És ben curiós que el partit més plàcid que el Girona ha afrontat fins ara hagi sigut contra un rival de la Primera Divisió, aquell sostre que el club té ganes de tornar a tocar. Ha hagut de ser a la Copa del Rei, una mena d'oasi per aquell equip que s'ennuega a la Lliga tot esperant traduir en victòries una millora que s'intueix però que encara no es materialitza. Sí que arriben les bones noves a l'altra competició. La de les alegries. A Segòvia es va imposar la lògica, contra el Lugo va aparèixer la fe a temps, i davant d'un Cadis decepcionant l'equip va fer el just i necessari per classificar-se. Al notable rendiment coral se li van afegir les excel·lents actuacions individuals d'alguns actors secundaris. Exhibició d'Ibra Kébé al mig del camp i Valery que s'alliberava amb un doblet. El mateix dia que tornava Cristhian Stuani per jugar els seus primers minuts del 2021. Què més es pot demanar?
La reacció a la Lliga és obligada. De passos endavant se'n comencen a fer, però els fruits no arriben. Quatre jornades sense guanyar i en uns dies comença l'escalada. Espanyol, Mallorca i Leganés esperen. Necessitat d'alegries, el Girona ha trobat la seva particular injecció d'autoestima a la Copa. Hi enllaça tres victòries. La d'ahir, amb justícia. Poc o gens va fer el Cadis, farcit de suplents a la gespa i gairebé sense capacitat de generar perill a un Muric que es va avorrir de valent. Si el Choco Lozano s'ho va mirar des de la televisió, Pedro Alcalá ho va fer a la banqueta. Jairo va ser l'únic dels futbolistes amb passat a Montilivi que van participar. I dels pocs del seu equip que ho va intentar. Un parell de xuts tímids, a cada part, i para de comptar. No va brillar ell ni tampoc el seu equip. Els gironins, amb ordre i moltes més ganes de classificar-se, en van fer prou.
Va ser la tarda de Valery Fernández. L'estiu del 2019 de ben segur que li va passar pel cap que això del futbol se li havia acabat quan es va esquinçar el genoll al camp del Derby County. Però ahir va rubricar la victòria del seu equip amb un parell de gols a l'inici de la segona meitat. Ja havia sigut millor el Girona al primer acte, però no se l'havia vist massa rondant l'àrea de David Gil. Un remat fluix del propi Valery, un cop de testa de Bernardo que no trobava porteria i un gol anul·lat a Ramalho per fora de joc. Poc més. Va ser al començar la represa que els de Francisco pujaven un xic el comptador de les revolucions i això ja els va servir per fer que el vent bufés de cara. Al 48 arribava el primer. La jugada naixia als peus d'Ibra Kébé, que va tallar la sortida de la pilota del Cadis i va servir ràpid per Bustos. En una de les poques accions encertades de l'argentí, la seva passada interior deixava Valery tot sol. L'escalenc no s'ho va pensar i va enviar l'esfèrica al pal esquerre de Gil, que es llançava a l'altre cantó. Ni deu minuts va trigar el segon a fer acte de presència. Aquest cop, l'acció era per banda dreta, amb Samu Sáiz provant la centrada i una sèrie de rebots i imprecisions feien que la pilota li caigués a Valery dins l'àrea, abans d'afusellar el porter i deixar-ho tot vist per sentència. Faltava encara un món i Álvaro Cervera feia entrar de cop Malbasic, Iván Alejo i Álex Fernández. Però pocs arguments, per no dir-ne cap, havia ofert el Cadis per pensar en una hipotètica remuntada.
Per arrodonir la tarda entrava Stuani al camp. Primers minuts de l'any natural i lesió oblidada pel de Tala, que asseia un Nahuel Bustos que havia ofert, un dia més, ombres i ben poques llums. Si bé l'assistència de l'1-0 era seva, amb encara un avantatge mínim al marcador va liderar un contracop que es va encarregar d'esbotzar ell mateix. Amb camp per davant, va perseguir una pilotada llarga tot seguit de prop per un defensor. Tenia espai per a la passada franca cap a Couto, que l'acompanyava uns metres en paral·lel, però se li va fer de nit. Ni passada, ni xut, ni res de res.
Nova revàlida de Bustos desaprofitada. No poden dir el mateix d'altres jugadors, menys habituals a la Lliga, que ahir van aprovar i amb nota. Arnau Martínez va esborrar la banda de Jairo i d'un Akapo que va marxar lesionat de gravetat. El mig del camp va ser per a Ibra Kébé. És més que múscul el malià, que pot regirar-se i fer controls orientats d'alta gamma. Va jugar al costat d'un Cristóforo intermitent, capaç d'enllaçar una errada de llibre amb una acció de mèrit. Couto no va desentonar i Pau Víctor va lluitar cada minut dels que va gaudir. La lesió d'Akapo, que es va estar una estona al terra abans de marxar estirat a la llitera, i els canvis d'una banqueta i de l'altra, van refredar el tram final. Només Iván Alejo semblava passat de revolucions, sense solta ni volta. Stuani va estar a punt de fer el tercer però els reflexos de David Gil van impedir que l'uruguaià tornés a escena amb un gol més al seu comptador. Del Cadis, ni rastre. Uns últims minuts d'un etern descompte tot intentant dissimular amb algun atac ràpid i centrades a l'àrea, però res més. Muric va viure tranquil. Atrapa el Girona els vuitens de la Copa i ara, amb una mica més de confiança al sarró, espera traslladar les bones sensacions a la Lliga.
