Al cap i a la fi, el que volen els futbolistes és jugar. Guanyar-se la vida i ser famós està molt bé, però veure-ho des d'un segon pla no sol agradar a ningú. I si no que li ho expliquin a Jordi Calavera, que amb només 23 anys ja les ha vist de tots els colors. Les lesions li van fer la vida impossible, pel que va aferrar-se a la cessió al Girona amb ganes de reivindicar-se per tornar-se a sentir bé al damunt de la gespa. Les coses ni de bon tros van anar com esperava i va participar menys del que li hauria agradat. Pacient i pencaire, aquest és el seu any. Ja supera la barrera dels 1.800 minuts, és titular indiscutible amb Francisco i se sent ben còmode aportant dins i fora del vestidor. «Estic molt content. El treball per fi ha obtingut els seus fruits. Vinc de passar-ho molt malament, treballant a l'ombra i ara em sento bé perquè tinc la confiança i els minuts que necessito per aportar, sempre pensant en el bé de l'equip».

En parlava ahir en una roda de premsa virtual, explicant que «sempre estic per sumar». L'any passat a l'ombra de Pablo Maffeo i aquest, sense discussió a l'onze. «Ho vaig demostrar llavors i ara assumeixo aquest rol». I afegia: «Venia de dos anys molt complicats i el passat ja sap tothom com va anar la cosa. Ara em sento bé físicament i les lesions m'estan respectant. Em sento molt bé». Per darrere, un jove Yan Couto a qui li veu maneres. «Té unes condicions brutals però encara ha d'aprendre moltes coses i passar un procés de maduració, com ens passa a tots. El veig cada dia millor. Serà molt bon jugador. No tots els equips paguen tants milions per un futbolista tan jove. Està vivint un any de transició, és el primer cop que surt del Brasil. Esperem ajudar-lo entre tots perquè es converteixi en un gran jugador en el futur».

Parlava de la seva situació i també del moment que afronta el Girona. Deia que el vestidor afronta amb «il·lusió» i «confiança» el derbi de dissabte amb l'Espanyol, a qui considera un dels «favorits» per estar a dalt, i no fixava un objectiu concret pel final d'aquesta temporada. «L'any passat havíem de pujar de carrer i vam acabar la primera volta amb 31 punts, un més que dels que tenim ara. Així que anem partit a partit, sense voler córrer».