Segurament la història seria molt diferent si el desenllaç del play-off contra l'Elx de l'agost passat hagués estat un altre. Malgrat la pandèmia, si el Girona hagués aconseguit l'ascens a Primera, l'escenari seria radicalment oposat al que li toca viure enguany. Els ingressos per drets televisius s'haurien multiplicat i el club no hauria hagut de fer equilibris per adequar-se a un pressupost de 23,8 milions, aprovat amb una previsió de 8 milions de pèrdues. El no ascens ha repercutit també en la planificació de la plantilla. El club va entrar al mercat tard i molt condicionat per haver-se de desfer de sous importants per ajustar-se al nou límit salarial. En aquest sentit, tot plegat ha fet que el Girona disposi ara d'una plantilla més curta i això, sumat a l'allau de lesions i sancions, ha provocat que Francisco hagi hagut de fer servir quasi tota la plantilla -només falta Suárez-, recórrer a 7 jugadors del filial i haver fet jugar Jairo, Granell i Zeballos, que ja no hi són. Tot plegat ha fet que el Girona ja hagi fet servir enguany 31 jugadors diferents a la Lliga quan encara no s'ha arribat a la meitat de la competició. La xifra, la mateixa que el Màlaga, és la més alta de tota la categoria.

Coincidir amb el Màlaga en el número de jugadors podria no ser una casualitat. El conjunt andalús es va quedar a les semifinals del play-off d'ascens ara fa dues temporades després de de baixar de Primera i ja la temporada passada va veure molt invat el límit salarial. Enguany també està molt limitat pressupostàriament i s'ha vist obligat a recórrer al planter gairebé cada jornada. Són els efectes de no pujar al primer intent i d'haver de reajustar l'estructura d'un club de Primera, a una d'un club corrent de Segona A.

Rere Girona i Màlaga hi és la UD Logronyès, amb molts problemes de lesions, amb 29 jugadors i per sota el Las Palmas, el Saragossa i el Leganés, amb 28 tots tres.