«Estic content pels minuts que m'està donant l'entrenador i per la seva confiança. Però ara s'ha de seguir endavant». Ramon Terrats hi toca. Té només 20 anys i tota una carrera per davant, que pot fer patxoca si dona continuïtat a l'excel·lent targeta de presentació d'aquesta temporada. Els detalls de qualitat i les bones maneres de fa un any enrere al Sant Andreu, a la Tercera Divisió, no s'han quedat en només això. Van cap amunt. Cada cop afegeix més recursos al seu repertori, el ventall es fa més ampli i l'aprenentatge no té aturador. Està creixent i ho aplaudeix el Girona, que va decidir captar-lo l'últim estiu i ara rep arguments per trobar aquesta tria d'allò més encertada. Terrats venia per reforçar el filial, que acabava de pujar a la quarta categoria del futbol estatal. Per ser un més a les ordres d'Àxel Vizuete. Les circumstàncies li han afegit un altre rol. Com d'altres companys de vestidor, ha tingut el privilegi de poder donar un cop de mà al primer equip. Quelcom possible i habitual en un club amb una estructura així, però de manera reiterada, cosa que potser el mateix futbolista ni de bon tros s'imaginava mesos enrere. Són tantes les baixes que ha acumulat i que encara va sumant Francisco Rodríguez, que s'ha vist obligat a recórrer al segon equip. El recurs ha funcionat i aquells jugadors amb un dorsal que va més enllà del número 25 se'n surten prou bé. A Ibra Kébé o Pau Víctor ja se'ls havia vist al tram final de la darrera temporada. Enguany, s'hi han sumat efectius. Un d'ells, el mateix Ramon Terrats. El migcampista no és que disposi d'alguna estona. Ja ha sigut titular tres cops a Segona A i dos més a la Copa. El més recent, dilluns a Ponferrada. Segur que n'hi haurà més, veient com està rendint. Juga com si portés anys a la categoria i Francisco hi confia. L'entrenador i el club. Veient què té entre les mans, el Girona ha engegat la maquinària per retenir-lo.

L'esquerrà signava un contracte que expira el 30 de juny d'aquest mateix 2021, encara que l'acord inclou la possibilitat d'ampliar l´entesa un any més. A la mà del jugador, si el club hi està d'acord, hi ha l'alternativa de seguir fins al 2022 o, per contra, de marxar i canviar així d'aires. Aquest escenari ara mateix no és el que més agrada a Montilivi, veient les qualitats de Terrats i la seva projecció. És per això que la direcció esportiva ja treballa per renovar-lo. A dia d'avui encara no hi ha res lligat ni un acord en ferm, però les postures de les parts implicades s'han anat acostant. Es busquen punts en comú per satisfer, d'una banda, el que vol el Girona i de l'altra, el que pretén el futbolista. Veient què aporta i què pot donar el dia de demà, el club valora molt seriosament la possibilitat de fer-li fitxa del primer equip a partir de la temporada vinent. Opció que de ben segur pot fer patxoca a Terrats. Quedar-se aquí és ara mateix més important que no pas acceptar alguna de les propostes que li puguin anar arribant. Va arribar per competir a Tercera (amb el Girona B ha disputat 7 partits) i pot començar la propera temporada formant part d'una plantilla professional.

Acabi renovant o no, els passos perquè hi hagi llum verda ja s'han iniciat. Però no és això el que ara més preocupa el jove futbolista, centrat en aquest curs, sigui per repartir joc al costat de Monchu i Gumbau o per donar un cop de mà al filial. «Estic molt content pels minuts que tinc i la confiança que m'ofereix el míster, però ara toca seguir. Pensar en el Cadis i també en l'Espanyol. Seria molt important sumar els tres punts, que ens permetria estar a dalt», explica. I lamenta l'empat a Ponferrada: «Et deixa un regust amarg. Veníem motivats i vam ser ambiciosos. Tot i que el punt està bé, sumar a fora sempre és positiu».