A Francisco Rodríguez el va fitxar el Girona una mica a la desesperada. S´acabava la passada temporada i amb Pep Lluís Martí els resultats no arribaven, pel que el play-off perillava. La directiva va fulminar el balear i anunciava el quart entrenador del curs. Just començava el mes de juliol quan Francisco va arribar amb les idees ben clares. Conscient de les prioritats a la Segona Divisió A, va decidir construir l´equip des de la defensa. Ha mantingut aquesta idea fins al present, per més peces que li hagin canviat. És del parer que el talent et pot fer guanyar un partit, però que la contundència també en l´àrea pròpia pot ser encara més determinant. Només així s´expliquen els números del Girona des que és a la banqueta. El d´un equip que ha deixat a zero la seva pròpia porteria gairebé la meitat de les jornades que ha disputat.

Són ja 28 partits amb Francisco, comptant la lliga regular i també l´última promoció fallida. En 13, el Girona no ha encaixat. Això significa el 46,4 per cent, prop de la meitat. En d´altres deu partits, l´equip només ha rebut un gol. N´han sigut dos en quatre ocasions. Com a màxim, una vegada n´ha encaixat un mes: va ser al camp del Lugo, aquesta temporada (3-0), i perquè Antonio Luna va veure la vermella abans del descans quan el resultat era d´empat. En aquests 28 partits, els gironins han encaixat 21 gols.

La defensa és la sisena millor de l´actual Segona. Són 14 dianes en contra, com precisament el Rayo Vallecano, rival d´ahir. Només per sobre hi ha l´Sporting (13), Leganés (13), Almeria (12), Espanyol (8) i Mallorca (4). Hi té molt a veure el treball diari. L´actuació dels centrals, també. Però sobretot les aturades del porter Juan Carlos, que s´està reivindicant després de perdre la titularitat l´última temporada a mig curs i de començar l´actual a la banqueta a favor d´un Arijanet Muric que ha desaparegut del mapa. Des que va tornar sota pals, el manxec ha deixat a zero la seva porteria contra el Leganés (0-1), Oviedo (1-0), Castelló (0-1), Almeria (0-0), Mirandés (1-0), Albacete (0-2), Logronyès (2-0) i Rayo (0-0). Vuit cops, els quatre últims de manera consecutiva. No encaixa des del passat 27 de novembre al Santo Domingo, quan Arribas, jugador de l´Alcorcón, el va batre. Acumula 367 minuts sense rebre cap gol. Un dels motius pels quals el Girona ha deixat enrere una irregular ratxa de resultats i ha sumat 10 dels últims 12 punts en joc, flairant les sempre llamineres places del play-off d´ascens a Primera.

Juan Carlos els dels qui es resta protagonisme. Mira cap a una altra banda quan se l´elogia. «Hem de felicitar tot l´equip, perquè aquest és un treball de tots», deia ahir a peu de gespa. Defensava aquesta idea, la d´una plantilla forta al darrere. «La base de tot és intentar ser sòlids i fiables. El treball de l´entrenador va cap aquesta línia. Som conscients que si som així, tenim talent suficient al davant com per canviar el signe d´un partit al nostre favor». Amb el Girona «focalitzat» en els dos partits que queden (el de dijous a la Copa i dilluns a Tenerife), valorava el 0-0 d´ahir. «Sempre volem guanyar, però hi ha dies en què no t´acabes de trobar del tot bé. S´ha de valorar el punt. Sabíem que seria molt difícil, el Rayo ha demostrat ser un bon equip». Ell el va mantenir a ratlla.