16 de desembre de 2020
16.12.2020
Diari de Girona

Un cop de mà des de Manchester sense tenir ressò a l'onze

Després d'una temporada sense cap futbolista cedit pel City, l'aportació d'enguany la focalitza de moment la notable adaptació del jove Pablo Moreno a l'espera que Bustos o Couto acabin explotant

16.12.2020 | 01:16
Un cop de mà des de Manchester sense tenir ressò a l'onze

Montilivi té fil directe amb Manchester des de fa unes temporades. En un primer moment, de manera més discreta, sense ser pas públic. La fi de l'etapa de Josep Delgado al capdavant de la propietat canviava l'escenografia, amb el City cada cop més arrelat a Girona, enfortint la relació a mesura que avançaven els mesos i les temporades. L'entesa s'ha mantingut, sobretot amb l'ascens però també amb la pèrdua de categoria. Cop de mà econòmic i també esportiu, amb cessions i fórmules de préstec un xic més rebuscades, tot intentant reforçar la plantilla de torn, amb més o menys èxit. Després d'un parèntesi, el de la temporada passada, l'aixeta es tornava a obrir i aquest curs són quatre els jugadors que han aterrat a Montilivi malgrat tenir contracte amb l'entitat de l'Etihad. Quatre peces més per a Francisco i el seu cos tècnic, encara que de moment cap d'elles ha trobat el seu encaix en el trencaclosques. El protagonisme és variable, també els números, discrets en general, amb algun repunt i alguna altra decepció. Per davant, tota una segona volta i el que queda d'aquesta primera, per comprovar si el cop de mà d'aquesta temporada ha servit i de quina manera ho ha fet.

Els quatre noms propis són els del porter Arijanet Muric, el lateral dret Yan Couto, i els davanters Nahuel Bustos i Pablo Moreno. Només aquest últim sembla haver encaixat, tot gaudint de la confiança de Francisco, que de moment l'ha etiquetat com un revulsiu interessant, que fins i tot ja ha sigut capaç de veure porteria tot ajudant l'equip a sumar els tres punts al camp de l'Albacete.

El vincle entre Girona i City ha servit de trajecte per una quinzena de futbolistes. Als quatre de la present temporada se'ls uneixen d'altres, que també han viscut experiències de tota mena, amb números a l'alça o un rendiment per oblidar. Dos d'ells, Florian Lejeune i Pablo Maffeo, sí que han acabat guanyant-se un lloc a l'onze, amb actuacions de mèrit. El paper de la resta ha anat a la baixa, amb exemples per a tots els gustos i colors. Aleix Garcia i Douglas Luiz també van tenir cert protagonisme en la seva segona etapa. Molt menys, homes com Patrick Roberts, Chidiebere Nwakali, Rubén Sobrino, Pablo Marí, Marlos Moreno o Larry Kayode.


Arijanet Muric

Esvaït el somni de l'ascens, i en un mercat ben estrambòtic per les dates i el poc marge de maniobra, el Girona veia com es quedava amb només Juan Carlos a la porteria. Es va decidir premiar José Aurelio Suárez amb una fitxa del primer equip mentre que a la direcció esportiva li tocava la missió de cobrir el buit que deixava Asier Riesgo, qui optava per no renovar tot marxant al Leganés. Aquest cop es va prescindir de la veterania i experiència que oferia el basc, apostant per la joventut i planta física d'Arijanet Muric. Internacional amb Kosovo, ja havia debutat amb la primera plantilla del Manchester City amb partit oficial, però encara no havia tingut la continuïtat que tot porter busca. Per sorpresa, ja sigui de pocs o molts, va començar la Lliga sota pals. Al Molinón, dos dels tres xuts que van anar entre pals van acabar en gol. I dies després, contra el Fuenlabrada a casa, una pífia majúscula va condemnar l'equip a la segona derrota consecutiva. En total, un parell d'aparicions i 180 minuts. El comptador, aturat. Va marxar amb la seva selecció i Juan Carlos ho va aprofitar per fer seva la titularitat, condició que no ha abandonat fins ara. I si manté aquest nivell al manxec no hi ha qui el pugui moure de l'onze. A Muric li queda, de moment, el consol de poder jugar demà la Copa a Segovia, sempre i quan Francisco no triï Suárez, cosa poc probable.


