L'empat sense gols de dilluns al vespre a Montilivi contra el Sabadell deixa el Girona en vuitena posició, a quatre punts de la zona de play-off quan només manca una jornada per acabar la primera volta. L'equip arribarà a l'equador de la Lliga amb una xifra de punts correcta per assegurar la permanència un any més a Segona A però insuficient per aspirar a fites superiors. Abans de començar la temporada el director esportiu Quique Cárcel ja va avisar que l'objectiu d'enguany seria arribar com més aviat millor als 50 punts i Francisco Rodríguez tampoc s'ha desviat mai d'aquest discurs, ni quan han arribat els bons resultats. Dilluns al vespre, després del decebedor 0-0 contra el Sabadell, el tècnic va tornar a recordar-ho. «Sempre ho he dit. Aquest equip ha de lluitar per sumar punts el més aviat millor. No vull enganyar ningú», deia tot deixant anar que l'entorn està «confós» amb les possibilitats reals de l'equip. En aquest sentit, doncs, i seguint el discurs que marca el club, els 29 punts que suma l'equip ara mateix són una bona notícia. Una altra de les notes positives d'aquesta primera volta que s'acabarà dilluns que ve és l'aparició d'un jugador amb qui ningú comptava i que s'ha consolidat com a titular indiscutible. Santi Bueno ha vist com en pocs mesos passava de ser l'últim de la fila a convertir-se en intocable a l'eix de la defensa al costat de Bernardo Espinosa. De moment, Bueno ha jugat fins ara 17 partits dels quals 8 han acabat amb victòria i, la dada més significativa, 9 ho han fet sense que l'equip encaixés cap gol.

Les restriccions econòmiques del nou límit salarial han fet que, aquesta temporada, el club no reforcés més l'eix de la defensa malgrat els adeus d'Ignasi Miquel i Pedro Alcalá. Cárcel confiava en el retorn de Bernardo de la cessió a l'Espanyol i la continuïtat d'homes consolidats a la categoria com Juanpe i Ramalho per encarar amb garanties la temporada. Bueno partia teòricament com el quart central però, sense Miquel ni Alcalá, tenia un competidor menys a davant. Tanmateix, la lesió de Juanpe i les sancions de Bernardo i Ramalho van fer que Francisco hi hagués de recórrer ben aviat. Bueno ha signat partits notables, d'altres de més discrets i alguns de fluixos, en la línia d'irregularitat de l'equip. De totes maneres, el central uruguaià no ha comès errades greus i ha resolt amb nota el repte de la titularitat.

No era missió fàcil tenir minuts enguany i consolidar-se a l'equip després de passar-se gairebé tota la temporada passada en blanc. Ni Juan Carlos Unzué ni Pep Lluís Martí hi van confiar i només el balear li va donar minuts, com a migcampista, a la Copa del Rei al camp del Linares. L'arribada de Francisco, en el tram decisiu del cur, tampoc va servir per canviar la situació de Bueno a l'equip i amb el tècnic andalús només va disputar tres minuts en l'última i intranscendent jornada de Lliga al camp de l'Alcorcón. El canvi, doncs, ha estat impactant. Bueno ha sabut capgirar la seva situació radicalment i passar de veure tots els partits des de la graderia a ser indiscutible per a Francisco encara que Ramalho estigui en condicions per jugar. «Des del primer dia que el vam veure ens va sorprendre. És un jugador que no coneixíem, que en el camp professional no havia jugat, i ens va agradar moltíssim», explica Francisco, que argumenta que el curs passat amb «Miquel i Juanpe a molt bon nivell i també Ramalho fantàsticament no va tenir cap possibilitat». Ara la situació és radicalment diferent i «les circumstàncies» de la lesió de Juanpe, les sancions i les convocatòries internacionals de Ramalho han fet que a Bueno «li toqués jugar i ho aprofités». Per a Francisco, el Girona té «central per a anys» amb Bueno.