Igualment com la sumada cinc dies abans davant del Mirandés, la victòria d´ahir al Carlos Belmonte no passarà a la història pel seu futbol, però sí que entre una i l´altra el Girona FC haurà aconseguit una cosa important, alçar-se en el pitjor moment.
No cal oblidar que l´equip de Francisco havia sumat un sol triomf en set partits durant el mes de novembre, tram de calendari on s´havien assolit només sis de vint-i-un punts possibles. I ha estat després d´això que aprofitant algunes recuperacions de jugadors que portaven temps de baixa han arribat els dos triomfs d´aquesta darrera setmana.
Amb tot, com diria el tècnic, el millor és que ja se sumen vint-i-quatre punts, abans de posar-se al dia del calendari, cosa que passarà dijous amb la visita del Logronyès a l´estadi. Si en aquest pròxim partit se sumés el tercer triomf seguit, els de Montilivi ja tindrien els mateixos punts que l´equip que marca la promoció d´ascens. I això seria un premi majúscul, tal com han anat les coses fins ara.
I d´ahir, malgrat haver-hi força coses per millorar, caldria no obviar el que va significar l´entrada de Stuani a mitja hora del final, ja que amb l´uruguaià al camp es va desencadenar tot.
Tampoc caldria passar per alt que Pablo Moreno es va estrenar com a golejador en el futbol professional, però sobretot que va engrandir la nòmina de golejadors de la plantilla. I parlant d´un altre jove, compte amb el nivell de joc i confiança que està agafant Santi Bueno.
El central uruguaià, aprofitant les circumstàncies que han tingut els seus companys de posició, ha disposat de sis partits seguits com a titular i a tots i cadascun d´ells se l´ha vist millorar respecte a l´anterior. Una mostra clara és que en els tres últims Ramalho ha d´esperar a la banqueta la seva oportunitat.
De fet, Bueno haurà d´estar sempre agraït als problemes que ha travessat darrerament l´equip, per poder jugar amb continuïtat, que és el que molts joves talentosos no han pogut fer mai per demostrar les seves qualitats. Hi ha central.
