Després de vuit expulsions; de sis, set, vuit i fins i tot nou baixes en diversos partits; de tancar tard el mercat de fitxatges i després d´haver de jugar alguns compromisos amb nanos del filial perquè no hi havia cap altra solució que aquesta; és una autèntica brutalitat que el Girona s´hagi col·locat amb 27 punts a la classificació i tingui a tocar una plaça en els llocs de promoció d´ascens.
Fins ara, amb molta raó, se li ha reclamat a l´equip de Francisco que fes més futbol, però això no treu l´extraordinari mèrit que té haver-se situat amb aquests 27 punts esmentats, que són tota una declaració d´intencions de cara a la recta final de la primera volta de la competició.
I per tenir una referència del que suposa la puntuació actual, només cal veure que si en els quatre partits que resten de la primera part de la lliga se sumessin la meitat dels dotze punts que es disputaran, els gironins haurien aconseguit el quart millor registre dels onze anys que han jugat a Segona Divisió A.
I és que els números fets per l´equip de Francisco, que en sumaria mínim 33, només quedarien superats pels 38 punts de la primera volta de la temporada 12/13 amb Rubi a la banqueta; els mateixos 38 de la campanya 14/15, amb Machín i recordada pel dia del Lugo; o els 39 assolits en l´exercici 16/17, que va ser el de l´ascens. Tots els altres anys quedarien per sota del registre d´enguany, ja que en lligues anteriors es va tancar la primera part de la competició amb 31, 26, 25, 23 o 17 punts.
I no sembla que l´equip estigui lluny de poder assolir aquest registre i menys ara que ha agafat la dinàmica positiva i guanyadora i que veu també com ha tornat la millor versió del seu golejador, Cristhian Stuani. Ahir amb l´uruguaià, dues victòries en una.
I en el futur immediat, un autèntic partidàs el que es presenta el pròxim dilluns a l´estadi contra el Rayo Vallecano, amb una plaça en els llocs de promoció en joc. Això després de passar tanta penúria. Si es que sembla impossible.
