23 de desembre de 2020
23.12.2020
Diari de Girona

El Girona tanca un 2020 marcat per la pandèmia i per l'ascens frustrat

La decepció contra l'Elx en la final del «play-off» l'agost passat ha obert una nova etapa molt més austera al club Les restriccions per la COVID-19 han deixat l'equip sol a Montilivi des del març

23.12.2020 | 00:05
La derrota en la final del «p lay-off» contra l'Elx a Montilivi és una de les imatges d'aquest 2020 que arriba al seu final.

El 2020 passarà a la història per ser l'any de la pandèmia de COVID-19 que va desbordar el món. La manera de viure ha canviat i tothom s'ha vist obligat a adaptar-s'hi per prevenir la malaltia. Els efectes del coronavirus han estat devastadors a tots els àmbits, amb milions de morts arreu del món i molts sectors de l'econonomia ferits de mort per culpa de les restriccions imposades. El Girona, com tots els clubs, no se n'ha escapat. En el cas del conjunt de Montilivi, però, les conseqüències econòmiques de la pandèmia s'han multiplicat arran del no-ascens del mes d'agost. El club s'ho havia jugat tot a una carta, però derrota contra l'Elx va deixar-lo una temporada més a Segona A. No haver pujat ha trasbalsat les finances d'un Girona que ha passat de ser l'equip amb el límit salarial més alt i un dels pressupostos més forts de la categoria el curs passat a necessitar 8 milions d'euros per quadrar un pressupost de 23,8 per aquest exercici. El gol de Pere Milla en l'afegit és, sens dubte, la imatge que marca el 2020 en clau blanc-i-vermella. Un any nefast en tots els sentits i que a Montilivi, com a tot arreu, tothom té ganes que s'acabi.

El descens a Segona A de la temporada 2018-19 va ser més que traumàtic. Inesperat de totes totes a manca de 10 jornades per al final, l'equip es va anar desfent com un glaçó fins que les cames van fer figa del tot. Un balanç de 3 punts de 30 va condemnar irremeiablement a Segona A un Girona que va veure escapsat massa aviat el somni de competir contra els millors. La realitat de l'estiu del 2019, però, no era dolenta. El club de Montilivi tenia el límit salarial més elevat de tota la categoria (29milions) i va armar una plantilla amb pressumpte potencial futolístic per tornar a la màxima divisió a la primera. Stuani s'havia quedat i havien arribat homes com Jozabed, Samu Sáiz, Gallar, Diamanka, Miquel, Gumbau o Gual que havien de marcar diferències a les ordres de Juan Carlos Unzué.

A l'hora de la veritat, res va funcionar. El tècnic navarrès va ser destituït al cap de 12 partits i, el seu relleu, Pep Lluís Martí, tampoc va millorar prou el rendiment de l'equip. Amb el balear l'equip va començar bé però es va anar desinflant i, després del confinament total, no només va dir adeu a les possibilitats de lluitar per l'ascens directe, sinó que va veure com perillava la possibilitat de classificar-se per al play-off. Veient que la cosa no rutllava, la direcció esportiva va decidir fer un tercer relleu tècnic a la banqueta al juliol i va arribar Francisco Rodríguez. Amb l'andalús, l'equip va guanyar en fiabilitat i regularitat i va encadenar una bona ratxa que, si no hagués encaixat un gol en l'afegit a Lugo (2-2), qui sap si li hauria permès lluitar per l'ascens directe. L'equip, tot i això, va arribar al play-off amb bones sensacions. A la primera eliminatòria, l'Almeria va caure a Montilivi (1-0) i a terres andaluses, els gironins van mostrar-se superiors i van segellar el bitllet per a la gran final (1-2) contra l'Elx. El Girona era favorit però el 0-0 de l'anada al camp de patates del Martínez Valero no va deixar ningú tranquil. A Montilivi, l'equip tenia l'oportunitat de pujar amb una victòria però tot es va esguerrar al començament de la segona part quan López Toca, a instàncies de Pérez Pallás des del VAR, va expulsar Stuani. Sense l'uruguaià, el Girona va quedar desarmat ofensivament. El 0-0 hauria valgut als gironins al final de la pròrroga, però en l'afegit del temps reglamentari, un cop de cap de Pere Milla va donar l'ascens a l'Elx i va deixar el Girona amb un pam de nas. Va ser un altre desenllaç fatídic a l'estadi per a la col·lecció.

La final contra l'Elx va ser sense públic, així com tots els partits posteriors a l'empat contra l'Albacete (1-1) i també tots els d'aques

ta temporada. L'estadi, com en tot l'esport, s'ha buidat i ha deixat un ambient trist, fred i sovint tètric sense el caliu d'una afició que, en el cas del Girona, anava a més cada temporada. De retruc, l'absència d'espectadors al camp ha tocat i molt el calaix del club, que la temporada passada ja va haver de tornar part de l'abonament i, enguany, va camí de fer el mateix.

L'estatus del Girona ha canviat. No pujar va obligar el club a haver de deixar anar alguns dels seus millors jugadors per la impossibilitat d'assumir-ne els sous. Així, van anar desfilant per la porta de sortida homes molt importants els últims anys com Borja García, Granell, Maffeo i Mojica. A més a més, la reestructuració esportiva va afectar també Gallar i Diamanka, dos fitxatges de renom del curs passat que no van tenir el rendiment esperat. Amb fitxes altíssimes, el Girona s'ha vist obligat a cedir-los al Cartagena i l'Albacete, pagant-ne una part del sou. S'ha pogut mantenir Stuani, Bernardo i Gumbau i al seu costat han arribat jugadors amb menys recorregut i més fam com Franquesa, Monchu, Bárcenas, Sylla o els cedits pel City, Couto, Pablo Moreno i Muric i l'argentí de Talleres Bustos.

Tots a les ordres d'un Francisco que té contenta la direcció esportiva i que és, juntament amb Stuani, el referent del club aquesta temporada. La reducció del pressupost ha fet que el tècnic andalús s'hagi vist obligat a recórrer al planter durant aquests mesos finals de 2020. Sense una plantilla tan llarga com el curs passat, han tingut protagonisme joves com Kebé, Terrats, Monjonell, Pachón, Arnau Martínez, Pau Víctor, Turmo, Gonpi, Jandro Sánchez...

El Girona ha tancat l'any 2020 tal com el va començar: perdent. La derrota contra el Tenerife (2-0) tanca un cercle que va començar la nit de Reis a Vallecas (1-0) i que ha estat marcat per la irregularitat. El conjunt gironí ha aconseguit més victòries (20) que pas derrotes (14), sí, però la diferència ha estat insuficient per pujar a Primera i també per estar entre els primers classificats d'aquesta temporada. El balanç global d'aquest 2020 és finalment, comptats els 47 partits d'entre totes les competicions (Lliga, play-off i Copa del Rei), de 20 victòries, 13 empats i 14 derrotes. Aquesta darrera xifra ha estat sens dubte la gran xacra del Girona aquest 2020. Massa derrotes per a un equip cridat, sobretot la temporada passada, a tenir un camí triomfal de retorn a Primera. L'escenari que s'obre per al 2021 serà diferent. Molt.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook