I ara què? Arribats fins aquí, amb molt més a guanyar que no pas a perdre, el dilema plana de nou sobre Montilivi. Val la pena passar ronda i accedir als quarts de final de Copa? Enmig d'una tanda de partits de Lliga d'altura, n'hi ha que llançarien la tovallola. Ja s'ha fet el que s'havia de fer en aquesta competició i les prioritats són d'altres. Però sembla que la plantilla no està per romanços, que li agrada la gresca. Doblegar la Gimnástica Segoviana entrava dins la lògica. Remuntar-li al Lugo en sis minuts al tram final d'una pròrroga, no tant. Molt menys, eliminar un Primera Divisió com és el Cadis. Les últimes victòries han donat embranzida i això ha calat, positivament, al vestidor. Tant, que l'equip creu cegament en les seves possibilitats. Ho feia abans, però la irregularitat li impedia deixar oberta la porta de l'optimisme. El cop al damunt de la taula de dissabte, superant l'Espanyol, dispara les possibilitats. Les de seguir encadenant alegries contra Mallorca i Leganés, i també les de plantar cara al Vila-real, fins al punt de discutir-li l'eliminatòria. L'objectiu, d'una banda, és el de no posar les coses fàcil al conjunt d'Unai Emery. De l'altra, intentar donar la campanada i atrapar el sostre a la Copa.

Quart cop que el club es planta als vuitens de final d'aquest torneig i a l'abast, tot i que ni de bon tros serà senzill, té ara la possibilitat de ser a quarts, on només hi ha arribat una vegada. Va ser el 2019, quan va ser capaç d'eliminar l'Atlètic de Madrid abans de caure a doble partit contra el Reial Madrid. Aquest cop només hi haurà una funció. El nou format de la competició multiplica les sorpreses. Ja n'hi ha hagut en aquesta edició i alguns dels favorits han abandonat abans d'hora i contra tot pronòstic. Per tant, il·lusió la que sigui necessària. També la prudència. Recordava ahir Francisco que el partit veritablement important és el de dissabte a Palma. Al mateix temps, però, explicava que el filial tindrà ben poc protagonisme aquest cop, tot i que els menys habituals tornaran a tenir una oportunitat per reivindicar-se. El tècnic només té les baixes de Juanpe Ramírez, que encara la recta final del seu procés de recuperació; Antonio Luna, qui va recaure i s'estarà entre tres i quatre setmanes més fora de combat; i Ramon Terrats, que està superant el coronavirus i per tant ha d'estar-se en quarentena. La resta, tots disponibles.

Moment per a Valery, Nahuel Bustos o Muric. Perquè tingui minuts Couto. Ells i n'hi ha més. Però també per confirmar que els bons números, sobretot en defensa, no són pas casualitat. Una única derrota en els últims onze partits oficials (2-0 a Tenerife abans del Nadal), en què l'equip ha sigut capaç de deixar el zero a la seva pròpia porteria en vuit ocasions. Hi ha participat activament Juan Carlos, però també hi ha tingut alguna cosa a dir Arijanet Muric, que serà titular i només ha rebut un gol en els tres partits de Copa que fins ara ha disputat.

Dejà vu de l'última edició, quan va ser precisament el Vila-real el botxí dels gironins en aquest mateix torneig. Llavors, en l'eliminatòria de setzens i per un contundent 0-3, amb les graderies gairebé buides degut als estralls causats pel temporal Glòria. Sense Atlètic i Reial Madrid, dos dels favorits al títol, el conjunt d'Unai Emery té una bona oportunitat per arribar ben lluny o fins i tot optar a la victòria final. Ara bé, afronta la visita a Girona amb un grapat de baixes i d'altres jugadors que acumulen un munt de minuts. Estan descartats per lesió Alberto Moreno, Iborra, Chukwueze, Gerard Moreno, Mario Gaspar, Jaume Costa i Juan Foyth. El Vila-real ve d'eliminar, amb patiment inclòs i en l'última ronda, el Tenerife a l'Heliodoro (0-1).