Dins la disjuntiva de si la Copa ajuda o no equips com el Girona, el cert és que els de Francisco, ahir amb uns quants noms propis, sí que van demostrar que poden dir que s'han beneficiat de disputar aquesta eliminatòria de la competició.

Un dels casos més clars, el de Ramon Terrats, que ja en el seu debut a Saragossa, i en l'anterior eliminatòria contra la Segoviana, havia demostrat un nivell que ahir va multiplicar a l'alça. Al seu costat Ibra Kébé va deixar clar que torna a estar al nivell que havia tingut abans de passar el coronavirus i va apuntar grans maneres, al costat de Terrats, en el doble pivot.

Pablo Moreno, que va fer de revulsiu a la segona part, és un altre dels jugadors que s'haurien guanyat minuts amb les seves ganes i la insistència a prop de l'àrea. De la mateixa manera que potser no sortirà a la foto de la remuntada, però les dues accions dels gols gironins parteixen de les botes d'un Jordi Calavera incansable. Titular a la Lliga, on ha deixat moltes mostres de la seva facilitat per pujar i baixar la banda, ahir va fer-ho literalment fins al minut 122 per servir la pilota del gol de la victòria.

I una mostra més que sí que pot servir la Copa és l'actuació de Santi Bueno, que a la lliga no només s'ha fet amb un lloc de titular a l'eix de la defensa, sinó que a més, va aprofitar el duel de Copa per convertir-se en un central golejador.

La victòria fulgurant dels últims minuts no hauria d'amagar que durant tot el partit el Girona va estar molt desaparegut i malauradament, en la línia de les últimes trobades de Lliga, que ja havien deixat males sensacions i molts dubtes. De fet, sobretot la primera part d'ahir, és altament infumable. Tots plegats aprofitarem els últims minuts de la pròrroga i els farem servir per pensar que dilluns es pot treure un canvi de joc al Toralín contra el Ponferradina.

I avui al migdia tots pendents del sorteig de la tercera eliminatòria, que tornarà a porta un rival de Primera a Montilivi.