Yan Couto

La davallada del pressupost va obrir una fuita que va afavorir la marxa d'algunes de les figures de l'última temporada. La possibilitat de marxar a Primera i les altes pretensions econòmiques van fer impossible retenir Pablo Maffeo, pel que calia reforçar la banda dreta de la defensa. Jordi Calavera va acceptar el repte i va continuar. El seu competidor directe és el jove Yan Couto, un prometedor futbolista de només 18 anys que ha guanyat el Mundial sub17 amb el Brasil. Comparat amb Dani Alves, el City va rascar-se la butxaca mesos enrere per fitxar-lo, però veient que no tenia cabuda al primer equip i sense voler-lo aparcar amb el filial, va decidir cedir-lo al Girona. Aquí, de moment, ha jugat ben poc. Calavera està rendint bé i és difícil fer-lo fora de l'onze, però a Couto l'ha penalitzat el seu estat de forma i el fet d'haver-se passat un temps al seu país jugant amb la selecció. Va arribar a Montilivi sense ritme de competició, cosa que fins i tot Francisco havia lamentat obertament en alguna roda de premsa. Mica en mica va entrant en joc, es va entonant físicament i s'adapta a les exigències del col·lectiu. De moment, quatre aparicions i un total de 216 minuts. Va ser titular en la victòria al camp de l'Espanyol, el mes passat.


Pablo Moreno

La llum. La nota més positiva fins ara. Tot i la seva joventut, ha entrat amb força i ha signat bones actuacions. Entén quin és el seu rol i l'absència de Cristhian Stuani, que fa pocs partits que juga, l'ha beneficiat fins al punt de donar-li més minuts dels que es pensava quan va acceptar l'acord de cessió. Es va atipar de gols al futbol formatiu del Barça abans de signar pel Juventus, on hi va estar dos anys. El City va captar el seu talent i el va convèncer per triomfar a l'Etihad, amb parada abans, això sí, a Montilivi. Veure'l a l'onze no és habitual, però sí sortir a la segona part. No s'arruga davant la competitivitat i intensitat de la Segona Divisió A, en la que és la seva primera experiència al futbol professional amb 18 anys. Acumula 399 minuts repartits en 14 partits, el cedit amb més aparicions. És l'únic també que ha vist porteria, fent el segon gol al camp de l'Albacete (0-2). «Espero que sigui el primer de molts», declarava.


Nahuel Bustos

L'espera continua. Les expectatives generades van ser tan altes que, de moment, ningú pot estar massa satisfet amb el que ha aportat al damunt de la gespa. Francisco l'elogia sempre que pot, tot i que és l'únic davanter que encara no ha vist porta aquesta temporada, ja que ho han fet Cristhian Stuani, Mamadou Sylla i Pablo Moreno. Molt ben considerat a l'Argentina, va ser campió amb la selecció sub23 del seu país en l'últim Preolímpic. Disposava d'ofertes llamineres de Boca i River, però el desig de triomfar a Europa el van dur a acceptar la proposta del Manchester City, que arribava a un acord amb Talleres. Va debutar amb una assistència a Monchu que va servir per derrotar l'Oviedo. Però de moment, en 491 minuts (11 partits) poc més se l'ha vist, tot esperant un gol que l'injecti la moral necessària per acabar explotant. No el va ajudar massa el problema en la inserció semitendinosa del bíceps femoral que va patir a mitjan novembre i que el tenia unes tres setmanes fora de combat. Un breu parèntesi ja superat. Bustos ha tornat a jugar, però encara lluny del nivell que se li suposa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit