Enguany més que mai, salut és el que més s'ha demanat a cada brindis durant els àpats familiars d'aquestes festes. Aquest any que s'acaba en què la pandèmia ha atacat ferotgement la societat, tenir salut és quelcom que no té preu. El coronavirus ha maltractat moltes famílies i fet estralls en moltes empreses. Econòmicament, un piló de negocis s'han vist obligats a readaptar-se, reinventar-se per no haver de tancar la paradeta. A Montilivi, la situació econòmica no és per saltar i ballar. Ni de bon tros. De fet, el consell d'administració va aprovar la setmana passada un pressupost de 23,8 milions d'euros amb una previsió negativa de 8 milions. Uns números molt distants dels de la temporada passada i als quals s'ha arribat per culpa de la pandèmia i de no haver pujat a Primera. Sigui com sigui, el Girona continua bategant i, malgrat tots els entrebancs que ha patit aquest començament de temporada, ha sabut aixecar-se i acostar-se als llocs capdavanters de la classificació. Part de la culpa de la reacció del Girona durant els primers mesos de competició ha estat la participació dels jugadors del planter. Les necessitats del primer equip, provocades per una allau de baixes per lesions, sancions i convocatòries internacionals, han fet que Francisco hagi utilitzat ja nou jugadors del futbol base (Kebé, Terrats, Pau Víctor, Turmo, Pachón, Monjonell, Jandro Sánchez, Arnau Martínez i Gonpi) durant aquesta primera volta infernal de partits. El filial a Tercera, el juvenil a Divisió d'honor o la Residència de les Hortes a ple rendiment són indicadors que la salut del futbol formatiu del Girona és de ferro. El jovent pica fort a la porta i, en temps d'economia de guerra, com va passar amb Pere Pons, la barreja de fam, qualitat i il·lusió que desprenen els joves, sempre és benvinguda.
Han quedat enrere els anys en què un jugador del juvenil o del filial debutava aïlladament amb el primer equip. Eren altres èpoques, però els Fran Pérez, Jordi Masó o Marc Serramitja, que també van tastar el professionalisme, mai van tenir la confiança o continuïtat que hi ha ara. A part d'Ibra Kebé, que tot i tenir fitxa del filial està en dinàmica de primer equip, un dels joves que més minuts ha tingut fins ara és Ramon Terrats. El barceloní va debutar a Saragossa i acumula 171 minuts en 4 partits, a més a més de 8 convocatòries, entre Lliga i Copa. «El debut va arribar més aviat del que em pensava, però n'estic molt orgullós», explica Terrats. El barceloní, de 20 anys, revela que el vestidor del primer equip l'ha rebut «molt bé». «Mai havia estat amb gent professional, però són persones normals, molt propers. L'Aday, que porta tant e temps al club, em va ajudar molt», revela. En la mateixa línia, s'expressa Pau Víctor. El davanter de Sant Cugat ha tingut ja 7 oportunitats enguany després de debutar en l'última jornada del curs passat. «No m'esperava tenir tant de protagonisme. He estat molt en dinàmica amb ells i sóc conscient que de treballar molt per tenir és oportunitats i aprofitar-les», diu. Pau Víctor coincideix amb Terrats a l'hora de parlar del vestidor. «Gent com Aday, Stuani, Sylla... sempre donen suport als joves. Els davanters em donen molts consells i intento aprendre'n cada dia», diu.
El Girona ha hagut de recórrer més que mai al planter aquesta temporada. De fet, enguany -i tot just som a mitja lliga- ja s'ha batut el rècord de debuts (6) de jugadors del futbol base d'ençà del retorn a a Segona A el 2008. Fins ara la xifra més alta era del curs 18-19, a Primera, on van estrenar-se Valery Fernández, Pachón, Montes, Paik i Andzouana). De la mà de Francisco s'han estrenat aquest curs fins ara Terrats amb 4 partits i Èric Monjonell, Turmo, Jandro Sánchez, Gonpi, Arnau Martínez amb un tots. Pau Víctor (7) i Kebé (11) ja havien debutat la temporad passada. La xifra es podria ampliar encara més perquè homes com Suli Camara o Pau Resta, que han estat convocats algun cop, poden tenir l'oportunitat en algun moment. També el porter Jonatan Morilla ha figurat en una convocatòria.
