17 de desembre de 2020
17.12.2020
Diari de Girona

René Román: «El futbol m'ha demostrat que no entén de sentiments»

Amb dues temporades al Llagostera i una al Girona, René es va fer un jugador molt estimat; ara ha tancat una odissea al futbol romanès marcada pels impagaments soferts a l'històric Dinamo de Bucarest

17.12.2020 | 01:34
René Román: «El futbol m'ha demostrat que no entén de sentiments»

«En nuestra casa sí, en nuestra casa sí». Aquest càntic va fer fortuna en l'òrbita del Girona FC des del dia que René Román (El Bosque, Cadis, 1983), micròfon en mà, la pronunciés a Montilivi després de l'empat contra el Saragossa que valia un ascens a Primera i l'endemà fes el mateix enfilat a l'escenari de La Copa, en una celebració de bandera. Un any només va defensar, el gadità, la porteria de Montilivi, combinant-se la titularitat amb Bounou, ara al Sevilla. El record que guarda l'afició blanc-i-vermella d'ell és excel·lent, la mateixa sensació que va deixar al Llagostera, on havia jugat els dos anys de Segona A. L'Almeria, veient que no seguia sota les ordres de Pablo Machin a Primera, el va pescar i el va fer capità; però d'ençà l'arribada del xeic Turki Al-Sheikh les coses van canviar. Suplència, cessió a la Ponferradina i rescissió de contracte amb els andalusos per firmar, enguany, amb el Dinamo de Bucarest. A Romania creia que trobaria el paradís futbolístic però tres mesos després ha hagut d'abandonar l'equip de la capital romanesa per impagaments.

En quina situació es troba?
Ara mateix estic fent paperassa i preparant la mudança per marxar de Bucarest. Esportivament m'he desvinculat del Dinamo ja que he fet una denúncia per reclamar el sou que em pertoca. Amb aquesta denúncia tenen un marge de 15 dies per pagar-me tot el que em deuen; si no ho compleixen, el contracte que em vinculava amb ells queda resolt per incompliment.

És optimista amb el pagament?
És complicat dir-ho. Ara és la FIFA la que ha de solucionar-ho i no sé quant de temps pot trigar. De fet, no em preocupa gaire. Jo el que volia era desvincular-me'n per poder tenir el trànsfer i així firmar amb algun equip durant aquest mercat d'hivern i seguir amb la temporada.

Quan van començar els impagaments al Dinamo?
Des del primer dia que no ens han pagat. No he rebut cap mena de mensualitat durant els tres mesos que he estat aquí. Però és que, a més, els futbolistes hem hagut de pagar els cuiners.

Se sent decebut?
Moltíssim. Em van vendre un projecte de l'hòstia amb aspiracions per jugar a Europa€ i quan arribes aquí, res de res. A part de la manca de liquidesa hem hagut d'entrenar en condicions deplorables quan el Dinamo de Bucarest és dels millors equips de Romania. Per mencionar-li un exemple: no teníem ni metges durant les sessions.

I tot això amb una junta directiva espanyola.
La directiva, la secretaria tècnica i el propietari. La seva idea era reforçar l'equip amb jugadors espanyols o futbolistes amb experiència a la Segona Divisió. Estic molt decebut amb ells. Ho vaig deixar tot per venir aquí, fins i tot tenia opcions d'Espanya, però vaig triar el Dinamo a l'estiu pel seu projecte ambiciós.

Al Dinamo compartia vestidor amb Aleix Garcia i Juan Cámara, exjugadors també com vostè del Girona. En quina situació es troben ells?
Conec la situació de l'Aleix perquè va fer el mateix que jo. Ara mateix no sé si ha denunciat o està esperant uns dies per fer-ho. En canvi, la situació d'en Juan és diferent de la nostra. Ell va venir cedit d'un equip de Polònia. No li puc assegurar al 100% que torni al seu club d'origen, però apostaria que deixarà Bucarest.

I ara què? Ho tornarà a intentar en el mercat d'hivern?
Estic esperant que s'obri la nova finestra de fitxatges. La meva intenció és venir a Espanya a jugar. De fet, hi ha dos equips de la Lliga Smartbank que són opcions reals. De moment, la idea és venir a passar les festes de Nadal a Girona perquè la meva parella és gironina.

De Bucarest i de l'afició del Dinamo, quina opinió se n'emportarà?
Molt bona, no només d'aquesta ciutat sinó de Romania en general i de la gent d'allà. Crec que tenim uns prejudicis molt exagerats, a vegades, amb segons quins indrets. La ciutat de Bucarest és una capital d'Europa, la vaig trobar molt semblant a Barcelona ja que hi pots fer de tot. Pel que fa a l'afició€ estic encantat amb ells. Des del primer moment que m'han tractat a la perfecció. Al final ens hem de quedar amb les coses positives.

Ha sigut un any complex per a vostè, a Almeria i a Bucarest?
Quan vaig abandonar l'Almeria jo era el capità i ho jugava pràcticament tot. Vaig viure l'abans i el després de l'arribada del xeic. Després que desembarqués tot va canviar.

De ser titular i capità a no comptar, en un tres-i-no res.
De la nit al dia vaig passar de ser titularíssim a no jugar. De jugar-ho pràcticament tot a haver de fer les maletes per anar-me'n a la Ponferradina cedit al gener. A Ponferrada hi vaig estar molt a gust, però quan va acabar la temporada vaig haver de tornar a Almeria. Em van dir que no comptaven amb mi i vaig haver de marxar. Va ser dur. Com quan et cau una gerra d'aigua freda perquè vaig donar molt per l'Almeria. Això em va demostrar que el futbol no entén de sentiments.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit