Arriba la Copa i amb ella, de la mà, aquell parèntesi que mai se sap amb exactitud si molesta o és benvingut. L'atrapa el Girona en un moment dolç. De resultats potser més pel que fa al rendiment, tot i que la línia és clarament ascendent, amb una plantilla cada cop més conjuntada i un entrenador que, per fi, pot treballar amb homes suficients i no ha d'estar lamentant mitja dotzena o més de baixes, una situació que s'havia convertint en una rutina preocupant no fa pas massa. Amb deu punts dels últims dotze, l'objectiu immediat és el de guanyar dilluns a Tenerife per abraçar les vacances de Nadal amb un bon regust de boca. Pel mig, però, hi apareix la Copa. Una competició atractiva que sol ser un aparador pels menys habituals i que permet, sobretot des del canvi de format, que l'aficionat situï al mapa equips que desconeixia fins fa res.
A pocs dies d'un llarg desplaçament en avió, al Girona li ha tocat desplaçar-se fins a Segovia per enfrontar-se a la Gimnastica, líder indiscutible del seu grup de la Tercera Divisió. Un rival que, tot i la situació actual, disposarà del suport dels seus aficionats a La Albuera i que, sense cap mena de pressió i amb tota la il·lusió del món, intentarà donar la campanada. Per evitar-ho, Francisco farà jugar «l'equip més competitiu possible», però amb un ull posat a Tenerife. Per això mateix, ha deixat a casa uns quants titulars habituals.
No han viatjat el central Bernardo Espinosa, intocable pel tècnic. O el porter Juan Carlos, que s'ha guanyat la titularitat a còpia d'intervencions salvadores. Tampoc el davanter Cristhian Stuani ni el pitxitxi Mamadou Sylla. Tres quarts del mateix ha passat amb els migcampistes Samu Sáiz i Gerard Gumbau. Tots ells jugaran a l'Heliodoro Rodríguez López, però no ho faran avui perquè seguiran l'eliminatòria, que es disputa a partit únic, des de la televisió. Valery Fernández i Juanpe Ramírez continuen lesionats, pel que tampoc han entrat a la convocatòria. Passa el mateix amb Antonio Luna, que es va fer mal el dilluns en el partit contra el Rayo (va aguantar només 27 minuts al damunt de la gespa) i no tornarà a participar fins l'any vinent. «Les proves que li han fet diuen que estarà un temps sense poder competir. No sabem encara quin és l'abast de la seva lesió, però a Segovia i a Tenerife la setmana vinent no estarà disponible. Haurà d'esperar al principi del 2021 per veure quan podrà tornar a jugar», explicava ahir Francisco en roda de premsa.
L'onze, per tant, desperta més interrogants que mai. Al camp, això, sí hi haurà d'haver-hi sempre set jugadors del primer equip, tal com marca el reglament. Oportunitat perquè Aday Benítez, que surt d'una lesió, recuperi sensacions. Moment també perquè Nahuel Bustos es reivindiqui. El davanter argentí, cedit pel Manchester City, encara no ha complert amb les expectatives que va generar el seu fitxatge. Malgrat tenir molt de cartell al seu país, havent estat fins i tot internacional, no s'ha guanyat encara un lloc a l'onze i ni tan sols ha vist porteria. Tornarà també Jonás Ramalho, a qui Santi Bueno li ha pres el lloc. Ocasió també perquè el jove Yan Couto ocupi el lateral dret, sumi minuts i creixi. O també bon moment perquè Ibra Kébé, a qui se l'havia vist bastant durant les primeres jornades, agafi ritme de competició un cop ha deixat enrere el coronavirus, que el va tenir fora de combat entre dues i tres setmanes. «Els que juguin no m'han de demostrar res, perquè a molts d'ells ja els he anat veient al llarg del curs», deia Francisco, qui també donarà minuts a Pablo Moreno i haurà de decidir qui és l'escollit per ocupar la porteria: si Arijanet Muric o José Aurelio Suárez.
Gonpi i cinc més
Joves del filial en una convocatòria del Girona? Res de nou. El pa de cada dia, si es té en compte l'accidentat inici de temporada d'un equip que ha anat acumulant baixes i no ha tingut cap altre remei que mirar a cap a baix cada dos per tres. Són sis els futbolistes sense fitxa del primer equip que viatgen a Segòvia. La majoria d'ells, habituals als entrenaments, a les convocatòries i fins i tot amb minuts ja a la Segona Divisió A. Només hi ha una cara nova. Es tracta d'Àlex González Piera. Més conegut, i així apareix a la llista, com a Gonpi. De només 20 anys, el club lligava la seva incorporació aquest passat estiu i s'acordava signar un contracte per les tres properes temporades, fins el 2023. Prové del Vilassar de Mar, però abans havia passat pel futbol base de l'Espanyol. Els qui el coneixen, defineixen Gonpi com un «mitjapunta clàssic», amb aptituds també per jugar en banda, sempre i quan sigui a cama canviada i mirant cap a dins. Destaca el seu talent tècnic, la velocitat amb pilota controlada i la rapidesa a l'hora d'executar. Se'n surt prou bé assistint i també definint. És un futbolista al que li agraden els espais reduïts, que sol associar-se molt bé entre línies, surt amb encert de les pressions altes i té prou habilitat i capacitat per marxar d'un i de dos rivals, si cal.
A Pau Resta tampoc se l'ha vist massa. Almenys aquest any. Però no és la primera vegada, ni de bon tros, que treu el cap entre els grans. L'any passat, per exemple, va fer la pretemporada sota les ordres de Juan Carlos Unzué. A Gonpi i Resta se'ls uneixen el defensa Arnau Martínez, l'atacant Pau Víctor i els migcampistes Ramon Terrats i Ibra Kébé. Aquests dos últims acumulen més d'una aparició aquests últims mesos i no seria gens estrany veure'ls avui a l'onze titular.
