïble, i la millor manera és assolir resultats de manera continuada. La seva missió és aconseguir que l´equip traslladi sobre la gespa el que s´ha entrenat prèviament i que ho faci de manera brillant i guanyadora. Com a gestor és l´encarregat de dirigir un grup de futbolistes on tots tenen el mateix objectiu: jugar. Ha de buscar en tot moment la fórmula que li permeti treure el màxim rendiment de cada jugador coneixent que, tot i intentar ser el més just possible a l´hora d´afrontar els partits, no sempre encertarà en les decisions. Cal estar al costat dels qui executen el treball. Els qui normalment estan més d´acord en la seva tasca són els futbolistes que disposen de més minuts, però no pot descuidar-se en cap moment dels que no entren tant en els seus plantejaments. Al final tothom és necessari. I el més important: tot i guanyar sempre hi ha algú descontent quan s´arriba al vestidor. Sempre s´ha d´estar pendent dels futbolistes que no han tingut premi. El que també s´ha de tenir present són les capacitats tècniques, tot i que es dona per suposat que l´entrenador d´elit ja disposa de les aptituds tàctiques, físiques i psicològiques per afrontar el repte.

Francisco a Girona. L´entrenador del Girona afronta amb seguretat i capacitat la seva condició de tècnic. Va arribar al club per aconseguir l´objectiu de l´ascens, però aquest es va escapar en l´últim sospir de la temporada passada. El tècnic andalús es va quedar al club per millorar el projecte esportiu dirigint l´equip des de l´inici del campionat. Va lluitar contra els entrebancs que es va trobar a l´hora de confeccionar la plantilla, els gironins van acabar la temporada molt tard i van arribar al mercat d´estiu quan els adversaris ja havien escollit part dels futbolistes disponibles. Davant un mal inici va trobar l´equilibri, però fins que no van arribar futbolistes com Monchu, Mamadou Sylla, Yoel Bárcenas, Nahuel Bustos o Sebas Cristóforo no es va aconseguir la millora. La suma de lesions de gran part de la plantilla i les expulsions van tornar a condicionar les alineacions. Davant les adversitats ha mostrat valentia, caràcter i personalitat, l´equip competeix i lluita, però encara demostra irregularitat. La victòria al camp de l´Espanyol va servir per reforçar l´equip però, mancats de continuïtat de resultats, les derrotes davant Màlaga i Alcorcón van suposar una frenada. Avui a Albacete pot arribar una nova ocasió d´encadenar dues victòries de forma consecutiva. Tot i patir molt es va guanyar el Mirandés a Montilivi i ara és el moment de buscar la confirmació de resultats positius. La plantilla està compensada i disposa de marge de millora però l´entrenador necessita de tots els recursos possibles per treure el màxim rendiment d´un Girona que pot escalar posicions.