10 de febrer de 2021
10.02.2021
Diari de Girona

Samu Sáiz, una brúixola que perd el rumb amb el pas de les jornades

Cridat a ser diferencial a la gespa, els números del madrileny no són del tot dolents però la seva qualitat fa temps que no decideix partits

10.02.2021 | 00:35
Samu Sáiz, en acció durant el Girona-UD Logronyès

A Samu Sáiz se'l va fitxar per marcar les diferències. Una incorporació d'autèntic luxe i amb un ressò considerable. Impensable avui, tenint en compte com està l'economia del club, perquè al migcampista de cartell no li'n falta. Amb les butxaques plenes i màniga ampla, Montilivi rebia amb els braços oberts un futbolista d'una qualitat tècnica indiscutible però que no havia posat l'ancla enlloc, col·leccionant equips en l'última dècada. Arribava per ser compatible amb Borja García, un altre jugador amb unes característiques peculiars, tot i que no van encaixar fins ben entrada la temporada. Sense l'ascens, Borja va deixar-se seduir per l'Osca mentre Samu acceptava el repte d'heretar el 10, un dorsal que va més enllà d'un simple número. El que va ser un inici marcat per la intermitència però amb alguna actuació prometedora, sembla haver-se estancat. La brúixola ha perdut el nord. El timó no té rumb. L'equip ho nota i de quina manera. Si es troba a faltar l'efectivitat de Cristhian Stuani dins de l'àrea, el Girona necessita la clarividència de Samu Sáiz en l'última passada, en l'elaboració. Les xifres parlen d'un futbolista que intervé, i no pas poques vegades, però que no és determinant. Ho ha sigut algun cop, sobretot al primer tram de calendari. Des de fa jornades, tret d'un bri de llum a Ponferrada, la llum s'ha apagat.

Són petits detalls que poden passar desapercebuts però que alhora diuen moltes coses. Dits incriminatoris per a Juan Carlos, el porter, en l'acció del 0-2 contra el Leganés de diumenge, per arriscar en excés a l'hora de sortir amb la pilota jugada. Però Samu també sortia a la fotografia. Per esperar, sense massa sentit, l'arribada de la passada del seu porter sense veure com se li avançava Kevin Bua, que acabaria marcant. I després, engegant-ho tot a dida. Els mateixos gestos que li va dedicar a Yan Couto als 20 minuts quan el brasiler va passar per alt la desmarcada del migcampista, que tenia camp per córrer. Actituds que poden ser habituals en un terreny de joc, però que poden ser del tot significants quan es repeteixen dia sí i dia també. Samu és d'aquells futbolistes als que els agrada jugar i fer jugar l'equip. Un canalitzador de la pilota, que organitza i distribueix. Per tant, la seva incidència en el joc ha de ser elevada. Ho està sent. Participa bastant perquè gairebé sempre que ha estat a disposició, Francisco l'ha fet jugar. Acumula 1.588 minuts a la Lliga, amb 19 titularitats en 20 partits. El setè jugador més utilitzat.

Una cosa és ser-hi i una altra és deixar clar que hi ets. Samu Sáiz així ho intenta. Diferent però és que se'n surti. Va arribar al tram final de la passada temporada pletòric, que va ser determinant amb gols i assistències. Res a veure amb el present. A la tardor va signar un parell de passades de gol: una per a Sylla contra el Cartagena i una altra posant la pilota al cap de Bernardo perquè el central marqués contra el Las Palmas. També faria un gol, des del punt de penal, contra l'Espanyol a l'RCDE Stadium per iniciar la remuntada. Els seus millors moments del curs, sumant-hi els minuts que va tenir al Toralín, sortint de la banqueta, quan va gaudir de dues bones ocasions per marcar, només frustrades per l'encert del porter Caro.

És Samu Sáiz un migcampista ofensiu. A Segona A ha arribat a fer 12 gols en una mateixa temporada, jugant amb l'Osca. De moment en duu només un. Ha xutat 17 vegades i en 7 d'elles la pilota ha anat entre els tres pals. Ho prova tant com Gumbau (també 17) i més que Bárcenas (16) o Stuani (9), però té menys incidència ofensiva que un altre migcampista com Monchu (23 xuts, 10 a porteria) i sobretot un davanter com ho és Sylla (18 entre pals dels 37 que ha intentat).

Tampoc és el màxim assistent. Acumula dues assistències i de l'última ja fa gairebé tres mesos. N'han fet més el mateix Sylla i Calavera, amb tres cadascun d'ells. Conscient de les seves aptituds tècniques, és amant d'intentar marxar del contrari a còpia de regats. Fins a 36 li han sortit bé però 18 han estat fallits, la xifra més alta de la plantilla després dels 19 intents sense èxit de Bárcenas. Defensivament és el migcampista que presenta números més baixos. Acumula 62 recuperacions. Una xifra interessant però superada per futbolistes que ocupen una zona similar del camp, encara que potser no tan avançada ni enfocada a la porteria contrària com la del madrileny. 73 pilotes ha recuperat Gumbau, fins a 84 Cristóforo tot i jugar menys minuts. Són 116 les de Bernardo, un central que és a tot arreu. Però una vegada més és Monchu qui lidera també aquest apartat amb 121. Gairebé el doble que les de Samu.

Acumula 631 passades, per davant de les 595 de Gerard Gumbau, però de nou per darrere de les 929 de Monchu. En aquest cas també el supera Calavera (706) i Bernardo (1.098), molt més avesats a passar la pilota a companys de la defensa, sobretot en el cas del central, o a penjar pilotes a l'àrea quan es tracta del lateral. Samu és el segon jugador que més faltes ha rebut de la plantilla (32) per darrere de Monchu (33) i n'ha comès 15. Sorprèn una última dada: és qui més cops ha tocat la pilota amb les mans de tot el Girona. Ho ha fet quatre vegades. Una d'elles li va costar un penal en contra al seu equip al camp de l'Alcorcón, encara que Marc Gual acabaria fallant el llançament. Dissabte, a Anduva, nova oportunitat per recuperar sensacions positives en un estadi que li sol dur bons records. Hi ha jugat dues vegades, amb Osca i Girona, i mai hi ha perdut.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook