08 de gener de 2021
08.01.2021
Diari de Girona

Tota alegria és benvinguda

El Girona allarga la seva aventura a la Copa del Rei gràcies a un gol de Santi Bueno en l'ultim minut de la pròrroga · El central culmina un exercici de fe que va dur l'equip a remuntar un 0-1 en contra en uns cinc darrers minuts de bojos

08.01.2021 | 00:49

Qualsevol victòria sempre és benvinguda. Fins i tot a la Copa del Rei, competició que molts cops sembla que fa nosa. Guanyar és un plus de motivació, una injecció de confiança. Tot això ho rep amb els braços oberts el Girona, que necessitava una alegria. En va multiplicar el seu efecte el com. Després de 90 minuts per oblidar, les revolucions es van disparar a la pròrroga, on es va avançar un Lugo que ni de bon tros mereixia la classificació. L'empenta i la fe dels de Francisco van ser els ingredients indispensables per capgirar el marcador en ben pocs minuts. Primer, amb un gol en pròpia porteria de Marcelo Djalo. Després, Santi Bueno sobre la botzina. Un cop de cap, el del central uruguaià, que es tradueix en el bitllet per als setzens de final. El pas endavant que el mateix Francisco reclamava a la prèvia va arribar de puntetes. S'aplaça fins dilluns, al Toralín, quan hi haurà tres punts en joc. Però la victòria, i sobretot la reacció, poden servir per instal·lar uns primers brots verds al vestidor, acostumat a veure-ho negre aquests últims partits, on al mal joc se li sumava la poca punteria.





Revàlida superada. Més pel resultat que no pas per les sensacions. Ni de bon tros va ser un bon partit. Però alguns jugadors el van aprofitar per reivindicar-se. D'altres, en canvi, per tot el contrari. Llums i ombres. Hi havia per triar i remenar. Els joves del filial ni de bon tros van desentonar. Bon partit d'Ibra Kébé, Pau Víctor, Arnau Martínez, Àlex Pachón i sobretot Ramon Terrats. Els va acompanyar la rauxa de Pablo Moreno. La seva entrada al camp, després d'un primer temps infumable de tots plegats, va convertir-se en una mena de punt d'inflexió. Si ningú mereixa guanyar passats 45 minuts, el poc que va fer el Girona després del descans el feia mereixedor d'alguna cosa més que no pas el 0-0 final. No era per llançar coets, però un xic sí que va despertar l'equip contra un Lugo que encara va fer menys. El gol ratifica Bueno, la gran sorpresa de la temporada. Mentre que Nahuel Bustos, l'heroi a Segovia en l'anterior eliminatòria, va encadenar errades i desencert. Una nit per oblidar la de l'argentí, que va fallar una claríssima ocasió i va justificar per què, ara mateix, hi ha atacants que li van per davant.

Tot es va decidir al temps extra. Semblava escrit. Enmig d'un ambient glaçat, sense públic i perquè el fred anava in crescendo a mesura que passaven els minuts, un i altre equip es van encomanar de l'ambient. Errades aquí i allà, imprecisions que s'acumulaven i ni un xut entre pals. Muric i Varo s'ho van mirar sense participar fins després del descans, quan la cosa es va animar una mica. Abans, res de res. Un canvi de botes de Yan Couto i Varo que demanava una altra pilota, perquè la pressió no era l'adequada. Valery que es feia un embolic cada dos per tres i que quan ho provava xutava desviat. Res. El discurs de Francisco al vestidor i sobretot l'entrada de Pablo Moreno van activar el comptador de les revolucions. No va ser un canvi sobtat, però com a mínim es van poder veure coses. Ocasions, almenys. La primera, de Terrats a les mans de Varo en una rematada acrobàtica. La defensa va salvar una centrada de Couto i un xut amb tota la intenció del món de Moreno, omnipresent. I Calavera va tenir el gol ales seves botes, però va disparar desviat. Ja jugava amb quatre joves del filial el Girona, que va seguir picant pedra. Sense brillar, però amb ganes de guanyar metres contra un rival que defensava bé. Fins a dos penals consecutius es van reclamar a l'àrea del Lugo, sense que l'àrbitre decidís assenyalar res i poc després, Cristóforo xutava desviat i Couto no caçava una assistència deliciosa de Moreno.

L'ensurt, això sí, no podia saltar-se per alt la cita i va arribar al descompte, quan Pau Víctor salvava sobre la línia de gol una rematada de Manu Barreiro. La garrotada, tampoc. Abans del 0-1, obra de Chris Ramos a tocar del descans de la pròrroga, Bustos havia desaprofitat un gol cantat. Va disputar tots els minuts l'argentí, sancionat i sense opcions de ser dilluns a Ponferrada. No li va sortir res. Massa precipitat, va tornar a xutar sense pensar-s'ho i les passades tampoc van ser el seu fort. Ja sense res a perdre i amb el marcador en contra, Francisco va fer entrar Sylla i l'equip va passar-se l'útim quart d'hora atacant, atacant i atacant. Ferit en l'orgull, va decidir despertar a la Copa. No hi havia punts en joc, però pel que s'havia vist fins al moment, el 0-1 no feia ni de bon tros patxoca als de casa. El Lugo va acumular homes al darrere, tot deixant passar els segons, però l'aposta no li va sortir gens bé. Bárcenas, també a la gespa i un dels revulsius d'anit, va posar una molt bona pilota perquè Calavera centrés al cor de l'àrea. Djalo, en última instància, va desviar cap a la seva pròpia porteria. Era l'empat. El bitllet pels penals. El va desestimar el Girona, que en volia més. Tanta pedra va acabar picant que al final el premi no se li va escapar. Per impossible que semblés, tenint en compte el precedent de remuntades, va decidir l'eliminatòria al minut 121. L'últim. Va ser Bueno, amb la testa. Gol, classificació i victòria, que ja calia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit