27 de desembre de 2020
27.12.2020
Diari de Girona

D'incomprès al Girona a ídol al Metz

Farid Boulaya es consolida a la Primera Divisió francesa després de passar amb més pena que glòria per Montilivi

26.12.2020 | 23:43
D'incomprès al Girona a ídol al Metz

Fent un esforç, a alguns aficionats del Girona el nom de Farid Boulaya segurament els pot arribar a sonar una mica. Un nom d'aquells que hom vincula vagament al Girona en algun moment de la història recent però que només uns quants l'ubiquen i l'identifiquen exactament. Amb un balanç únic de 27 minuts en un partit de Copa al camp del Llevant difícilment un jugador pot deixar empremta. Això és el que li va passar a Boulaya a Montilivi la temporada 2017-18, la primera a Primera. L'extrem algerià va ser fitxat lliure del Bastia per aportar desequilibri a la línia de tres quarts però a l'hora de la veritat, entre lesions, poca confiança de Pablo Machín i algun episodi rocambolesc, no va poder ensenyar res. De fet, ni tan sols va arribar a debutar a la Lliga i no va trepitjar Montilivi en partit oficial. Els 27 minuts contra el Llevant al Ciutat de València van ser, doncs, els seus únics minuts amb la samarreta del Girona.

El futbol, però, no és cap ciència matemàtica i són centenars els exemples de jugadors que fracassen en un equip i al cap de ben poc temps estan triomfant en un altre. A Montilivi se n'han vist uns quants exemples darrerament. Des d'Olunga, Bota d'Or a la Lliga japonesa, a Douglas Luiz, internacional absolut amb la selecció del Brasil. Entremig hi és un Boulaya que s'ha convertit en l'ídol del Metz i un dels jugadors més destacats de la Ligue1 aquest curs. L'algerià és indiscutible al conjunt grenat (3 gols en 18 partits).

Quan Boulaya va aterrar a Montilivi l'estiu del 2007 amb un contracte fins al 2020 segurament ni Machín el coneixia. Era una aposta de la direcció esportiva, que hi havia vist quelcom de genial, «de diferent», però quins van poder ser els motius pels quals Boulaya no va trobar mai el seu lloc al Girona? «Quan va arribar, li va costar molt l'adaptació. Venia d'un barri difícil de París i, es vulgui o no, no era fàcil sortir del seu entorn», explica Quique Cárcel, que també veu motius esportius a la seva nul·la presència a l'equip. «Va arribar i l'equip jugava amb un estil de joc sense extrems, amb els carrilers molt potents i físics. Ell és un futbolista per jugar entre línies i per la banda; amb molta qualitat i gol», detalla.

A Cárcel no l'ha sorprès el bon rendiment de Boulaya al Metz a Primera. L'extrem és «al seu entorn» i, a més a més, ha trobat un club que hi confia. «Als jugadors de talent els passa molt sovint. Necessiten que s'hi confiï. Ara fa molts anys que juga al mateix club i amb els mateixos companys. Segur que està més consolidat», diu. En aquest sentit, Cárcel diu que és «un futbolista de l'estil Mahrez. Té desequilibri, gol, última passada i molta qualitat». Boulaya no va deixar cap record futbolístic però al Girona sí que en va treure profit. Sis mesos després de fitxar pel Girona, el gener del 2018, va ser cedit al Metz amb opció de compra. L'equip francès va baixar a Segona però va fer efectiva l'opció de compra de 800.000 € i que van anar d'allò més bé a la caixa del Girona. Boulaya va ser clau el curs següent (18-19) per tornar a la màxima categoria (37 partits i 6 gols), on enguany viu el seu millor moment.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook