No és el pa de cada dia ni de bon tros, però guanyar en el darrer sospir sempre deixa una sensació única, irrepetible. La torna a assaborir el Girona, que si disputarà els setzens de final de la Copa del Rei és gràcies a una remuntada èpica que va rubricar un cop de testa de Santi Bueno al minut 121, quan la pròrroga ja moria i els penals semblaven inevitables. Fa gairebé un any que l'equip no signa una victòria d'aquest tipus, marcant al final, quan el rival ja no té marge de maniobra per respondre. Tampoc és que l'equip ho repeteixi gaire sovint. Són pocs els cops que ho ha fet en els darrers anys. De moment, la més recent li serveix per continuar ben viu a la Copa, on ara l'espera el Cadis, un Primera.

Han passat 335 dies des del cop de cap de Bueno fins el darrer gol al descompte que va desfermar l'eufòria a Montilivi. Llavors encara hi havia públic i ben pocs, per no dir gairebé ningú, s'imaginaven que la pandèmia provocaria els estralls que ha portat sota el braç. El 8 de febrer del 2020, el Girona va guanyar l'Osca, un rival directe en la pugna per pujar de categoria, i ho va fer gràcies a un gol de Samu Sáiz al minut 94. Un 1-0 que disparava les opcions d'ascens del conjunt que llavors entrenava Pep Lluís Martí, encara que després la història va ser una altra.

No és el primer cop que el descompte serveix per aconseguir un resultat positiu a la Copa. La tardor del 2018, amb l'equip a Primera i en una eliminatòria a doble partit amb l'Alabès, l'anada va acabar amb 2-2 a Mendizorrotza perquè Èric Montes, llavors del filial, perforava la porteria visitant al 94. Aquell resultat, combinat amb el 2-1 de la tornada, va aplanar el camí cap a vuitens, on el Girona faria història eliminant tot un Atlètic de Madrid per caure després a quarts amb el Reial Madrid.

A la màxima categoria, Portu va batre el porter del Betis al Villamarín al 93, just un minut abans que Tello signés el definitiu 2-2, en un descompte elèctric i sorprenent. El curs 16/17, el de l'ascens, es va obrir amb un 3-3 al camp del Sevilla Atlètic en què Rubén Alcaraz va fer dos gols al descompte, un d'ells al 90 i l'altre al 94, abans del xiulet final. Un any abans, l'equip es va plantar a les vacances de Nadal fora de les posicions de descens perquè el defensa Kiko Olivas va salvar els mobles amb una diana també a les acaballes. En aquell cas, al 92. I va ser al 93 quan Fran Sandaza, el 2014, va donar la victòria al camp del Leganés (1-2). Alguns dels exemples, tot esperant la propera vegada que soni la flauta.