Es presenten partits complicats per a un Girona que ha de sortir amb bones sensacions de l'estadi de Son Moix que li permetin continuar la lluita per la promoció d'ascens. Avui l'Espanyol, entre setmana el Vila-real a Montilivi a la Copa i dissabte vinent a les Illes contra el Mallorca. Tres partits importants i complicats per a un Girona que no pot desenganxar-se de la Lliga i voldrà competir a la Copa contra un Primera.
Començar bé. L'Espanyol de Vicente Moreno és el candidat a quedar primer. Els blanc-i-blaus han mantingut una plantilla de molt nivell on futbolistes com Diego López, Sergi Darder, David López, Wu Lei, Embarba, Melendo i sobretot el golejador De Tomás, van renovar amb la idea de tornar l'equip a l'elit. La majoria de jugadors que van competir a Primera la temporada passada han fet confiança al club conscients que tenen una bona plantilla per recuperar la categoria que van deixar escapar la temporada passada. L'adversari d'avui és dels més complicats del curs, segurament el que mostra més equilibri atac-defensa i el que disposa de més futbolistes diferencials. En l'àmbit psicològic és important començar bé la setmana, guanyar l'Espanyol suposaria una injecció de moral, un pas important a la taula classificatòria i un molt bon inici de la segona volta del campionat. No és el moment de cometre errades ni de jugar cohibit. A l'estadi de Cornellà-El Prat els gironins van donar la sorpresa emportant-se els tres punts. Si l'equip de Francisco manté la serietat defensiva i el bloc compacte a l'hora de contrarestar els atacs de l'adversari, disposarà també d'ocasions per aconseguir perforar la porteria de Diego López. Constància, paciència, joc intens, seguretat defensiva, transicions ràpides i efectivitat en la finalització, premisses que cal complir per guanyar.
La Copa també suma. En algun moment de la temporada es pot pensar que els partits de Copa poden fer més nosa que servei. Si l'equip pateix moltes baixes, com per exemple el que li va passar al Girona a la primera part de campionat, els partits de la Copa del Rei poden suposar un desgast innecessari. Molts entrenadors prefereixen no desgastar la plantilla davant una competició que saben que no poden guanyar. La dificultat de passar les eliminatòries a mesura que van quedant els grans de Primera Divisió provoca que les dificultats augmentin a mesura que es van diluint les possibilitats de sorpresa. Tot i així i davant de les dificultats que pot presentar jugar dues competicions alhora, Francisco ha trobat una fórmula que fins ara li ha permès fer rotacions entre els titulars a la Lliga i els menys habituals a la Copa. En el darrer partit davant el Cadis només Bernardo Espinosa va repetir titularitat respecte al partit de Ponferrada. El Vila-real repetirà novament com a rival a la Copa. Sens dubte serà el partit més exigent que jugarà fins ara el Girona en una competició on a partit únic i a camp propi pot passar de tot.
A Mallorca per rematar la setmana. Per poder treure un bon resultat de Mallorca caldrà arribar amb forces i energia. A Son Moix es presentarà un partit complicat davant un conjunt que no ha deixat la part alta de la classificació des que va començar la Lliga. Els de Luis García Plaza, sense tenir noms tan destacats com l'Espanyol, tenen a la seva plantilla jugadors amb molta experiència com Reina a la porteria o bé Salva Sevilla al mig camp; els acompanyen Raíllo, Sastre o l'exgironí Oliván en defensa i Dani Rodríguez, Lago Junior, Amath o Abdon Prats a la zona de finalització. Aconseguir guanyar a les illes pot ser complicat, tot i que com a local el Mallorca ha perdut molts punts. El millor visitant de la Lliga no està fort quan juga de local. Caldrà veure amb quines forces arriba el Girona a final de setmana, si el partit de Copa penalitza o bé serveix per agafar mes empenta i sobretot si s'han pogut dosificar els futbolistes més habituals a la Lliga.
Sense despenjar-se de la sisena plaça. Per anar bé la setmana hauria d'acabar amb el Girona a prop de les primeres sis places. Està clar que actualment ocupar les posicions que donen l'opció d'ascens és un repte complicat per a un conjunt que encara no sap què significa estar entre els millors. La Lliga de Segona A és prou llarga per deixar de lluitar abans d'hora, el més important és que la distància entre els primers no sigui superior a dos partits, mantenir-se a prop ha de ser suficient per competir fins al mes de maig i juny.
Com cada temporada a mesura que avança el campionat, i ara ja iniciem la segona volta, costa més guanyar partits. Uns lluiten per no perdre les posicions de privilegi, altres per poder-hi accedir i en el grup de la zona baixa tothom competeix per no quedar atrapat. La competència és màxima en un grup on qualsevol equip pot guanyar o perdre contra qualsevol ?adversari, tot s'iguala i tot s'ajusta, i com més s'acosti el final menys es pot fallar.
