A la meitat del cicle. El Girona tancarà demà la primera volta al camp del Ponferradina (19 h), un rival que també s'ha ficat en la lluita per les places del play-off. Ara mateix els gironins són vuitens a la classificació amb 29 punts, un menys que els de Ponferrada, i esperen millorar la imatge a la Lliga després del trist i insuficient empat contra el Sabadell o la derrota a Tenerife. La veritat és que els de Francisco Rodríguez no van acabar bé el 2020 ni començar bé l'any nou, però esperen encomanar-se a la il·lusió de la Copa del Rei amb una victòria in extremis contra el Lugo que els donava el bitllet per als setzens de final -s'enfrontaran al Cadis a Montilivi. De fet, d'aquella nit gèlida podran treure profit de moltes coses. Sobretot de la pròrroga, quan van tenir una fam insaciable per capgirar el gol de Chris Ramos i endur-se el matx. Com bé deia Quique Cárcel, «donarà confiança» per «tornar a ser l'equip competitiu que ho dona tot».

A banda de les sensacions del moment, l'hemeroteca blanc-i-vermella té resultats per a tots els gustos a l'hora d'acabar la primera part del campionat. En els darrers dotze anys, des que va pujar a Segona Divisió la temporada 2008-09, el Girona ha arribat en dues ocasions a la segona plaça d'ascens directe a la jornada 21, una a les de promoció d'ascens, cinc a mitja taula i dues en descens. Només aconseguiria l'ascens a Primera al final del curs 16-17, quan acabaria la primera volta segon amb 39 punts després de guanyar el Còrdova per 2-0. Aquell triomf és l'últim dels gironins en una darrera jornada de la primera volta. Els últims han acabat amb derrota o empat (Mirandés 0-3, Màlaga 0-0 i Barça 0-2).

Normalment els gironins han demostrat que la posició amb la qual s'arriba a l'equador de la Lliga no té res a veure amb el desenllaç final. L'exemple més recent és el de l'any passat. Una dura derrota 0-3 contra el Mirandés va deixar el Girona novè amb 31 punts. Amb el pressupost més alt de la categoria, el club de Montilivi havia de ser el clar candidat a l'ascens directe, però no se'n sortia. Al final, després de dubtes i quatre entrenadors (Unzué, Martí i Francisco), l'equip s'acabaria plantant a la final del play-off contra l'Elx, que el deixaria sense premi. Tres quarts del mateix passaria la temporada 15-16: Setzena posició amb 25 punts després de golejar el Ponferradina -pròxim rival- per 4-0. Jugaria la promoció d'ascens, però acabaria cedint a la final davant l'Osasuna. Encara que segurament la més recordada serà la 14-15 pel fatídic gol de Caballero. El conjunt blanc-i-vermell va acabar la primera volta quart amb 38 punts i una victòria 1-2 a Lugo. La resta ja és història.

Es poden comptar amb els dits d'una mà, però el Girona també ha passat per moments delicats en aquests dotze anys a l'elit. El segon curs a Segona (09-10) va finalitzar la primera volta marcant la salvació des del divuitè lloc amb 23 punts, els mateixos que el Cadis. Les temporades 11-12 i 13-14 ho faria amb el fanalet vermell amb 17 i 23 punts, respectivament. Acabaria reconduint la situació i la 13-14 portaria Machín a la banqueta. Des d'aleshores, mai més es trepitjaria el descens a la primera part del campionat.

Ni en cap altre moment fins a l'impensable descens de Primera la temporada 18-19. El cert és que el Girona va posar punt i final a la primera volta en una posició còmoda. Era novè amb 24 punts i l'acabava amb un empat davant l'Alabès. A partir de llavors va encadenar un munt de derrotes consecutives, que van fer-lo caure en picat pel precipici. Sense cap explicació, és possible que la gesta a la Copa eliminant l'Atlètic de la Copa acabés passant factura. Ara en canvi, pot ser una motivació extra per veure la llum a la Lliga. Demà es veurà.