D'acord, el Girona és un equip competitiu. Ho ha demostrat sobradament perquè sol vendre cara la seva pell i no s'arronsa quan les coses van mal dades. Rep plantofades i se sol aixecar. Pensa seguir endavant, encara que hagi perdut peces al mercat d'hivern i disposi la plantilla més curta que se li recorda. Apareixen sovint com a recurs els problemes econòmics, amb una baixada del sostre salarial brutal. Ies recorda, des del club, que hi ha ingredients encara per lluitar per tots els objectius. Però ser competitiu dona pel que dona si no s'hi poden afegir d'altres virtuts. La Segona Divisió és tan cruel que no dona peixet a ningú per més bona voluntat que s'hi posi. Amb córrer, defensar amb cert ordre i posar-hi ganes no n'hi ha prou. Si no es fan gols és impossible sumar punts. I els gols arriben quan es generen oportunitats. Al Girona li està costant una barbaritat dir la seva a l'àrea contrària. Un problema que es repeteix jornada rere jornada. Es pot dissimular si el rival de torn no està encertat o si la sort va de cara. Si no és així, però, no hi ha res a fer. Contra el Leganés es va fer un pas enrere, i dels grossos, en les aspiracions de fer el play-off. Una derrota que s'ha vist d'altres vegades. Alguns minuts esperançadors i un rival que sembla no ser-hi, però quan s'hi posa amb ben poc et fa mal. Just al contrari del que sol fer el Girona. Hi va i hi torna l'equip de Francisco, que s'encalla quan supera els tres quarts de camp i que s'ennuega quan li toca xutar entre pals. La desfeta d'ahir és de les que fan mal, perquè amb empat en el marcador el VAR va anul·lar un gol a Bueno, que si realment ho era, era per mil·límetres. I perquè les dues clatellades van arribar al quart d'hora final, en dues accions evitables. Però seria agosarat parlant d'injustícia per explicar el 0-2 final. Per més bon paper, sobretot al primer acte, les ocasions més clares van ser per als visitants, que eixamplen una mica més la distància amb la promoció i multipliquen els dubtes dels gironins.
Amb 17 gols a favor en 24 jornades, poques coses es poden dir. Es poden buscar aspectes favorables, que n'hi ha. Però és impossible lluitar per estar a dalt a la classificació sense encert de cara a barraca. Fa una mica més d'una dècada, en una plantilla gairebé sense davanters (Felipe i Igor arribarien al mercat d'hivern), a aquestes mateixes altures del campionat l'equip, que llavors tenia com a únic objectiu la permanència, ja portava 27 gols. Una desena més que ara. Un exemple atemporal però que xoca, tenint en compte que l'actual Girona disposa de futbolistes a la plantilla amb suficient currículum i recorregut com per presentar els números actuals. Ahir va ser Santi Bueno, un central, l'únic que va batre Cuéllar. Ho va fer als 9 minuts, aprofitant un refús davant la rematada de Samu Sáiz en una jugada que naixia d'un córner. Ja s'havia celebrat el gol i la pilota estava al cercle central quan el VAR va fer de les seves. Quatre minuts de suspens després, Pérez Pallás, des de la sala de videoarbitratge, entenia que el genoll de Bueno estava uns mil·límetres més avançat del que tocava i per tant el marcador no s'havia de moure.
Cop dur per al Girona, que havia sortit dominador i decidit a portar la batuta, fent mal amb les internades per banda, sobretot per la dreta. Allà hi treia el cap sovint Yan Couto, titular per davant de Calavera. El brasiler es va mostrar molt actiu. Trobava una autopista cada dos per tres, amb Sylla marxant sempre que podia cap al centre, però en cap moment l'equip ho va poder aprofitar. Malgrat el domini i jugant contra un Leganés decebedor, que ni tan sols trepitjava àrea, no hi havia manera de xutar a porteria. Bárcenas ho va provar un parell de cops abans del descans. En un d'ells, la pilota va fregar el travesser. I en l'altre, el seu xut llunyà, un altre recurs a explotar, es va perdre prop del pal esquerre.
La tònica semblava repetir-se només tornar dels vestidors. Bones intencions, arribades per banda, però la pólvora ben xopa. Moltes mirades sobre Cristhian Stuani, lluny de la seva millor versió. A l'uruguaià se li nota la manca de ritme, com també preocupa la seva escassa incidència en el joc. Decisiu les últimes temporades, aquest any no se'n surt. Ahir, ni una rematada. Al 50, una boníssima centrada des de la dreta no va trobar la seva cama. Ni la va allargar tot buscant petroli, cosa que hauria fet uns mesos enrere. El va acabar rellevant Bustos al 69. Un canvi que no va servir de res perquè l'argentí està a anys llums del nivell que se li suposa.
Escac i mat
Més prolífics van ser els moviments de banqueta de Garitano, que van revolucionar un Leganés que acabaria despertant. Un dels nouvinguts, el suís Kevin Bua, esdevindria un factor determinant. Just quan el Girona semblava treure el cap de nou, amb una rematada fallida de Sylla i un xut amb rosca de Samu que es perdia per damunt el travesser, va arribar el 0-1. Bua rubricava una bona acció per banda esquerra. El partit es va trencar, poc criteri i les imprecisions que es repetien. Això va permetre al Leganés tenir més camp per córrer i ser més perillós al contracop. Tot i així, Sylla tenia l'empat en un cop de testa que sortia fora. Això ja amb Aday i Gumbau a la gespa, dos canvis més de Francisco, que estona abans havia decidit fer jugar Valery. Va ser Bua, qui si no, l'encarregat de deixar-ho tot vist per a sentència. Quan el partit ja moria, Juan Carlos va arriscar treient de porteria en curt cap a Samu Sáiz, que va esperar massa la pilota, sense ni tan sols anar-la a buscar. Ningú va ser prou llest com per avisar al 10, més preocupat després d'engegar a pastar a tothom, quan Bua ja havia superat el porter amb una precisa rematada picada. Un final per oblidar i molts deures per fer.
