Amb 27 anys i per fi consolidat en una categoria tan exigent com és la Segona Divisió A, Adrián Ortolá va optar per canviar d'aires. D'una banda, forçat per la situació. La confiança que havia tingut durant més d'un any a Tenerife, amb 55 partits, semblava esvair-se d'una tacada. L'aterratge de Serantes magnificava encara més la competència i li restava opcions de seguir comptabilitzant minuts. I de l'altra, les ganes de canviar d'aires, de tornar a Catalunya, una terra que tot i no ser la seva natal, la coneix molt bé després dels seus anys al Barça B. La trucada del Girona li va obrir els ulls i tampoc s'ho va pensar gaire. Per al club, una «oportunitat de mercat» per fer-se amb un futbolista que més d'una vegada havia estat a l'agenda. Pel porter, l'opció d'estabilitzar-se en un altre lloc, seduït per un projecte que l'atrau. Sabent, això sí, que no tindrà gens fàcil jugar perquè Juan Carlos ho està fent de meravella. Però amb més opcions, algun dia, de sentir-se valorat de les que ara mateix podria tenir a l'Heliodoro Rodríguez López. Ahir va ser presentat en una roda de premsa virtual en què va deixar ben clara la il·lusió que té per estar a Montilivi.

«Estic encantat de ser aquí». Podria haver-ho dit per quedar bé, obrint el catàleg de tòpics, però pel seu discurs, breu però clar, s'entenia que Ortolá i el Girona estaven destinats a entendre's tard o d'hora. «Des del primer moment que vaig parlar amb en Quique (Cárcel) ja vaig saber que el projecte d'aquest club m'agradava. És una il·lusió enorme per a mi haver vingut aquí per ajudar a aconseguir els nostres objectius. No hi hauria cosa millor que aconseguir, algun dia, l'ascens». Però Ortolá vol anar pas a pas. De moment, treballar amb Juan Carlos. Ara mateix, el seu competidor i alhora company. «Està fent una gran temporada. He vingut aquí a donar-li un cop de mà. També per ajudar l'equip. Sumaré pel bé del col·lectiu».

En cap cas va parlar obertament de pujar ja de categoria. O de fer sí o sí el play-off. Però si ha vingut a Montilivi és per mirar cap amunt i no pas cap avall. «Sabem quina és la història d'aquest club i que els objectius que té el Girona són que l'equip estigui a dalt. Sempre és important posar-me una fita i la que té aquest club m'agrada». Destacava també la rebuda que li han donat els seus nous companys de vestidor. «M'he trobat molt còmode des del primer moment». Deia haver vist un equip que té «moltes ganes» d'atrapar tots aquells objectius que s'ha proposat, recordant això sí que ara mateix «el més important és anar partit a partit» sense mirar més enllà.

I reiterava, per acabar, les seves ganes d'haver vingut a Girona, un club que tenia entre cella i cella. «La meva il·lusió era venir aquí. Conec Catalunya molt bé i m'hi sento com si estigués a casa. Per sort tot es va poder fer molt ràpid, estic encantat de ser aquí».