D'una temporada a una altra, la situació econòmica del Girona ha canviat, i de quina manera. El panorama de fa un curs amb l'actual s'assemblen com un ou a una castanya. Amb 29,28 milions d'euros, el club establia un any enrere un límit salarial rècord. El més alt de la categoria, tot i que això no li va servir per construir una plantilla prou potent com per acabar pujant de categoria. S'ha passat d'aquesta xifra astronòmica a una que no té res a veure. El límit és ara de només 4,3 milions, el segon més baix de la Lliga. Perquè el salt no hagi sigut tan dramàtic, el club s'acollia a la possibilitat que obria LaLliga perquè els equips puguin excedir aquest sostre, presentant un pla financer que corrobori la viabilitat i sostenibilitat del projecte. La mesura té les seves llums i també les seves ombres. Excedir el límit salarial li ha permès al Girona disposar de futbolistes com Cristhian Stuani, Samu Sáiz o Bernardo Espinosa en plantilla. Però alhora, el limita a l'hora de fer més moviments amb el curs en marxa.

El mercat d'hivern fa dies que és obert i el gener va camí d'atrapar el seu equador. A Montilivi encara no hi ha hagut cap moviment. Precisament per això, perquè el club està lligat de mans i peus. Francisco Rodríguez no disposa d'un vestidor carregat d'efectius. Fins i tot hi ha fitxes lliures. Però ara per ara, el Girona no pot fitxar, perquè excediria encara més el seu límit i la situació seria massa compromesa. La solució és clara: alliberar massa salarial permetria ampliar el marge de moviment. Caldria, per tant, obrir la porta de sortida. Quelcom un xic arriscat, tenint en compte el context actual de l'equip. No hi ha hagut cap jornada sense baixes, ja sigui per lesió o per sanció, i gairebé sempre algun futbolista del filial ha hagut de completar la convocatòria. De moment, la direcció esportiva, de la mà dels qui manen, valoren la situació i què és el que es pot fer. Però si no hi ha cap sortida, el Girona no fitxarà el que queda de gener.