El partit d'ahir era un bon dia per ventar un cop de puny a sobre la taula i presentar candidatura seriosament al play-off d'ascens. Una victòria contra un dels rivals més forts de la categoria com el Leganés hauria tret el mal gust de boca que va deixar la derrota en l'afegit a Palma de l'última jornada i, de retruc, hauria servit perquè el Girona confirmés que s'ha despertat i que hi té molt a dir encara d'aquí a final de curs. A més a més i, segurament, el més important, hauria acostat el play-off a només 1 punt de distància. Tot molt bonic. Massa, segurament, per aquest Girona que, una vegada més, va demostrar que encara no és prou fiable. Els de Francisco van competir bé, controlar el partit i gaudir d'alguna aproximació perillosa durant una hora de joc. Va ser insuficient. L'equip va ser incapaç d'obrir la llauna i quan el Leganés va fer el 0-1 va quedar clar que seria impossible puntuar. D'aquesta manera, el partit d'ahir, en comptes de suposar una plataforma d'enlairement per al Girona va ser la confirmació d'una ratxa negativa que diu que l'equip ha sumat 6 punts dels darrers 21 en joc. Una sèrie que va començar a mitjan desembre amb el 0-0 contra el Rayo a l'estadi i que ha continuat amb dos empats més davant Sabadell (0-0) i Ponferradina (1-1), tres derrotes: ahir, a Mallorca (1-0) i a Tenerife (2-0) i només una victòria contra l'Espanyol (1-0). Resultats que, lògicament, han allunyat els gironins de les posicions de promoció. Un objectiu que el club es resisteix a pronunciar-lo, però que Francisco ja ha reconegut obertament. De temps n'hi ha encara per corregir el rumb, però amb aquests números, jugar el play-off més que un objectiu va camí de ser una utopia.

Diuen els experts que fins a les deu últimes jornades no es defineixen els objectius dels equips. Encara en queden unes quantes per arribar-hi però el Girona és conscient que no si no es posa les piles pot fer salat. En aquest sentit, aquest mes de febrer pot definir una mica si l'equip continua viu en la lluita per entrar al play-off o bé se'n desenganxa gairebé definitivament. El Girona ha de visitar dissabte el Mirandés (1/4 de 7), rebre el Castelló el diumenge de la setmana entrant (1/4 de 7) i acabarà el mes amb una exigent sortida a l'estadi Fernando Torres per enfrontar-se al Fuenlabrada. Tres partits que poden aclarir el futur més immediat de l'equip.

El Girona té un problema amb el gol. Bé no, un gran problema. El conjunt blanc-i-vermell es va tornar a quedar ahir sense marcar i es manté amb la xifra de 17 gols en 24 jornades. Uns números deficients per a un equip que vol aspirar a ser a dalt i que evidencien que ofensivament, el Girona no rutlla. Segurament d'aquí plora la criatura, perquè si no entra la pilota, és molt difícil sumar de tres en tres. Stuani no està fi del tot encara, Sylla és lluny de la versió explosiva que va ensenyar quan va arribar i no marca des del desembre, mentre que Nahuel Bustos encara no s'ha estrenat a la Lliga. En aquest sentit, Stuani només ha marcat 2 gols fins ara en els 10 partits que ha jugat fins ara i, segurament, els seus gols són els més enyorats per Francisco i per una afició que pateix des de casa veient com l'equip no escala posicions. Per la seva banda, Sylla s'ha quedat encallat amb 5 gols i no marca des del partit contra el Mirandés de ja fa més de dos mesos. Bustos només ha marcat dos gols a la Copa del Rei a la Gimnàstica Segoviana, de Tercera Divisió. Per acabar-ho d'adobar, Pablo Moreno, un dels homes més en forma de l'equip aquestes setmanes, es va lesionar dimecres i està pendent de les proves mèdiques per saber si haurà d'estar gaires dies fora de combat. Amb el 0 d'ahir al caseller, el Girona continua sent el tercer pitjor golejador de tota la categoria només per davant de l'Albacete i l'Alcorcón.