El mercat d'hivern s'ha tancat i el Girona ha vist com perdia tres peces i, per contra, només n'arribava una a Montilivi. Si tenim en compte que dues de les baixes han estat dos porters, Muric (Willem II) i Suárez (Nàstic), i que ha arribat Adrián Ortolá (Tenerife) per reforçar aquesta posició, no sembla tan greu. Sí que ho pot ser, per contra, l'adeu de Jonas Ramalho a l'Osasuna. El basc, que té contracte fins al juny del 2022, jugarà aquesta temporada a Pamplona a Primera Divisió en qualitat de cedit. Una operació demanada pel jugador, i a la qual el club, molt lligat per l'escàs límit salarial, no va poder dir que no. D'aquesta manera, Francisco ha vist com es quedava sense el seu recanvi per excel·lència a la defensa, ja sigui a l'eix o als laterals, i com haurà d'acabar la temporada amb Bueno, Bernardo Espinosa i un Juanpe que ja treballa amb el grup però que s'ha perdut tota la primera volta -només va jugar a Gijón- per lesió. La baixa de Ramalho, a més a més, també suposa allunyar encara més el record de l'equip que va assolir l'històric aascens a Primera Divisió el curs 2016-17. Quatre temporades després d'aquella fita, i sense el de Barakaldo, Aday Benítez i Juanpe són els únics supervivents de la plantilla que va dur el Girona a la màxima categoria.

El traumàtic descens del 2019, afegit al també dramàtic no ascens de l'any passat contra l'Elx, ha fet que el nucli d'aquell Girona s'anés desvallestant. Tot plegat ha deixat Aday i Juanpe com els dos únics jugadors que es mantenen a l'equip quatre cursos després de l'ascens. D'aquella plantilla que formarà part per sempre més de la història del Girona n'han anat sortint, de mica en mica, tots els integrants. Primer ho van fer els homes amb què no comptava el club per l'estrena a Primera, que no van pas ser pocs. Així, l'estiu del 2017 van deixar Montilivi René Román i Alcaraz (Almeria), Kiko Olivas (Valladolid), Cifuentes (Màlaga), Longo (Tenerife), Coris (Osasuna), Cristian Herrera (Lugo), Sandaza (Qingdao Huangai), Pablo Marí (NAC Breda), Felipe Sanchón (Sabadell), Cámara (Reus) i Richy (retirat). Després del fantàstic debut a Primera on el Girona va somiar fins i tot amb entrar a Europa, l'equip perdria un dels emblemes dels últims anys com Eloi Amagat (New York City) i també Pablo Maffeo fitxaria per l'Stuttgart. El descens del 2019 comportaria la pèrdua dels jugadors més valuosos de la plantilla. Portu, Pere Pons i Bounou van ser traspassats a la Reial Societat, Alabès i Sevilla (el va comprar després d'una cessió), respectivament, mentre que aquest estiu Borja García ha estat venut a l'Osca i Granell ha tancat la seva etapa al club de la seva vida per encetar una nova aventura al Bolívar. A més a més, Maffeo, que va tornar l'estiu passat, ha fet el salt a Primera amb l'Osca mentre que Mojica se n'ha anat cedit a l'Atalanta primer i, aquest gener, a l'Elx. Un altre dels integrants de la vella guàrdia era Pedro Alcalá, que a l'estiu va trobar destí a Primera al Cadis.

L'últim dels protagonistes de l'ascens de dir adéu ha estat Ramalho. De moment és una cessió, però l'Osasuna té una opció de compra a final de temporada per quedar-se'l amb propietat. Ramalho deixa el Girona després de set temporades i d'haver crescut com a futbolista. El basc hi va aterrar el 2013 amb 20 anys sent un katxorro del planter de l'Athletic Club a la recerca de minuts per curtir-se i poder tornar a Bilbao, ja al primer equip. Com aquell qui diu, Ramalho s'ha fet un home a Montilivi, on enguany complia la setena temporada consecutiva. Després de dues cessions i d'un temps al filial per recuperar-se d'una lesió al genoll, el basc va ser fitxat en propietat el 2016 pel Girona. Des de llavors, ha vestit 191 cops la samarreta del Girona, sent un dels capitans de l'equip aquesta temporada.

Aquesta xifra l'havia convertit en el jugador de la plantilla actual amb més partits a l'esquena. Ara aquest honor l'hereta Aday, que n'ha jugat 187. Una mica més enrere queda Juanpe que, inactiu durant tota la primera volta, està encallat amb els 143. Més avall del rànquing hi és Cristhian Stuani, amb 118. Aday és el primer capità del Girona, on hi va aterrar el 2014 procedent del Tenerife. Ho va fer per actuar en posicions ofensives, ja fos de segon davanter, extrem o mitjapunta. Tanmateix, Pablo Machín el va reciclar a la posició de carriler, tant dretà com esquerrà, i el de Sentmenat ha fet carrera a la banda. Per Francisco, Aday continua sent un jugador imporntat. El tècnic valora del vallesà el caràcter i una polivalència, que li permet actuar tant d'extrem dret com de lateral esquerre. Aday és, ara sí, l'únic supervivent dels disgustos contra el Lugo i l'Osasuna del 2015 i 2016.

Juanpe, per la seva banda, va aterrar el 2016 a Montilivi procedent del Valladolid després de rescindir amb el Granada, i aquella mateixa temporada va tocar el cel amb l'ascens a Primera. El canari ha estat indiscutible per tots els entrenadors que han passat per la banqueta: Machín, Eusebio Sacristán, Juan Carlos Unzué, Pep Lluís Martí i també Francisco. La lesió a la primera setmana competició i una altra quan ja gairebé s'havia recuperat de la primera han frenat la trajectòria d'un Juanpe, de 29 anys que acaba contracte el 30 de juny del 2022.