Adrián Ortolá va viure ahir la seva primera jornada completa com a jugador del Girona. Dimarts, el nou porter blanc-i-vermell havia passat les revisions mèdiques de rigor però no va ser fins ahir quan va realitzar el primer entrenament amb el seu nou equip. No es va escapar dels calbots, copets a l'esquena i de les bromes habituals en el primer dia a l'oficina de qualsevol fitxatge. Francisco el va presentar en societat al vestidor i també va conèixer l'entrenador de porters, Joseba Ituarte, amb qui compartirà moltes estones de feina. Sense Aro Muric (Willem II) ni José Aurelio Suárez (Nàstic), Ortolá arriba a Montilivi per competir amb un Juan Carlos que sembla intocable per la titularitat. El jove Jonatan Morilla serà el tercer porter mentre juga amb el filial. «És una aposta segura», assenyala Gerard López. El vallesà, exjugador del Girona (2008-11), va tenir Ortolá a les seves ordres al Barça B i coneix bé les virtuts d'un porter «súper fiable».

Amb 27 anys, Ortolá enceta una nova aventura a la seva carrera esportiva. Internacional sub19 i sub20, i considerat un dels porters amb més futur de l'Estat fa uns anys, el de Xàbia semblava haver trobat la regularitat i estabilitat necessàries a Tenerife. Titular tota la temporada passada i en 14 partits d'aquesta, tot feia pensar que el Tenerife havia trobat un porter de present i de futur. Tanmateix, una errada en el derbi contra el Las Palmas i que va acabar costant la derrota (1-0) va marcar Ortolá. Destituït Fran Fernández al partit següent, Lluís Miquel Ramis el va fer jugar encara en el seu primer partit a Almeria, però després el tècnic va fer el relleu a la porteria i des de finals de novembre que Dani Hernández era el titular i Ortolá, el suplent.

Tot plegat ha acabat amb Ortolá sortint del Tenerife, amb destí Girona. Una de les grans virtuts que ha mostrat Ortolá aquest temps al Tenerife ha estat un bon joc amb els peus. Així ho confirma Lluís Planagumà, que va ser el seu entrenador al Vila-real C (11-12) i després al B (12-13). «Per mi és dels millors que he vist amb el joc de peus ofensiu. Domina les dues cames i desplaça amb molta precisió la pilota tant en curt com en llarg», diu Planagumà. El barceloní destaca també que Ortolá és un porter tècnicament boníssim» i «molt àgil a la porteria». En aquest sentit, Gerard López coincideix amb Planagumà a l'hora de destacar les qualitats amb els peus d'Ortolá. «És brillant. Ens anava molt bé per sortir jugant des del darrere», diu l'exblaugrana, que, al mateix temps, vol subratllar que Ortolá no només va bé amb els peus. «És un porter molt complet», manté. Segurament el secret del seu bon domini de la pilota amb els peus li ve de petit, quan jugava una part de porter i una altra de davanter amb el seu Xàbia natal. D'allà va passar a l'Alacant, des d'on el va captar en edat cadet el Vila-real.

Semblava que havia de tenir recorregut al Vila-real (2008-13), però el 2013 va decidir acceptar una proposta del Barça i va canviar d'aires. Amb el filial blaugrana va disputar 66 partits a Segona A (13-18) i va participar en uns quants entrenaments amb el primer equip. Pel mig també va viure una cessió d'un any a l'Alabès (16-17), que li va permetre debutar a Primera (2 partits). El 2017 se'n va anar cedit al Deportivo de la Corunya, que acabava de baixar a Segona A, però allà ni Natxo González ni Pep Martí van confiar-hi i només va poder disputar els partits de Copa. La temporada passada va signar pel Tenerife a la recerca de la consolidació. «Potser no ha trobat l'estabilitat que hauria hagut de tenir per fer el salt», destaca Planagumà. El barceloní, actual entrenador de l'Imabari japonès, considera que el Girona fa una «bona incorporació» amb ell. «Ha de fer un pas endavant a la seva carrera i Girona pot ser un bon lloc per aconseguir-ho», diu. En la mateixa línia s'expressa Gerard López, que confessa que hi té «tota la confiança possible». El vallesà, a més a més, explica que Ortolá és «molt bon nano i professional» i revela que sap encaixar la suplència. «En un parell de partits vaig fer canvis a la porteria. Es va fastiguejar, que és lògic, però ho va entendre. Fa bon ambient i sempre suma».