No hi ha cap mena de dubte que el gran heroi del Girona FC en les tres darrers temporades ha estat Cristhian Stuani. Ell marcava els gols i ha estat el pal de paller de l'equip, tant a Primera com a Segona A.
Però aquesta temporada l'uruguaià ha perdut aquest paper. Per diversos motius no ha pogut jugar amb regularitat i això ha minvat el seu rendiment, fins al punt que actualment només porta dos gols, una xifra molt baixa pel que ens tenia acostumats.
Davant l'absència d'aquest líder natural, en les primeres jornades de Lliga va semblar que el relleu l'hi agafava Mamadou Sylla, però en realitat a la llarga no ha estat així. Qui s'ha convertit en el nou heroi és, precisament, l'antiheroi.
Els aficionats del Girona FC s'han començat a acostumar a celebrar de la mateixa un gol propi, que una aturada que n'impedeixi un del rival. I és en aquesta faceta on apareix Juan Carlos.
L'any passat va jugar tota la primera volta, però va deixar algun dubte i va desaparèixer a la segona. Aquest any havia començat a la banqueta, però des de la tercera jornada ja no l'han mogut de l'onze titular. I a cada partit és un dels destacats. I molts dies l'heroi, com ahir.
El porter del Girona FC no té glamur. Primer perquè es diu Juan Carlos, Martín tampoc hi ajuda i menys que sigui de Guadalajara. Cap d'aquestes coses venen, però en realitat a Montilivi no es recorda ningú amb una fiabilitat tant alta i continuada d'intervencions, des de l'època d'Isaac Becerra.
Com passava en aquelles temporades amb l'aleshores porter del Girona FC, ara Juan Carlos dona molts punts al seu equip. I cada jornada és dels destacats, si no directament l'heroi, tot i que, a ulls dels seguidors, salvar gols mai ha estat al nivell de marcar-los.
Acaba de fer 33 anys aquesta setmana i ahir ho va celebrar amb una altra actuació brutal, per després deixar una perla d'autèntic crack: «Estic content per estar sa en els temps que corren i per quan el tècnic ho diu, ser-hi».
L'antiheroi, fet heroi. Que s'hi fixin els joves del vestidor.
