El Girona va aconseguir diumenge a Albacete (0-2) la quarta victòria de la temporada lluny de Montilivi. Tres punts que van suposar un petit impuls cap a la zona mitjana alta de la classificació que s'ha de confirmar dijous contra la UD Logronyès a l'estadi, en el partit ajornat de la segona jornada. El triomf d'Albacete es va afegir als aconseguits pel conjunt de Francisco abans a Leganés (0-1), Castelló (0-1) i contra l'Espanyol (1-2), als quals també cal sumar els punts esgarrapats a Almeria (0-0) i Saragossa (2-2). Aquestes quatre victòries a domicili en només 16 jornades disputades són significatives perquè superen les que va aconseguir l'equip durant tota la temporada passada a la Lliga. En un registre ínfim per a un aspirant a l'ascens, el curs passat (19-20) els gironins només van endur-se els tres punts, a la Lliga, de Santander (0-3), Extremadura (1-3) i Fuenlabrada (0-1). Un rendiment molt deficient com a visitant que va impedir el Girona lluitar per l'ascens directe a final de temporada.

Guanyar fora de casa és una de les assignatures més complicades que hi ha a Segona A i que si s'aprova amb nota, acostuma a ser senyal que l'equip rutlla. Abans de l'ascens, en els últims anys a la categoria de plata, de la mà de Pablo Machín el 2017, el Girona es va convertir en un visitant temible amb un bon nombre de victòries, i punts a domicili que el van fer lluitar pels màxims objectius. Enrere quedaven anys de penúries, dificultats i pobres imatges sortida sí sortida també dels primers anys a la categoria. A Primera Divisió, i ja com a equip que lluitava per mantenir-se, el Girona no va oferir males prestacions a domicili i va assolir sis victòries en cada curs (17-18 i 18-19). Tot va canviar, però, el curs passat. El súper Girona que s'havia de cruspir els rivals gairebé des del xiulet inicial va resultar ser un equip fràgil i sense recursos lluny de Montilivi. El malson va començar precisament a Albacete, on l'equip que entrenava Juan Carlos Unzué va perdre (1-0) en el primer desplaçament per culpa d'un autogol d'Alcalá a les acaballes del matx. Amb el tècnic navarrès, el Girona tan sols guanyaria al camp del Racing (0-3). La resta de sortides es van comptar per derrotes: Cadis (2-0), Almeria (3-1), Osca (1-0), Oviedo (4-2).

Amb l'arribada de Pep Lluís Martí semblava que es giraria la truita. De fet, l'equip va estrenar-se amb un triomf solvent a Almendralejo (1-3). A partir d'aquí, però, el Girona de Martí tampoc va trobar mai la fiabilitat a domicili. L'equip va empatar a Ponferrada (1-1) i a Saragossa (3-3) abans d'encadenar tres derrotes Sòria (1-0), Vallecas (1-0) i Tenerife (1-0). A Fuenlabrada arribaria la tercera victòria del curs a domicili (0-1) però que no tindria continuïtat amb dos empats més a la Corunya (2-2) i Miranda (1-1). Després del confinament, l'equip encara fluixejaria més com a visitant: 0-0 a Las Palmas i derrotes a Elx (1-0) i Màlaga (2-0). Amb Martí, això sí, el Girona va guanyar, a la Copa del Rei, als camps del Linares (1-2) i del Cartagena (1-3).

Ja amb Francisco, el Girona tampoc va trobar el camí de la victòria fora de casa. Després d'un 0-0 a Gijón, a Lugo es va estar a punt d'aconseguir tres punts que segurament haurien permès l'equip lluitar per l'ascens directe, però un gol en l'afegit ho va evitar (2-2). En l'última jornada, sense res en joc, es va perdre a Alcorcón (2-0) en la que va ser l'onzena derrota del curs fora de Montilivi de 21 sortides. Amb Francisco, ja en el play-off, el Girona va guanyar al camp de l'Almeria (1-2) i va empatar a Elx (0-0).

Enguany és una altra cosa. El rendiment del Girona a domicili ha canviat com un mitjó. Sí que es va començar malament a Gijón (2-0) i es va perdre clarament a Lugo (3-0), però els de Francisco han competit en cada visita i han tingut pràcticament sempre opcions de guanyar. A Leganés (0-1) es va veure la primera actuació del nou Girona, que després de caure a Lugo signaria quatre sortides seguides sense perdre amb dues victòries a Castelló (0-1) i Cornellà-El Prat contra l´Espanyol (1-2) i empats a Almeria (0-0) i Saragossa (2-2). La derrota a Alcorcón (1-0) va generar algun dubte que les dues últimes victòries contra el Mirandés a Montilivi (1-0) i a Albacete (0-2) s'han encarregat d'esvair. Tot plegat fa doncs que el Girona 20-21 es mostri, de moment, molt més fiable i segur fora de casa que el del curs passat. Ara manca trobar la regularitat a Montilivi i començar a encadenar més victòries.